dijous, 28 de febrer del 2013

Fernando Leon de Aranoa

Es un director encara jove que m'agrada molt per el seu cinema social. Ara prepara una peli sobre ONG's El pozo i presenta un llibre infantil de contes amb màgia i imaginació. Diu que un ha de fer el que sent a títol individual. Torna a sentir com fa deu anys amb el no a la guerra, el govern no encaixa la critica. La realitat es un punt de partida. De Los lunes al sol, avui en parlen els diaris cada dia. La filmoteca li dedica un cicle titulat l'explosio de la bombolla i on també hi es Barrio lògicament. A mi encara m'agrada molt Familia. Li agrada l'humor i diu que els seus referents per escriure els contes han estat, Cortazar, Roque Dalton,Ambros Bierce i Ribeyro. Admet l'error de voler dirigir la lectura del llibre proposant un inici i un final.. Hi han 140 microcontes, algun tan curt com el que diu "De que riu al vaca que riu".El llibre no es gens cinematografic, Fa anys que l'escriu i no el treu ara perquè no pugui fer cap pel.lícula. Creu com Aristotil que lo improbable es probable que passi. Ell no volia fer cinema sinó belles arts i després de tants guions tampoc escriure. Ara Aqui yacen dragones.Nascut el 68, a mes de curtmetratges, un sobre Chiapas i el comandante cero, te Princesas i Amador.

dimecres, 27 de febrer del 2013

oscars 2013

Han estat ben repartits. El mes emocionant per a mi el lliurement amb video conferencia des de la Casablanca del premi de part de Michelle Obama. Un gest impensable en els nostres latituds, on  es veu la implicació econòmica i social de al parella que ara mateix encapçala el poder al mon. Argo, va guanyar la millor pel.lícula per el seu tema polític de rescatar sis empleats de l'embaixada de Bengasi fa uns anys i també el guio adaptat. Un fet tan real com la densa Lincoln, la gran perdedora on nomes han premiat el destacat paper de Daniel Day Lewis, la pel-lícula amb mes profunditat de l'any. Ha estat el primer actor d'Spielberg, que no entra al club de Wyler i Capra i  interpretant un president que guanya l'estatueta. . Haneke va col.locar Amor com a millor film de parla no anlgesa. I el millor director li va pendre la mes guanyadora, La vida de Pi (4 oscars) per Ang Lee. Jennifer Lawrence va fer bona El lado bueno de las cosas i comença la cursa complicada d'atrapar els 4 de Nicholson i Hepburn o els 3 de Bergman, Brennan I Streep. Igual que Christopher Waltz que ja en porta dos en nom de Django.desencadenado que va sumar Quentin Tarantino amb el nombre de morts mes elevat de la historia del cine sense comptar elsde guerra. Els miserables van quedar representats per Anna Hataway i la cançó de Adele va contentar el Bond Skyfall, la mes nomenada de la historia(5) i afegint el tercer Oscar per la col.leccio. Per tu et torno a recomanar Brave i destaca també el documental contestari sobre un cantant mejica que fa liderar la lluita a Sudafrica, Searching for sugar man.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Roy Lichtenstein

Avui es el cumple de la mare. Portat molt be a veure si el dissabte ho podem cel.lebrar. El Rpy es un pintor que li agrada a l'avi i mort el 1997, avui arriba al Tate Modern de Londres amb tota la seva obra.Es un dels clàssics del pop amb pintures que recorden els comics.Al port de Barcelona te una escultura coneguda com a Cap de BCN. També la guerra del Vietnam el va influir molt. Especialment Whaam!! i Torpedo Los. La segona guerra mundial el van fluir i ell mateix va ser destinat a una base de míssils antiaeris.  La Seva ultima obra es Homenatge a la dinastia Song, Paisatges a l'estil xines.En un fons blanc i fa esvair la boira com si el paisatge es dissolgues molecularment. Encara ara el confonen amb Warhol. També son interessants els seus sis miralls que no reflecteixen res.Inspirat en Matisse va fe el 1974 les seves quatre habitacions, L'estudi del artista, quasi a tamany natural. Sense persones però plenes d'art. Picasso el va tocar amb l'aiguabarreig a Look Mickey. Els seus bodegons dedicats al malagueny son enginyosos i carregats. Fins i tot va dir que Les coses que havia copiat, de fet les admiro.Desprès ed l'esplendor del pop art, es va adonar que no podia canviar les línies i els colors. Les natures mortes de còmic van sustituir als dibuixos animats. L'exposicio de Londres recull la seva part mes dinàmica, mes de tanca publicitaria com la dels avions de guerra combatent que per relleus es transformen en bombes. No es polític però tampoc fa broma.

dilluns, 25 de febrer del 2013

mes gols

Messi ha marcat durant 15 jornades de lliga seguides. Peró no ni ha prou. Molts cules,sempre negatius, pensen, jo també, que no hi ha davanter centre i que falta un home la darrera que pari als intensos que els hi diuen ara i que no ho farà per exemple dema UndianoVallenco.L'onze de gala, no sempre es el millor per afrontar un partit decisiu. Un jugador, per de gala que sigui no pot sortir de titular al 'endema d'una lesió de 20 dies, Villa es l¡unic davanter centre que tenim i l'hem d'aprofitar. Igual que el jove Tello mereix minuts i marxa, especialment quan els de gala no hi van prou ni se'n surten massa.I darrera manca algú que tanqui les pujades de'Alves. Pedro es buida en aquesta funció però aleshores perdem atac. Encaixem un gol per partit i no en fem tants com per guanyar. Tots els ha marcar un home sol per l'esquerra que creua al fons de la xarxa. Quan no s'esta per la feina, quan es bada es quan ha de sortir l'entrenament, les ganes de ser i quedar se al Barça i l'ajut al company que no esta be.Les rotacions les marque el mateix, joc, les lesions, les targetes i el minutatge. Menys per lo vist el de Messi, que es posa en forma cansant se.I felicito al Roura, perquè porta be lo de NY i lo del telefon i a mes a parlat de l'arbitre, el permissiu. El que ens toca davant el Madrid es el que ens dona pitjors resultats. Peró els jugadors ho saben. Han de sortir calents, intensos dieu ells, enchufats. Demà patirem davant el Madrid a qui l'avi no pot veure ni en blanc. 

diumenge, 24 de febrer del 2013

Phillip Marlowe

Si hagués d'escollir un detectiu dins de tota la novel.la negra universal, agafaria el Marlowe. I especialment en la seva aventura Adéu, nena.  Va néixer de la ploma de Raymond Chandler amb The big sleep, i com Bogart, per dominar l'escena nomes tenia que entrar hi. Encara que potser jo el veig mes en la fisonomia de Robert Mitchum que també el va interpretar al cinema. Melancòlic, agressiu i savi, parla greu i tallant,directa i  eixut, lacònic i sarcàstic. Fa comparacions brillants dotades a mes d'un to de poesia crepuscular. Cínic, pot jugar amb la moral, i encara per sort distingeix entre el be i el mal.  Dur i bregat es molt culte, Pot compara una cara bonica amb un violi de Cremona i detectar  l'educacio d'un client amb l'ús que fa dels subjuntiu. Sorneguer i elegant,  desmanegat i impertinent. Es el millor flirtejador de la historia de la literatura. Es mou a principis dels 40 en Los Angeles de las femmes fatales, policies corruptes, secrets, baixos fons, gigolos i xantatgistes. Familiar però amb estil de primer nivell. Altres aventures seves que podràs viure a casa son La gran dormida, Playback, La dama del llac i El llarg adéu.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Premis Zapping

Son els que atorguen els espectadors associats de Catalunya (TAC), mediatitzats per els organs de control CAC, crec. El criteri es molt català, per això va guanyar TV3, merescudament amb tres guardons dels 7 que optava. Pero TVE tambe 3, eh?. Ni ha por tothom ben repartits i en totes les categories. Tel's relacionaré per ordre del meu interès i creença de la seva bondat, qualitat tècnica i moral. Començaríem per Polònia com a enrenteniment, el cultural Tinc una idea de La 2, l'actor Marc Cartes per KMM, en detriment de Santi Millan,l 'incendi de Foix com programa de televisió local, el canal blau, el premi especial als Serveis informatius de Btv, premi grup d'analisi per sense ficcio, premi valors a Capacitados de La 2, 8 al dia de 8TV,la serie Isabel de La 1, Internet per a menors a Chavales, Concha Velasco per Gran Hotel a Antena 3, Arturo Valls per Ahora caigo! i deixo per el final els videojocs per una questio purament generacional. Wonderbook, el libro de los hechizos de Sony i Fijo 13 de EA. Al menys tots ells, programaes de Televisio que si un dia els veus no et pasare res de dolent, que ja es molt.

divendres, 22 de febrer del 2013

Polonia

Si avui es dijous avui fan Polonia. Tinc un problema amb el millors segurament programa de TV3. M'ha dorm.Avui presenten els Oscar de la corrupció. Nominacions disputades i la recerca del millor corrupte en un Plató ple d'espies. Bruno Oro, Pep Plaza, Cesc Casanovas i Mireia Portas es reuneixen per avançar la consulta sobiranista, convençuts com estan dels constants atacs al sobiranisme. I a sobre del rei, plou m...
Ara encara es fàcil esperar Polonia, perquè li fa de teloner Veterinaris, una especie de Polseras vermelles però amb animalons que la veritat es fan estimar. Cap pel.lícula es col·locara entre els 10 primer del ranking d'audiencia del dia. Ni Casi famosos,ni Una bala en la recamara, ni Fallen, ni El territori de la bestia ni Los visitants no nacieron ayer.Fins i tot El intermedio del Gran Wyoming liderava la graella per davant de la Champions (Malaga) de TV1 i TV3. Aquesta domina el dia amb el Telenoticies Migdia i La Riera i el Comarques. Segueixen La Sexta, Cuatro amb Castle, Pasapalabra de Tele 5 amb els seus informatius, que es la mes vista a Catalunya i fa mal, i els d'Antena 3. El lideratge entre el primer i el darrer es de 665000 a 342000, el 30% del Share i el 11%.

dijous, 21 de febrer del 2013

cronica negre o rosa esportiva

Avui les pagines d'sport, tristes per la presumible eliminació del Barça de la Champions davant el Milan, sembles pagines roses el tipus com que la neboda del Aznar es despulla ella i la família al Interviu. Fitxat sinó en els titulars. Les ONG's demanen que el Barça no viatgi a Israel i Palestina. El Celta, i em sembla be, No fitxa un segon entrenador per fatxenda.El seleccionador nacional diu que no s'imagina un Espanya Catalunya i que els seus tres porters Català, madrileny i Andalus es porten la mar de Be. El Laporta encara no s'enterat ben be de que haurà d'avalar part els 24 milions de la seva junta.Els pocs que saben de que va la sentencia diuen que arribaran al final i que el pobre i bo del Guardiola que va demanar arxivar el tema, d'aixo no en sap.Aquí al costat a Montmelo. Checo Perez i Rosberg, els hi passen la ma per la cara a Vettel i Alonso que de moment no poden acabar les voltes. La cadena australiana SBS fa un reportat sobre el Barça i la independencia de 15 minuts. I lo mes bestia, el paralimpic Pistorius, velocista que corre amb les cames amputades amb una pròtesis, declara a Pretorià per el presumpte assassinat de la seva novia Reeva, en una dramàtica historia, potser inventada d'assalt a domiciliari. L'esport i la vida. I la mort.

dimecres, 20 de febrer del 2013

la catifa vermella

Es on es passejam les estrelles del cine o teatre quan hi han lliuraments de premis.. Es un tema banal però em fa gracia d'explicar te la catifa del darrers Goyas. Els homes van sempre de negre i poques vegades amb corbata. Diguel s hi còmodes. D'elles que m'interessen una mica mes nomes et parlaré de les que coneixo per la seva feina. Elegir el Vestit de dissenyador en diuen l'outfit. L'unica que tenia una mica de cua era Manuela Velasco, la llàstima es que et sàpiga pujar fotos, que va porta un tub color mostassa de Gucci, amb una bossa de ma color pastel que no lligava gens. La borsa normalment els hi deixen i no esta pensada per el conjunt. Amaia Salamanca,anys 20 de Zuhair Murad a ratlles amb un cluth de Oscar e la renta que tampoc lligava. El pitjor, el sac de Candela Peña de Davidelfin, que amb màniga llarga, no li perdonava cap error de la seva figura.Es va veure també un Stephen Rolland amb flaixos per la seva decoracio foral al pit i la simpàtica Anna Obregon, tota volums, i brocats vermells fins i tot a la bossa de ma, que per una vegada almenys lligava. Les mes interessants les no  nominades com si les guanyadores primessin la feina al glamour. El punt d'equilibri el va posar la boca mes gran d'Espanya, Maribel Verdu, que va guanyar per una pel.licula muda, Blancaneus. Portava un Raf Simons amb roses estampades molt grans. Macarena Garcia, actriu revelació el va recollir amb un Dior llarg i també vermell. I la model reusenca Aida Folch, tancava la passarel·la dels Goya amb un blau llarg i llis paraula d'honor i amb joies de Carrera. deixades també. Una bossa de ma de iaia, perquè no va poder agafar l'estatueta tot i que a la pel.lícula ho ensenyava tot al pintor. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

de reull

Es com Catalnya haura de mirar a partir d'ara a Escocia. Sient dos casos diferents si que pasaran coses que n'haurem de pendre nota. Per no repetir errors o per incorporar ho al nostre proces si es possible. Alla es poc problable que guanyin els independentistes. Molts no volen perdre la Reina i no estan maltractats fiscalment amb el que el govern britanic te molt mes facil convencer el poble de seguir al Regne Unit. Hi ha qui diu que el resultat escoces pot afectar negativament el catala. Sortiran estudis de la viabilitat dels dos estats separats. Quines politiques hauran de seguir un cop independitzats El pitjor que pot passar es que la UE no confii de que Espanya se'n surti sola. Escocia ha fet un estudi de 5 economistes, dos premis Nobel, sobre la seva viabilitat independent. Una estrategia intel.ligent que contenta a tots els actors a l'endema del referendum. L'actitud antidemocratica del govern espanyol, obligara a un desgast fortissim al govern catala que es trobara enfront sempre la constitucio. Una aventatge que te Escocia es que nomes te 5,3 milions d'habitants, un 8,4% del Regne Unit que genera un 8% del PIB. Tot aixo es duplica si comptem el petroli del Mar del Nord. Per la nacio catalana aquestes dades son 7,5 milions  d'habitants, el 16,1% del estat i un PIB del 18,7 amb una balança fiscal negativa per l'expoli. Son un cas diferent, ni mes ni menys favorable pero que caldra no perdre de vista pel retrovisor,vaig davant qui hi vagi.

Roma

Avui el papa t'ha arribat a les 7.22.. Tu no t'enrecordaras però l'has trobat molt a faltar. El demanaves, senyalaves la porta i feies petons a una foto. Tot ha anat be. I de fet es com si tinguessin a partir d'ara una besàvia mes, la Pepi. Deia lo de Roma, no per la renuncia papal, sinó perquè la tieta avia Montse ha anat un fi de setmana amb l'Irene a visitar la capilla sixtina i els voltants, S'ho han passat de por i els hi faltat temps per tot. I això que mig ho tenien tot lligat per internet. La Montse amb un gran memoria va explicar tot el que havien vist. Jo diria ara la Via Giulia amb detalls molt cubans, edificis esplendorosos en el seu temps fets malbé i sobretot gran quantitat de monges i capellans molt joves, segurament fugin de la crisis per poder menjar millor.Tot amanit amb un excés de clàxon i unes llibreries on hi convivien idiomes de tot el mon menys el xines. De moment. El Trastevere va dir que estava molt animat, no se si va fer referència als anglesos.L'austeritat va fer que no gaudissin àmpliament de la menja italiana, cas de la pizza picant. El Ponte Sisto es per contemplar per la pluja no acompanya, que si ho fa un taxi fins l'hotel o cauen rebentades. Per això no devien veure l'entrevista de Berlusconi amb 5 periodistes on els explicava la pròtesis que s'havia instal.lat al penis. Es veu que l'unic problema que li dona es passar els arcs de seguretat dels aeroports. Santa Maria te un ambient càlid. Tampoc els ha estat problema la parla. Buon apetito per un menjar casolà. Caprese, bruschetta de salmo i fiore di zucca, tot acompanyat d'un Brunello di Montalcino, potser blanc.La pluja para un moment i permet tirar la moneda a la fontana de Trevi. Peró ho fan d'esquena i potser no val. Hauran de tornar hi.

diumenge, 17 de febrer del 2013

desconfiança

Tens el pare a Villardebos, Galicia provincià d'Ourense. Algun dia t'explicara perquè hi va anar hi.He llegit una definicio raonable de desconfiança. Es la distancia que hi ha entre  que et comenten alguna cosa i l'acabes entenen, acceptam o amb una resposta complaguen. El Papa i la persona visitada a Galicia, tenen la mateixa edat mes o menys.D'un no es desconfia tan del que diu i fa i de l'altre se la vol fer anar per aquí i per allà, sense gaires miraments o consultes.De condicions, cadascú te les seves. No entrem en malalties, soledats i d'altres mals de la vellesa. Quan un pren una desicio, se'l pot discutir tot el que vulguis, però te tot el dret a equivocarse, especialment si la decisió es el resultat de l'opcio de vida elegida lliurament o no. I el pitjor per interposar en una vida escollida es la compassio. Sobre tot la de fi de setmana o nadal.Quan en el teu dia adia no t'has preocupat massa, diguem malpensat. Hi ho dic perquè jo pertany aquest grup d'oblidar per no patir. Peró tampoc cal caure en el compte del que abans no s'havia programat i sobre tot ningú t'ha demanat el parer. Hi ha qui diu que es per orgull o sorrudaneria. No podria ser per que al final les persones es quan son mes lliures per decidir?. Jo vull creure que no m'ha de donar explicacions de la seva manera de viure, especialment perquè si aquella persona m'importa sap que sempre estaré a l'altre canto del telefon. Moltes vegades, mentre el cap es clar, un esta com vol estar i rebenten segons quines apreciacions gratuïtes que el que tindrien que fer es amorosir la decisio pressa amb el propi consentiment. Així de fàcil i així de senzill. I si desprès s'ha de corre, els que puguin que corrin.

dissabte, 16 de febrer del 2013

els vinils

Son els discos de pasta, físics, negres, no descarregats, que ja no se'n fan i nomes en pots torbar en alguna de les poques botigues especialitzades de BCN, tipus indie. L'altre dia per el cumple de l'avi Enric, ni volia regalar un dels meus, perquè  se que hi te una gran aficio. Els CD's, diuen els experts que tampoc es veritat que tinguin millor so ni son mes fàcils de classificar, etc. Al carrer Tallers es on hi van mes musics a comprar joies que en diuen, o perles. Tot i  així son mes de comprar instruments que musica. Ells també se la baixen. El CD tambe va camí de desapareixer, son cars i ara amb l'IVa encara deixen menys mage  comercial. El sector esta convençut de que el vinil no desaparexera, igual que la musica. I la unisca amenaça de l'Amazon es el seu preu a canvi de no saber practicament que compres.El nivell general però es de 40 principales. Pocs afeccionats s'emportarien a una illa Bon Dylan, John Coltrane o Nick Cave....El millor d'una tenda de vinils es mirar los tocar los, sentir la olor  i parlar ne amb l'expert. Ells son els qui han resistit les embranzides de Virgin i de FNAC. Crec que com discos Castello, la botiga Revolver, també tirara cap amunt. Es un complement a una musica molt independent que les grans cadenes no toquen. I  a mes en vinil,....Doncs llarga vida, mentre els DJ's encara els facin servir...

divendres, 15 de febrer del 2013

Pablo Carbonell

Es un artista, music i actor que em cau be, pero es dolent. Teloner una vegada de Sabina a BCN, ha fet una pel.lícula (Atun y chocolate), sobre cine social i desgraciats, i un (dos) disc on l'unica canço que valia la pena era el Mono de la NASA.  Ara te la mala sort d'assemblarse a un amic que ja no ho es. El que si ha tornat a fer es un disc, Canciones de cerca, que considera el seu hobby. Tot i que diu que la radio se li va parar amb Talking Heads i Frank Zappa. Ara interpreta al teatre a Dario Fo (Sin paga nadie paga) i fa series de tele. Respectaria la independendica de Catalunya. Creu que el Bisbal es un dels principals motius per marxar, tot i ser bona persona. Te una filla que viu a Noruega fa dos anys , fugint de l'euro i que li podria haver dedicat la canço titolada Esta chica no te conviene. Crear personatges li crea estres, ell que ve de Los toreeros muertos i Hospital Central i que li agradria a ser Pablo Carbonell, nomes. No fa servir les cançons per lligar i creu que son utils. Per exemple Mi aguita amarilla que algu li dir que havia portat la llibertat a Xile. No es considera enginios. Considera que el seu humor ironic es fruit de la mala llet. Busca ara amb el seu nou disc la proximitat amb l'oient, com si fos un mag fent petits trucs en petits locals. S'ha presentat a BCN, al Paral.lel i nomes preten ser divertit, no desafinar gaire, no trencar res i que ningu prengui mal. 

l'etica

Una vegada a la Caixa, em varen demanar, suposo que per tenir me entretingut, que anés posant les bases per un codi ètic. En teníem un per els empleats de poques fulles on basicament es demanava que no arribessis tard. Vaig bajarme centenars de fulls d'internet d'altres projectes bancaris o no per documentar me. Les fulles i els meus escrits deuen estar en algun lloc del núvol cibernetic. Penso que al final ho van encarregar a algú mes preparat i que de passada complis alguns dels drets ètics inviolables com la independencia.La gent hauria de tenir una conducte exemplar. Amb uns comportaments que no perjudiquessin a ningú. Cap persona hauria de prendre somnífers.Ni necesitarlos. Deia ja Sòcrates que el millor coixí era la bona concienscia de cadascú. Diuen que els jutges, per ser ho, han de tenir una vida familiar irreprochable. Que vol dir aquesta llei de 1948?. La ètica va des de una tesina mal documentada a una festa amb molt confeti. La nostra ètica, com fa la nostra religió del sud d'Europa ha de permetre i perdonar faltes venials?. Els pecats ho son segons les seves consequencies. O sia si no logres matar a algú es venial?.Si no tens ètica ni la coneixes et condemnes de per vida?. El Papa que ara es jubila ja diferenciava el 1958 entre el deu de la fe i el de la filosofia i que l'etica tenia que ser a mida del home, de la seva dignitat i la seva vocació. No vaig trobar per el meu treball on Kant esbrinava el seu concepte de justícia universal que dona la ètica.

dimecres, 13 de febrer del 2013

pisos

L'any passat a Catalunya nomes se'n han venut 42888. Segui baixant des de el 2007.. Nomes Girona i Tarragona han pujat lleugerament.Els nous 17000 i els de segona ma 25835 son esl que representen la davallada important del sector. A Palma de Mallorca dos avis de 67 i 68 anys s'han suïcidat. Van rebre ahir el mati la notificació de desnonament per el dia 19 i desprès de s'escriure als fills explicant t'ho, es varen prendre totes els pastilles que tenien. I així els van trobar. Dona la coincidencia de que l'home era comercial i li devien un munt de diners de clients que no li havien pagat i amb el que haguessiin pogut fer front a la deute que de moment era impossible de pagar.I les vendes seguiran baixant i els criminals dels bancs, que ho son perquè ja estan induint a la mort per desesperacio, seguiran intentant cobrar per uns habitatges que no els serveixen per res. O si. Perquè tot i baixant preus seguiran fent hi diners. I nosaltres pagaren la diferencia mentre esperem alguna cèdula d'habitabilitat falsa o trucada o fora de temps.Ahir al parlament espanyol es va acceptar la llei de dació en pagament i d'altres mesures per para aquesta política sagnant de vides. nomes un imbecil de tot el parlament espanyol va votar abstenció. Com que ja tenen les mana tacades de sang dels braus, ja no els ve d'aqui.Un estat Espanyol on nomes s'han venut 319000 pisos i l'any vinent se'n vendran un 10% menys. I als passadissos van arribar a les mans. On tenim l'aturador humanitat?

dimarts, 12 de febrer del 2013

Eugeni Trias Sagnier

S'ha mort aquest filosof Català, que l'avi no coneixia molt, o sia que no he llegit res d'ell i que ara els seus col·legues clasifiquen com il.llustrat.He mirat a la biblioteca del poble i nomes hi  ha un llibre, Pensar la religió". El comparen amb Eugeni d'Ors o el mateix Unamuno. Un filofos que com molts, creia en la llum de la Raó sense depreciar ne les ombres. Els filòsofs toquen temes que els mortals no hi prestem atenció. Perduts com estem amb el dia a dia i les baixanades dels politics i d'altres tonteries.Prometo llegir alguna cosa d'ell i deixar me elevar per el seu pensament abans que per les bajanades del coreografos de les tribunes polítiques. Per exemple, L'edat de l'esperit, o Lo bell i lo sublim, per no citar Lògica del limit, El cansament d'Occident o el seu assaig sobre Thomas Mann. Moltes vegades a partit del cinema com per exemple de Hitchcock reflexionat sobre la seva estètica i moral de la seva obra. L'ulrim era Cine, aventuràs y extraviïs. Politicament se'l situava aprop de la dreta reaccionaria d'aqui la meva ignorància i no sempre es supera aquesta questio no accidental. Havia col.laborat al Ajoblanco amb Rafael Argullol posant el crit al cel per el deteriorament de la idea d'Europa.Defugia el positivisme i era considerat un filosof jove. Per ell qualsevol cosa d'art, que escapes a la intel.ligencia era objecte d'eina per acostar se a comprendre el mon.Dit i fet es el que volem tots. Caminar al limit de l' irracional i pensar que l'estetica, no es pot separar de l'etica.Diguel' s hi això a tots aquests dels sobres o envelops.

dilluns, 11 de febrer del 2013

El toro i la constitucio

Son els dos últims emblemes que li quedant a la nació espanyola.Manca la darrera explosió del cas Urdangarin i això serà un altre 14 d'abril. La transició no ha quallat a Euskadi i a Catalunya, on hi ha evidentment un altre identitat també forta.L'únic que ha aconseguit esquerres i dretes unionistes es un pont. Un pont entre els 80i 90 que ara es tornen a allunyar amb la Victorià del PP. Els menys orgullosos de ser espanyols son els no catòlics i els d'esquerres.A Alemanya, el patriotisme de Habermas es base en que la comunitat politica existeix en base a les institucions. Aquí es considera que la nació es preexisten a la Constitució. Es el que es diu constitucionalime nacional. La constitució de 1978 substitueix Covadonga o els Reis catoolics. El limit del nacional catolicisme es la unitat d'Espanya. Una part son les cendres del franquisme acceptades per els seus hereus i l'altre el catolicisme, el Castellà i una especial lectura de la historia. L'oposicio es sistematicament  antiespanyola. Els alemanys encara relacionen nazisme amb patriotisme i no els agrada parlar massa. Aquí anem exorcitzant dimonis a base de victòries de la roja. Visca el Soborne.

el PIB

Es un rollo lleig perquè li diuen a mes el producte interior brut. Avui has felicitat a un dels teus avis, L'Enric amb qui encara hem d'aixecar el colze per tu(brindar). Jo hem penava que aniries a Can Barça aprofitant el  solet. El Milan, amb 15 dies h ha anat i el seu papa a marcat un golet, el sisè. El Pique nomes marca les sisens gols es veu.Feia no se quants anys que sis jugadors diferents no feien sis gols. Partit a la Penya amb bons amics, siesta i al vespre les safates de la Panam. Un munt de records contradictoris, vivències trascendentals i com la vida et porta per camins no desitjats. Molt a parlar encara que res tingui ja retorn. Peró l'important es que es remouen els sentiments que adormits hi son. I el deute public que no para. La Caixa diu que no superara el 95%, Brussel.les diu que superara el 100% el 2020 i Mas diu que la situació es diabolica per Catalunya.Enguany Espanya ha tancat amb el 7,4, superant el 6,3 marcat, però es veu que això es fins i tot bo per la resecio bestial i les dificultats pressupostaries.El deute es assumible si parem de gastar mes del que ingressem.En 5 anys hem passat del 36 al 77%.Com pot ser que ningú s'alarmi quan la mitjana europea de deute hauria de ser el 60. Alemanya te el 81,7 i França el 89%. Ni idea de com aconseguiran l'estabilitat pressupostaria.

dissabte, 9 de febrer del 2013

horaris

Avui estarem molt aprop. Vindràs a cel.lebrar l 'aniversari de l'avi Enric. Peró hi ha Barça a les 12 i això ho complica tot.Aquests dies l'assetjament de l'estat es fins i tot amb la llei d'horaris comercials.Qualsevol ministre o secretari fa la ronda quan venen a BCN. Va n a Esade, al Cercle, a algun banc o financiera a Foment o alguna associació empresarial.Total per anar explicant que ara exportem tant, tots, quan en realitat nomes ho fem nosaltres, ara ja en una 52%. Amb un superàvit contra les importacions per primera vegada des de 1998. I això menystenint el corredor mediterrani.També confessen que sense el sector exterior hauríem caigut un 4% l'any passat. I perquè tot vagi uniformat volen imposar la seva llei d'horaris comercials. 90 hores setmanals, 10 festius oberts i els mes petits de 300 metres que facin el que vulguin. La llei catalana que es la que preval, vol 72 hores, 8 dies festius oberts i que obrin quan vulguin 150 metres i els de alimentacio.Es el de sempre, vist des de Madird, abierto hasta el amanecer,sense tenir en compte la realitat catalana.I dema Paradeta del mercat boig. De 9 a 14h. Tindries que veure a L'avi fent còctels i remenant amb ritme carnavalero. Fins i tot n'he fet per canalla, amb cervesa sense alcohol. No sempre han agradat.

divendres, 8 de febrer del 2013

accident a la feina

Han baixat un 14%. Un fred 14% per cent que representa en realitat 69 persones, dels que nomes 5 es van donar a la construcció, mentre el serveis eren 36 i 21 la industria.Ferits de gravetat 568 i els lleus, espantats per la nova directriu de acomiadaments no anaven ni al metge. Clar perquè treballen menys gent. Em refereixo als mortal. Els altres, no ho se però deuen haver augmentat al ser inexperta o molt jove. Tot i així s'han posat mes de 10 milions d'euros amb una mitjana de multes de 6000 e. I també que s'han fet 10600 visites de inspeccio de previsió, 2000 mis que l'any anterior.Tot i que com reclama la UGT, actualment no hi ha una estratègia vigent sobre la siniestralitat a la feina. I com si estàs encostipat i no hi vas et despedeixen, no compta si et mores o no de la grip per el teu lloc de treball que ja no tens. Incidents hi han hagut en tot l'any 73000., amb una disminució entre els afiliats a la SSSS d'un 17%En una cosa que s'ha avançat molt es en fer publiques les empreses que no ho tenen lo de la prevenció en ordre, Normalment s'hi deixa de negociar. Peró no amb totes. Com sempre.

dijous, 7 de febrer del 2013

cercle d'economia

Avui venen a sopar uns amics de fa molts anys. El Carles Santalo. Casualment avui he trobat el text que vaig fer per els 50 aniversari dels Aragay i encara parlava també del seu pare el Miquel.Segurament haurien estat d'acord amb el missatge que ha llençat el cercle d'economia, feu dels empresaris mes conservadors en que es demanava diàleg amb el cap d'estat. Tot això desprès d'haver mantingut un silenci colpidor en l'inici del procés. L'empresariat ha convocat per el 14 de febrer un acte de reivindicacio però no tothom i esta d'acord. Apoyan la consulta, que no ha de ser ni punt de sortida ni d'arribada, però dintre del marc legal i volen, ara si, un repartiment equitatiu dels  esforços del dèficit public. Hi ho demana un president del cercle que va néixer com a polític a les CCOO i ara ho es de Vueling. Carreguen contra el pacte CIU ERC i manifesten que el poble esta desorientat. que la pressió sobre les classe Mitjanes no millora el marc productiu. Demanen adequació del sistema autonòmic i no exclouen la reforma de la Constitució,. Creuen que el suport a CIIU de ERC, no ajuda a l'estabilitat de govern especialment quan son l'oposicio.El cercle es va fundar el 1958. I lo seu com el eqüestre, es fer equilibris entre la sobirania i les voluntats diverses dels estament de la societat catalana. El president del cercle que ha acabat al PP , va retreure  a el debat sobiranista. Va ser respòs amb que era l'unic debat viu a Europa. Tot in que no volen sortir del regim comú del Principat. La proxima xerrada s'hauran de posicionar sobre la corrupció. I tancaran el cercle.

dimarts, 5 de febrer del 2013

ambaixades

Els pressupostos d'exteriors, allò que facilita tenir relacions internacioanls i fer política i negocis al estranger ha baixat a la meitat. Catalunya, a qui els volen tancar,en te 5 de seus diplomatiques amb un cost de 27 milions, meitat lloguers i meitat personal. Espanya te un pressupost de 1500 milions i enguany per exemple no podrà comprar una seu a Camberra de 7 milions. Ells tenen 129 ambaixades  i 92 delegacions. Peró tu fixat les inversions en que son. Guinea Bisau 100000 en decoració. Japó, 56000 en decoració. Marroc, 6 milions en la residencia de Rabat.A l'ONU 165000en un ascensor. França 460000 per manteniment. Guinea 310000 en reparaciosn a habitatges. Lituània 300000 decoració. Sudan 160000 mobles. India, 283000 en decoració i parament de la llar a totes, coberteries, roba de llit i tovalloles, 500000 mes. D'acord de la importància de la representacio, però certes despeses suntuaries en aquests moments son obscenes.El concepte antic de la diplomàcia osta molts diners, Ara ja no s'ha d'impressionar al visitant i a l'aparador hi te que haver un altre tipus de demostracions de potencia. El fil, la plata i les piscines ja no son necessàries, almenys per la diplomàcia. Ser ambaixador no es un castig, i sinó no hi vagis. Volem retallades al mon igual que ha fet la Generalitat amb les seves austeres oficines a fora.

dilluns, 4 de febrer del 2013

calçotada

Em diuen que vas anar de calçotada. L'avi i la Rosa estan ajudant a preparar ne una a casa dels veïns(Lola).Ahir al vespre es van lliurar els premis Gaudi de cinema Català.Mes que entrara valorar els premis, amb que estic en desacord vull fixar me en detalls. El mes emotiu, la Carulla jo ho he explicat  a la Julia. El president Joel Joan, director de Fenix 1123 per cert sense premi, va esta molt mesurat en el seu parlament, llegint amb una mica de nervis i donant pas a la homenatjada. Per els guanyadors, encara no s'ha trobat la formula de agrair a tothom l'ajut. De fet no caldria, però sembla que....Varem poder veure recollir el premi al Tomàs Aragay i el seu amic en Cesc Gay (fina broma amb el cognom)que ho van agrair a tots els amics.Hom hauria de comprendre que treure el paper per no deixar se cap nom queda fatal.Va ser una ceremonia, amb calidesa, glamour a la catalana i fins i tot semblava premiar el cinema d'un país normal i lliura com demana la Carulla. Em sembla histèrica com el rebobina Figueras o reflexiona Gorina els comentaris tapant la publicitat dels amics comentaristes. Acertats però apressats i massa breus i contemporitzadors com si fos un partit del plus. Mes mesurades van ser les presentacions i  lliuraments dels premis sense lluïments innecessaris excepte la del Berto. Pel final el Buenafuente, ara ja pare. Donant ritme a la gala, feia riure i anava per feina, ben secundat al curt de presentació per Segura.Recordem la interrupció del minut 17.14 sense consequencies deixant clar que ens podem riure de nosaltres. Cap referència molesta als polítics, nomes al Trias, excessiva la seriositat del Selvas i la Candela Peña, premiada, no va aplaudir els ensurts de catalanitat. Lleig. I trist assebentar me de la desaparricio del Ricard Gil, amic i programador de Cinesa, que se'l endugué un càncer de pell. Sempre estava moreno i engominat. Deia que afavoria la se feina de RRPP...S'aixeca el talo i es veu el Madrid amb la copa. Titol de la pel.lícula, Lo imposible....

diumenge, 3 de febrer del 2013

corrupcio

Ahir et van comprar unes sabatetes. Ets a punt de caminar. Quan camines, les sabates costen el triple. Em deia la Júlia que et passaran les seves canadenques mentre sigueu petites. Moltes famílies ho fan fins i tot sense crisi. La corrupció a Europa costa 120000 milions l'any. El mateix que el seu pressupost. I aquí cada dia surten mes papers comprometedors. Aquests cas es com les bombes de raïm, que van explotant de mica en mica., a trocets.ara hi surt un JM, sense nom.Embolica que fa fort. Bombes que per cert fabrica i ven el nostre ministre e Defensa. Peró es el d'Hisenda, diu que no li consta ara qui ha blanqueijat diners  o no amb l'amnistia fiscal. Molts no han pagat el 10% sinó el tres, sia que hi  han bastantes llistes i ell no les te totes. Estem abocats a una crisi sense precedents, Una crisi sistemica que es diu i que ha Itàlia va acabar malament per exemple.Democràcia o càrrec. A Catalunya sols, hem de saber anar al fons. Fer de Tamcredo no serveix. El nostre president jo ho ha vist, sense el poble no se'n sortira. Per tornar a tenir la confiança s'ha de destruir tot des de dins. Ja no son temps de la Tangentopoli italiana. El que no volem tampoc es començara trobar gent als maleters dels seus cotxes. Si decideixen be, diuen que el president espanyol va rebre ara 332.000 euros, no cladra.Ni els somaten, ni la FAI, ni els miquelets.Per cert bonissima en un segon visionat, 14, d'abril, Macià contra Companys. Igual que ara.

dissabte, 2 de febrer del 2013

ni un pam de net

Mentre els valors imperants a la societat siguin el qui te mes., guanya mes i ser el primer a qualsevol preu pot semblar hipòcrita lluitar contra el ridícul de ser com abans.I no val escandalitzarse quan el que no ha jugat net creua la lineal d'arribada.Mentre a TV1 ensenyaven les diferències entre la margarina i la mantequilla a un programa innombrable, estudiaven la grafologia del màxim defraudador del PP, de qui van saber fins i tot que tenia la pròstata molt malament. Mentes tant els altres, empresaris i polítics del PP, alguns amb comdemnes ja complertes de presó, o sia en calitat d'expers, trobaven tota mena d'explicacions disculp adores als flagrant fets que s'exposaven de corrupció. Tan es així que era millor seguir el programa de cuina perquè al menys ja sabem on ens tenim que posar la mantiquella per tragarnos tanta mentida. Ja poden corre els jutges no amenaçats darrera els tramposos si nosaltres convertim, les nostres teles, en herois als que nomes viuen per enriquir se, tenir nom i poder. En aquesta realitat depriment de vegades pensem que el mon sempre serà així i ens hi hem d'anar acostumant. Peró també cal pensar que si hem arribar fins aquí, hem avançat en democràcia, podem aconseguir mes coses bones i no quedar nos estancats empudegats.L'art de que no te'n xampin es per tots els camps, sigui el dopatge, el frau o la corrupció que vull pensar es mes la regla que l'excepcio. Estem cansats de veure bons i dolents, guanyadors i perdedors. El que sabíem es que els nostres éssers admirats eren bruts. I no els hi venia d'un pam.

divendres, 1 de febrer del 2013

la pregunta.

Ja tenim la pregunta. La comissio electoral ha fixat una pregunta directa per el referèndum escocès. "¿Escocia hauria de se un país independent?" Clar i Català i fora dubtes i terfugis. Londres que ha facilltiat amb condicions en tot moment el Procés, fins i tot modificar les lleis constitucionals britàniques, ha transferit la capacitat de cel.lebrar referèndums sobre el que vulguin en aquest cas la independencia. Igual que aquí. Una posició que hores d'ara resulta incomprensibles per molts ciutadans de la UE que tenen un concepte molt mes avançat de la significa cio de la democràcia. Una pregunta clara i curta, un pressupost limitat de campanya que el mateix govern angles auspici i ha duplicat, cosa que ha omplert de satisfacció i dubtes nacionals als escocesos, que per cert, la majoria ,no volen quedar se sense reina. El suport a la consulta per aixo ha baixat i es situa ara al 23%, deu punts menys que al 2010. La comissió electoral que donara 1,7 milions  a cada part, demana que es pacti també el despres del referèndum segons cada resultat que es pugui donar. L'única discrepancia es que Londres no vol plantejar la negiociacio de la independencia, abans de saber el resultat.Un exemple en tot. Com aquesta campanya il.lustrativa que estan fent per frenar la immigraco des de el convinciment. Pensa que el segon idioma ja mes parlat a Anglaterra es el Pakistani.Sense declaracions, ALex Salmond i Pauline Maurois, lideressa del Quebec s'han reunit amb discreccio a Edimbug.