diumenge, 17 de febrer del 2013

desconfiança

Tens el pare a Villardebos, Galicia provincià d'Ourense. Algun dia t'explicara perquè hi va anar hi.He llegit una definicio raonable de desconfiança. Es la distancia que hi ha entre  que et comenten alguna cosa i l'acabes entenen, acceptam o amb una resposta complaguen. El Papa i la persona visitada a Galicia, tenen la mateixa edat mes o menys.D'un no es desconfia tan del que diu i fa i de l'altre se la vol fer anar per aquí i per allà, sense gaires miraments o consultes.De condicions, cadascú te les seves. No entrem en malalties, soledats i d'altres mals de la vellesa. Quan un pren una desicio, se'l pot discutir tot el que vulguis, però te tot el dret a equivocarse, especialment si la decisió es el resultat de l'opcio de vida elegida lliurament o no. I el pitjor per interposar en una vida escollida es la compassio. Sobre tot la de fi de setmana o nadal.Quan en el teu dia adia no t'has preocupat massa, diguem malpensat. Hi ho dic perquè jo pertany aquest grup d'oblidar per no patir. Peró tampoc cal caure en el compte del que abans no s'havia programat i sobre tot ningú t'ha demanat el parer. Hi ha qui diu que es per orgull o sorrudaneria. No podria ser per que al final les persones es quan son mes lliures per decidir?. Jo vull creure que no m'ha de donar explicacions de la seva manera de viure, especialment perquè si aquella persona m'importa sap que sempre estaré a l'altre canto del telefon. Moltes vegades, mentre el cap es clar, un esta com vol estar i rebenten segons quines apreciacions gratuïtes que el que tindrien que fer es amorosir la decisio pressa amb el propi consentiment. Així de fàcil i així de senzill. I si desprès s'ha de corre, els que puguin que corrin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada