Es un artista, music i actor que em cau be, pero es dolent. Teloner una vegada de Sabina a BCN, ha fet una pel.lícula (Atun y chocolate), sobre cine social i desgraciats, i un (dos) disc on l'unica canço que valia la pena era el Mono de la NASA. Ara te la mala sort d'assemblarse a un amic que ja no ho es. El que si ha tornat a fer es un disc, Canciones de cerca, que considera el seu hobby. Tot i que diu que la radio se li va parar amb Talking Heads i Frank Zappa. Ara interpreta al teatre a Dario Fo (Sin paga nadie paga) i fa series de tele. Respectaria la independendica de Catalunya. Creu que el Bisbal es un dels principals motius per marxar, tot i ser bona persona. Te una filla que viu a Noruega fa dos anys , fugint de l'euro i que li podria haver dedicat la canço titolada Esta chica no te conviene. Crear personatges li crea estres, ell que ve de Los toreeros muertos i Hospital Central i que li agradria a ser Pablo Carbonell, nomes. No fa servir les cançons per lligar i creu que son utils. Per exemple Mi aguita amarilla que algu li dir que havia portat la llibertat a Xile. No es considera enginios. Considera que el seu humor ironic es fruit de la mala llet. Busca ara amb el seu nou disc la proximitat amb l'oient, com si fos un mag fent petits trucs en petits locals. S'ha presentat a BCN, al Paral.lel i nomes preten ser divertit, no desafinar gaire, no trencar res i que ningu prengui mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada