Mentre els valors imperants a la societat siguin el qui te mes., guanya mes i ser el primer a qualsevol preu pot semblar hipòcrita lluitar contra el ridícul de ser com abans.I no val escandalitzarse quan el que no ha jugat net creua la lineal d'arribada.Mentre a TV1 ensenyaven les diferències entre la margarina i la mantequilla a un programa innombrable, estudiaven la grafologia del màxim defraudador del PP, de qui van saber fins i tot que tenia la pròstata molt malament. Mentes tant els altres, empresaris i polítics del PP, alguns amb comdemnes ja complertes de presó, o sia en calitat d'expers, trobaven tota mena d'explicacions disculp adores als flagrant fets que s'exposaven de corrupció. Tan es així que era millor seguir el programa de cuina perquè al menys ja sabem on ens tenim que posar la mantiquella per tragarnos tanta mentida. Ja poden corre els jutges no amenaçats darrera els tramposos si nosaltres convertim, les nostres teles, en herois als que nomes viuen per enriquir se, tenir nom i poder. En aquesta realitat depriment de vegades pensem que el mon sempre serà així i ens hi hem d'anar acostumant. Peró també cal pensar que si hem arribar fins aquí, hem avançat en democràcia, podem aconseguir mes coses bones i no quedar nos estancats empudegats.L'art de que no te'n xampin es per tots els camps, sigui el dopatge, el frau o la corrupció que vull pensar es mes la regla que l'excepcio. Estem cansats de veure bons i dolents, guanyadors i perdedors. El que sabíem es que els nostres éssers admirats eren bruts. I no els hi venia d'un pam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada