Es un director encara jove que m'agrada molt per el seu cinema social. Ara prepara una peli sobre ONG's El pozo i presenta un llibre infantil de contes amb màgia i imaginació. Diu que un ha de fer el que sent a títol individual. Torna a sentir com fa deu anys amb el no a la guerra, el govern no encaixa la critica. La realitat es un punt de partida. De Los lunes al sol, avui en parlen els diaris cada dia. La filmoteca li dedica un cicle titulat l'explosio de la bombolla i on també hi es Barrio lògicament. A mi encara m'agrada molt Familia. Li agrada l'humor i diu que els seus referents per escriure els contes han estat, Cortazar, Roque Dalton,Ambros Bierce i Ribeyro. Admet l'error de voler dirigir la lectura del llibre proposant un inici i un final.. Hi han 140 microcontes, algun tan curt com el que diu "De que riu al vaca que riu".El llibre no es gens cinematografic, Fa anys que l'escriu i no el treu ara perquè no pugui fer cap pel.lícula. Creu com Aristotil que lo improbable es probable que passi. Ell no volia fer cinema sinó belles arts i després de tants guions tampoc escriure. Ara Aqui yacen dragones.Nascut el 68, a mes de curtmetratges, un sobre Chiapas i el comandante cero, te Princesas i Amador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada