El toro i la constitucio

Son els dos últims emblemes que li quedant a la nació espanyola.Manca la darrera explosió del cas Urdangarin i això serà un altre 14 d'abril. La transició no ha quallat a Euskadi i a Catalunya, on hi ha evidentment un altre identitat també forta.L'únic que ha aconseguit esquerres i dretes unionistes es un pont. Un pont entre els 80i 90 que ara es tornen a allunyar amb la Victorià del PP. Els menys orgullosos de ser espanyols son els no catòlics i els d'esquerres.A Alemanya, el patriotisme de Habermas es base en que la comunitat politica existeix en base a les institucions. Aquí es considera que la nació es preexisten a la Constitució. Es el que es diu constitucionalime nacional. La constitució de 1978 substitueix Covadonga o els Reis catoolics. El limit del nacional catolicisme es la unitat d'Espanya. Una part son les cendres del franquisme acceptades per els seus hereus i l'altre el catolicisme, el Castellà i una especial lectura de la historia. L'oposicio es sistematicament  antiespanyola. Els alemanys encara relacionen nazisme amb patriotisme i no els agrada parlar massa. Aquí anem exorcitzant dimonis a base de victòries de la roja. Visca el Soborne.