Fixem nos en tres coses que son indicatives de com som. Molts grups de negoci especialitzat, des de hospitals, fins a taxistes, de comerços associats a empreses d'aviacio, tenen unificades unes centrals de compres que els ha de permetre ser mes competitius. Si tots compren a un lloc, el cotxe, la benzina, el paper wc o els sellons de vol, surt tot mes barat lògicament. Alló que en diuen branding. Encara hi han pobles de menys de 1000 habitants que construeixen el seu col.legi nou sobretot, o el seu pavelló esportiu que no fos cas.Quan màxima a 15 minuts d'autocar o 15 kms, de carretera tenen el del poble del costat infrautilitzat i lluent. I no mirem la piràmide dels avis que ja viuen 90 anys i pleguen abans del 60. 30 anys de pagar per viure que no ho faran mai els rics sinó les classes mitjanes, les pobres.No n'aprenem i això que les perspectives son fosques. El de canviar per avançar i no ho estem fent, els catalans al menys. Hem de ser Europa amb horaris, actituds, drets, hàbits i beneficis. Perquè el vostre benestar dependra del nostre esforç ara de nou i no de mes hipoteques i crèdits foranis si vole construir un futur pel nostre país.Cada vegada menys sabrem distingir Catalunya de Andalusia en aquest sentit. Estem fatal, resignats i esdevenim ganduls per moments. El tant se me'n fot, quan molts i mes encara o passarem malament. Es per dir que la crisi durara fins que n'aprenguem. I el temps s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada