calçotada

Em diuen que vas anar de calçotada. L'avi i la Rosa estan ajudant a preparar ne una a casa dels veïns(Lola).Ahir al vespre es van lliurar els premis Gaudi de cinema Català.Mes que entrara valorar els premis, amb que estic en desacord vull fixar me en detalls. El mes emotiu, la Carulla jo ho he explicat  a la Julia. El president Joel Joan, director de Fenix 1123 per cert sense premi, va esta molt mesurat en el seu parlament, llegint amb una mica de nervis i donant pas a la homenatjada. Per els guanyadors, encara no s'ha trobat la formula de agrair a tothom l'ajut. De fet no caldria, però sembla que....Varem poder veure recollir el premi al Tomàs Aragay i el seu amic en Cesc Gay (fina broma amb el cognom)que ho van agrair a tots els amics.Hom hauria de comprendre que treure el paper per no deixar se cap nom queda fatal.Va ser una ceremonia, amb calidesa, glamour a la catalana i fins i tot semblava premiar el cinema d'un país normal i lliura com demana la Carulla. Em sembla histèrica com el rebobina Figueras o reflexiona Gorina els comentaris tapant la publicitat dels amics comentaristes. Acertats però apressats i massa breus i contemporitzadors com si fos un partit del plus. Mes mesurades van ser les presentacions i  lliuraments dels premis sense lluïments innecessaris excepte la del Berto. Pel final el Buenafuente, ara ja pare. Donant ritme a la gala, feia riure i anava per feina, ben secundat al curt de presentació per Segura.Recordem la interrupció del minut 17.14 sense consequencies deixant clar que ens podem riure de nosaltres. Cap referència molesta als polítics, nomes al Trias, excessiva la seriositat del Selvas i la Candela Peña, premiada, no va aplaudir els ensurts de catalanitat. Lleig. I trist assebentar me de la desaparricio del Ricard Gil, amic i programador de Cinesa, que se'l endugué un càncer de pell. Sempre estava moreno i engominat. Deia que afavoria la se feina de RRPP...S'aixeca el talo i es veu el Madrid amb la copa. Titol de la pel.lícula, Lo imposible....