els vinils

Son els discos de pasta, físics, negres, no descarregats, que ja no se'n fan i nomes en pots torbar en alguna de les poques botigues especialitzades de BCN, tipus indie. L'altre dia per el cumple de l'avi Enric, ni volia regalar un dels meus, perquè  se que hi te una gran aficio. Els CD's, diuen els experts que tampoc es veritat que tinguin millor so ni son mes fàcils de classificar, etc. Al carrer Tallers es on hi van mes musics a comprar joies que en diuen, o perles. Tot i  així son mes de comprar instruments que musica. Ells també se la baixen. El CD tambe va camí de desapareixer, son cars i ara amb l'IVa encara deixen menys mage  comercial. El sector esta convençut de que el vinil no desaparexera, igual que la musica. I la unisca amenaça de l'Amazon es el seu preu a canvi de no saber practicament que compres.El nivell general però es de 40 principales. Pocs afeccionats s'emportarien a una illa Bon Dylan, John Coltrane o Nick Cave....El millor d'una tenda de vinils es mirar los tocar los, sentir la olor  i parlar ne amb l'expert. Ells son els qui han resistit les embranzides de Virgin i de FNAC. Crec que com discos Castello, la botiga Revolver, també tirara cap amunt. Es un complement a una musica molt independent que les grans cadenes no toquen. I  a mes en vinil,....Doncs llarga vida, mentre els DJ's encara els facin servir...