estimat Miquel

El primer llibre del Llach ja us vaig dir que m'havia agradat. Ara n'ha escrit un altre, sempre suposem que ho fa ell i no un negre on li mostra l'admiracio i estima que va professat al poeta. Li escriu el 1992... tinc por, quan llegeixo els meus acudits d'atipar te. En Martí Pol li respon quan s'assebenta de que la lletra de Un pont de mar blava es acabada, que ...se'ns haurà acabat aquesta partida de ping pong tan refotudament interessant que jugàvem. Així avança la historia del llibre, cançó a cançó de somnis i llum. El cinquè treball que volien fer plegats, Arrels d'Univers, s'aborda en l'epileg del llibre. Llargues converses personals i professionals on transcriuen versos i notes i on expliquen 20 anys de treballs comuns com Ara mateix, Mon Porrera i Germanies. Em convindria un diàleg amb tu que m'ajudes a trobar el to just del que vam treballar junts. Es la carta oberta amb que s'inicia aquest segon llibre . Somnio la manera de poder tornar a seure amb tu rera la finestra i acomplí pausadamen la prometença que ens varem fer anys enrrera. Sembla que deu anys desprès de la mort del poeta de Roda la promesa esta complerta. Malgrat els dies de treball a Porrera o Parlava molta feina es feia a traves de faxos. Explica a viuda Montserrat Sans que els faxos anaven de llibreria a llibreria, de la Torroella de Mongri a la de Porrera i sempre escrit amb l'Olivetti, doncs li costava molt parlar i mes desplaçar se.

Xipre

Aquests petit país potser donara la pauta a futurs rescats de la banca si es que 'han de fer que aquesta es un altre. El president de l'euro grup, Jerorn Dijsselbloem, l'ha espifiada força manifestant que a partir d'ara els accionistes, inversors i grans fortunes pagarien el cost abans que els contribuents. No vegis com de sensibles han estat els capitals que ja busquen a quines perifèria o pais del nord poden portar els seus diners. Peró en hauríem de quedar amb lo bo que es buscar una solució, sens dubte millorable, però que per una vegada no socialitzi el deute dels bancs sia les seves pèrdues mentre obté beneficis. A mi em sembla mes bon la opció de deixar caure l'entitat que fa fallida, com qualsevol altre negoci, però aleshores surten els que diuen que no que això fa la crisi sistèmica. Deixar Bankia en el seu forat, nomes hauria costat pagar als dipòsits garantits de fins a 100000 euros i això us prometo que no es la morterada del rescat que pagarem entre tots com tot. Tot i així es veu que els garantits pujen a 98500 milions i l'estat al fons per ells noms en te uns 2000. El pitjor de tot es que sabem qui es el lladre i no ens vaga d'agafar lo i fer li pagar la desfeta financera.

la neu 2

Vam anar a unes pistes, 20 kms de Llívia, Sant Pere de Forcat. Solitàries, amables i econòmiques. Es una excursió per arribar a un telecadira molt còmode. Neu encara força, premsada i un pel gelada quan varem arribar. La feina grossa va ser la suada per posar me les botes que m'havia deixat el Gerard sense saber ho. La noia de la taquilla va dir que m'aconsellava agafar forfait amb assegurança. Quan mes les vaig poder calçar practicament no mes les vaig apretar. Just perquè no caiguin. Ni els cavalls ni jo buscàvem herba. Tot era lent. Recordaves com baixaves abans i li haguessis volgut explicar a aquell burret de deu que feia així amb cap volen dir surt del mig home!. Potser va ser questa lentitud que va fer que la bota del Jaume fes l'efecte iglú i volguessin fugir per el canto de la vall gelada. Al trencar se van esmolar amb el seu rumor, el silenci del bosc. Mentre m'ajudava a aixecar me la única vegada que vaig posar el cul a terra, els ocells ens saludaven. Desprès tot va anar a camara lenta com el procés de treurem les botes. Tornant, era dilluns, molts restaurants i cases tancades, fent la crisi visible. A la tarda va fer bo. Per llegir, fumar en pipa i si hagués estat a casa comprovar les temperatures de la casa. I encendre el foc per estalviar gas. Aquest mes es mes car que la hipoteca. Comença l'emergencia.
Fa gracia veure el Kevin inicianse en l'art de la cervesa. La clara en diu ell, que comença a buscar aquests raig de sol que lliscant per la neu, esclata al vidre del petit vas de mistel.la. Ara nomes li falta trobar un cambrer anarquista que li expliqui histories dels maquis.I la neu del record cobrira les tombes dels herois del poble, la mateixa que cobria els seus rars barrets de llana quan creuaven la frontera a peu i amb les pesades armes per la llibertat. Neu que es torna vermella deu minuts abans de ferse fosc, de seure en aquella taula   on no hi falta de res i que t'hipnotitza quan cau un bloc de gel fonen se en la llum del capvespre.  Es el moment de deixar se portar per Gladiator, un film de lluita i esperança també impossible.Si ara neves, les volves ballarien al ritme del silenci. En el meu somni, jo soc la neu i tu, quasi una nena, la treus de davant de casa teva.

Witold Lutoslawski

Es celebra el centenari del neixement d'aquest compositor polonès, que es considerat el mes important des de Chopin. Volia recompondre un mon fet miques. Presoner  de la Wehrmacht  la guerra del 39 va poder escapar per 400 kms de boscos humits, esquivant controls i la fam. Arribat a Varsòvia tocava en l'anonimat en bars i cabarets. Sota noms que l'encobrien componia valsos, tangos i cançons populars, improvisant la fugida i el destí. Quan l'any 1981 es va crear el sindicat Solidaritat es va seguir oposant al regim adicte a l'art del realisme socialista. Per això va fer sonar a tot volum la seva simfonia nº 3 a les drassanes de Gdansk on les mobilitzacions obreres va frenar al dictador. La seva musica va esclatar als molls com una fogonada de llibertat. I va seguir sent assetjat per les autoritats estalinistes de Polònia ja alliberada, que ames havien mort al seu germà. Venerat ja des de abans, l'estima dels seus amics, Beiten, Tippet i Boulez li van permetre interpretar per tot el mon. L'abril del 1990 va venir a Barcelona, al Palau i va interpretar Chaine II, Diàleg per violi i orquestra i Musica funerària. 

sota una estrella cruel

Com que ve sant Jordi et parlaré d'un llibre que te aquest títol i que ha escrit Reda Margolius Kovaly. Es un testimoni sobre els totalitarismes i un cant a l'esperança tan en el final de la segona Guerra mundial com la revolució de vellut del 68. El mes frapant del relat però es la quotidianeitat i les misèries humanes, dels que guanyen amb la guerra i encara despres volen consolidar els seus guanys.Els supervivents esdevenen a les hores testimonis incomodes vinguesin de l'extermini nazi o les purgues de stalin. Res tan revelador com encara l'antisemitisme actual i que l'autora reivindica explicant perquè ningú ha pogut encara acabar amb ells. Son les memòries d'aquesta filla de família jueva que veu com Praga desapareix sota la bota del nazisme. Viu al ghetto de Lodz, fuig d'Auschwitz, reconstrueix la nova Checoslovaquia sota els soviètics, li maten el marit i s'exilia amb el seu fill i el segon marit. La presencia testimonial a Espanya d'autors jueus, ens ha privat d'uns magnífics intel·lectes com aquests que es fonamental per entendre l'identitat europea actual.

vagues al mitjans

El periodico del Txerra esta apunt de tancar la rotativa. 150 treballadors mes al carrer. I la nostra, TV3 ha fet fins a 12 hores de vaga aquesta setmana. Si ens prenen la informació de qualitat es el mateix que perdre l'educacio. També aquesta set,ama s'ha publicat l'Estat dels media 2013 als EUA. El merit que tenen aquests anàlisi es que le que els hi passa a ells ens passa aquí unes setmanes desprès. Sobre els diaris de paper diu que la publicitat ja no aportara ingressos sostenibles. Els anuncis mai tornaran al nivell del 2008. O sia redactors fora. Els anunciants han trobat a la xarxa maneres d'arribar a mes i mes gent. A mes son mes barats. El fet de que els lectors de diaris son mes seriosos, millors compradors, compromesos, fidels i civilitzats sembla importar poc a les centrals de compra. La premsa haurà de cercar altres mitjans de ingressos. La segona conclusió es que cal experimenta models de pagament pels continguts, siguin webs, digitals, apps,. I la tercera es que els continguts han de ser competitius de debò amb els que  sumisnistren gratuitament la noticia. Una exclusiva dura poc. Aquest punt es el mes dificil i mes car de fer be. Perquè acabem compartint amb amics mes el diari que el face o el tuit. Perquè passara això? No re res a veure amb el paper. Ho esbrinarem un altre dia.

Matematiques

No se com vas de mates. Peró les evaluacions de 4rt d'ESO diuen que les Mates i Angles es el que coste mes als nois i noies. Les demès disciplines han millorat totes a Catalunya, especialment en els centres públics superiors enguany als privats i concertats en una demostració de que s'avança cap l'equitat. Un 20% dels alumnes suspenen directament l'angles i les Mates i a prop d'un 40 tenen un nivell baix. La geometria es l'asignatura que mes ha pujat del 50 al 60% i el 70 es el que es considera competència assolida. L'expresio escrita en Català ha passat del 50 al 29% i encara un 23% tenen mala comprensió lectora quan acaben 4rt. En això i també en castellà hem retrocedit malgrat l'esforç de claustres,administracio i direccions d'escoles. La solucio de moment es augmentar las hores lectives en aquests punts baixos. Això no ha canviat de quan estudiava l'avi. A les hores eren classes particulars o reforços, que volia dir estar se una estona mes a l'escola, les permanències en deien. Encara avui les mates i l'angles son la meva pedra a la sabata.

national geographic

Ha complert 125 anys i ha promogut 10000 estudis des de l'any 1888. L'altre dia un amic el Jordi, m'ensenya una foto de la seva  gossa emmarcada en una quadre groc. Saps que es em diu, no?, Una portada del N.G. que l'he fet en broma. En un mon en que sembla que ja no hi ha lloc per els exploradors, NG encara somnia mostrar la terra als seus habitants, nous coneixements inimaginables encara avui. Grosvenor, primer editor de la revista, tenia un afany perquè la fotografia fos l'element icònic de la publicació. Per això van publicar les primeres imatges submarines en color, quan el comite de redacció deia que tanta foto desvirtuava e contingut científic de la publicacio. Tot i quan el 1905 ja havien publicat imatges de Lhasa Tibet) i animals de nit. I que va fer abandonar els articles tècnics. Ara volen ensenyar els últims racons verges de l'Ocea. En els projectes actuals s'hi inverteixen 4 milions de dòlars per140 científics a 90 països. Un geòleg va descobrir el pic mes alt del Canada, mont Hubbard, dos anys desprès de la seva fundacio,cartografiant Sant Elias d'Alaska. A Espanya compta amb 110000 subscriptors i en ven a quioscos 40000. Al mon ven 9 milions d'exemplars que llegeixen uns 60 milions de persones. Fundada a Washington per diversos intelectuals que volien conjugar l'exploracio geogràfica amb els avenços científics. Des de d'aquell 13 de gener te en l'actualitat 37 edicions locals.

el dia del pare

De fet, tu ja en portes dos. No el felicites perquè encar no ho saps. A no se que a la guarderia t'hagin fet fer algun dibuix. Cada any apostes perquè saber quin dels fills, si en tens, se'n recordara. De fet jo crec que el dia pare es cada dia. Peró t'explico com a anat aquest any, El teu ha fet trucada espacial. El Pau ho hem comentat per l'skipe de matinada i amb el Vinachu, en general a traves del face i despres en la trucada de plans de la setmana santa. Per la meva banda hem tingut un record per l'avi Joan. Per sant Josep sempre ens feia crema catalana i al mida que passaven els anys li anava sortint millor. Era la seva forma, ara veig que maca de invitar nos a berenar la tarda i veuren's en aquest dia. Es la festa del principi de la primavera i la tradicio amb la Rosa es felicitar la atots els amics. Avui ho ha fet amb un vers del Serrat que glosa el 20 de març. L'únic que ho hem adaptat al bestiar i coses nostres de casa perquè al gent ens reconegui i no tinguem que pagar les SGAE. Ara se'm acut que tindria que sapiguer quines pel.lícules parlen d'aquest tema. Be, seriosament, no com a 9 meses. Segurament una de adequada seria Dias de pesca en la Patagònia...

el campio discret

Es Kimi Raikkonen. Ha guanyat a Austràlia el primer premi del campionat. No ha servit de res la graella de q1 i q2 arreplegada poc abans per la pluja a Alonso (2on) i Vettel tercer. Ni Hamilton que debutava amb Mercedes. Kimi va conservar millor  el pneumàtics, nomes va fer dues aturades i ha guanyat. Lotus, sense destacar als entrenaments va demostrar que era el mes equilibrat. Ni molt ràpid en sec, ni constant com Ferrari, ni tracta les gomes Pirelli com els Mercedes. Peró el cotxe de Enstone s consistent i a la mida de Iceman. Aquest anys s guanyara per els detalls. El finlandès va fer una bona sortida, cap errada de conducció i una bona planificacio estratègica als boxes. Te una veu enregollada, com de jubilat, però que crida l'atencio. El seu pronòstic es basava amb la solidesa del equip i la maquina que te. Per cert havia encertat la remuntada del Barça amb el Milan. Ha tornat l'home de gel. El que semblava havia deixat la F1.

mes etica

Us parlava l'altre dia de l'etica. Ara, Victoria Camps n'ha escrit una breu historia.Comença per ella mateixa. Diu que per ser gran no tens mes saviesa, si tranquilitat, seguretat o experiencia. Tambe pensa que hem cregut que per ser bones persones no ens aniria be, Afirma que la voluntat es l'element esencial de l'etica i no els valors. I creu mes en l'esperança que en l'optimisme. Avui que s'ha mort el teu besavi matern, es un bon moment per pensar la mort. Perque nomes no la ignorem quan la veiem. Kant deia que podem esperar si fem el nostre deure. Un no creient no te resposta. Sobre la recança d'Espanya amb l'independentisme diu que es perque s'ha anat alimentant un odi mutu des de la transicio. Veu l'ndependentisme com anacronic per que el poder de les nacions, grans o petites s'esta afeblint. Si s'ha de fer pero el referendum i creu fermament que es possible fer lo dins de la constitucio actual. Per ella la independencia es un projecte politic no un dret com seria l'autodeterminacio. L'esquerra no dona solucions per salvar l'estat de benestar. T'haig de dir que vota socialista pero tambe veu que no saben on van. Senadora tres anys li va donar una mica d'experiencia no molta. Li agradaria una societat sense policia pero veu que es una utopia. El populisme, la violencia i la intolerancia ens han de fer por, acaba.

sous

Es el que cobren els que encara treballen. Pel que se has dormit a la Cerdanya, amb el fred que fa, o sia que ja ets gran. Despres del drama el corralito a Xipre, l'estat espanyol es el que mes ha retallat els sous a Europa.Han baixat un 5,3% enfront de la pujada del 1,4 de la UE, Els costos no salarials, o sia els acomiadaments han baixat un 15,6%,per allo dels 33 dies o 20. Un treballador espanyol, costa avui, incloen ti totes les cotitzaciosn i remuneracions, 1946 euros, que es la mitjana entre la industria i la construccio. A Madrid cobren 2340 i a Extremadura 1588. Els sous a l'administracio han baixat entre sanitat i escoles un 14,1%. Nomes quedem per devant en els sous de Portugal i Grecia. Com en els 5 milions d'aturats. Espanya no s'en sortira. I junts anem cap el corralito.

civisme

No soc gaire de l'ANC.Com deia Diderot el primer pas cap ala filosofia es la incredulitat. Tampoc se si estem preparats per acceptar una derrota del sobiranisme. No se si ens deprimirem molt i tindrem una desbandada com la de la postguerra civil. Encara que la via democràtica que hem iniciat, enfront de l'Espanya cañi, ens dona confiança. Peró encara no veig una ANC unida i consistent,capaç de cohesionar una onada cívica social, que dissipes dubtes i encares un horitzó sense cap mena de dubtes. L'ANC, humil i discreta, sap de moment administrar les grans moments tipus manifestacio de l'11 de setembre.Presencia publica sense crida l'atencio, vinculant se a causes socials sensibles, sense fer apologies i adminiatrant el temps que avança ràpidament sense esperar.Satisfacció pel fet i conciencia de cal corregir coses. Sense personalismes ni enfrontaments interns. Inteligencia i compromís compartit. Avantguarda transversal i civisme. Pot esdevenir la plataforma mes popular i activa, decisiva i efectiva de les que fan i es desfan cercant la democràcia participativa del país. Potser si que me la començo a creure l'ANC. Aqeust diumenge a Girona, balanç.

Alboraia

Es un poble de Valencia on fins ara hi vivien tres nens amb la seva mare. Ara per ordre del jutge, han de marxar a Mexic a viure amb el seu pare. Els nens son menors i tenen la doble nacionalitat, La oposicio de la mare ha estat dramatica fisn el final, arriban a reunir fins a cent persones per enfrentar se a la policia. La despedida final va ser d'una gran tensio i com pots imaginar, dramatica. L'avi te ara mateix aprop un cas semblant. A una bona mare li treuen la custodia de tres nens tambe per un pare si mes no sospitos de tot. Vol dir,  des de amenaces de mort a desnomanets familiars i difamacio tutti pleni amb canvis de co.legi forçats, etc. Es dificil ser jutge. Pero de totes maneres aquestes mares els hi dic que rapidament, mes encara, els nois es faran grans i sabran veure on era la veritat i la rao. I si alguns son com el pare, per aixo la vida n'ha donat tres. I parlan d'escoles, amb l'excusa de la demografia minvant, es tancaran 7 escoles publiques a Catalunya. 73 P-3, dels que 61 en centres publics per estalviar. Res d'aixo es veritat, perque els mateixos centims aniran als centres concertats o privats que gracies a aixo no tancaran. En alguna escola es perdra el metode Montessori molt innovador. Algu de la conselleria s'esta equivocant a l'hora de retallar. I ERC no hi pot fer res?

la presio fiscal

A l'estat espanyol pasa que malgrat els indicadors agregats a la pressio fiscal estem en una situacio de laxitud pero en la que els assalariats aporten una carrega molt elevada. No es vol fer una forta lluita contra el frau fiscal especialment en els colectius  mes dificils de controlar. A l'inreves fan amnisties fiscals i no milloren el tractament fiscal entre els diferents tipus de rendes. Un cercle vicios que no es vol trencar. De fet nomes cal veure com tributen de diferent les rendes de l'IPRF derivades de l'estalvi i les derivades del treball. Unes van del 21 al 27% i les altres poden arribar fins el 56%. amb el que aixo significa d'afavoriment. En aquest cas als de nivell de renda mes alt. Tambe els moduls dels petits empresaris i autonoms tributen mes favorablement que els assalariats. Un estudi de la OCDE posa de manifest que el percentatge d'aquests impostos d'una familia amb dos fills en el context europeu es situa en el salari mitja en un 33,8% en relacio al general que es del 24,8%. Es evident que hi han dues carregues fiscals. El quoficient entre els impostos i el PIB es del 31,9, dels mes baixos d'Europa situada al 38%. Aixo  s'aguditza quan si afegeixen les cotitzasions de la SSSS que son molt elevades.Tenim la ultima posicio respecte els impostos al consum. I per aixo recomanen apujar el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs.

Sortir al carrer

Encara es d'hora per saber si de veritat els moviments socials i les xarxes aconseguiran incidir en els mercats financers o en la politica. Son eteris, els estats els reprimeixen, els minimitzen encara que ells es reinventen i tornen a sortir, pero perdent força per el cami. Mentre es mantinguin els jocs electorals sempre hi haura que fer concesions. La moda que torna ara dels governs tecnocratics, no deixen de ser empleats de les oligarquies dominants i per tant sempre afavoriran als mercats. La mateixa manifestacio del 11 de setembre es molt dificil de mantenir la coherencia perque hi havia moltes expectives diferents darrera de tanta gent. Els partit tipus pirates, acaben amb contradiccions amb els moviments socials que les han propugant. Mirat sino la CUP que ja te oberta alguna via d'aigua. El 68 va fer mes mal. Ara hi ha mes comunicacio a la xarxa pero tambe es volatilitza molt mes facilment. El control fisic de l'espai public segueix sient molt important i mira ara mateix la disputa entre cossos policials per el seu espai. Diferents grans moviments son molt diferents entre ells en funcio nomes del espai que ocupen, places, paisos, bancs,...De fet les revolucions nomes es fan al cervell. Depen de que perdurin en el temps que logrin alguna cosa. De vegades logren coses que no pensaven i tot. El capital li es mes facil segrestar la politica que anular tans moviments al carrer, per aixo s'ha d'aconseguir que la politica segui mes participativa.

les fulles

Ahir vas venir a passar el dia. Varem parlar de tot i vas començar a jugar amb clicks. I amb l'Ares que cada vegada sereu mes amics. I vas tocar la freda aigua de la piscina, valenta com ets.El pare em demana que netegem els arbres del bosc. I ara mateix, sento el gos bordar i esque el veí esta fen llenya de les branques que li cauen al seu terreny. I li diu al gos, no et preocupis que trindras mes sol. Son molt agradables per mi i la rosa les estones que veniu a pasar aquí. Crec que ahir us va faltar una mica mes de siesta. Avui em direu si vareu arribar be. Quan te'n vas queda un buit immens comparat amb lo petitona que encara ets tu. Sense tremolar gaire et vaig poder agafar una estona i encara em ressonen al cervell els teus petons a la galtona. Ara ja esperar a que m'ajudis a bufar les espelmes per setmana santa i si estàs una mica mes d'estona podrem llegir alguns dels contes que portes que tant t'agraden. I elegirem una de les fotos que us vareu fer per nosaltres i per l'avia Tere. I has d'ajudar també el pare, entre totes dues, a anar rebaixant la panxeta, producte de menjar fora d'hores i també potser amb l'ansietat de la feina i el cansament. No has de fer res mes que menjar la meitat del que menja.

el clauer.cat

Omnium lidera las 14 entitats sobiranistes que s'han unit sota elclauer.cat per promoure i explica les claus de l'estat propi amb l'objectiu de aprofundir i eixemplar la majoria a favor de l'estat per la via de les xifres objectives. Es repasen els ambits de les institucions, la presencia de Catalunya als estaments internacionals i coses com el castella amb la independencia o la participacio en uns jocs olimpics. Algunes d'aquestes associacions lluitaven fins avui entre si pero saben que agrupades guanyaran mes difusio. Tenen ara mateix una pagina web de 14000 euros i 72 preguntes que responen en clau sobiranista. Entre les 14, hi destaquen ames de Omnium, L'ANC, el CCN, l'AMI o la plataforma pro seleccions catalanes. En l'acte de presentacio hi van concorrer, Muriel Casals, Salvador Cardus, Carme Forcadell i Francesc Marc Alvaro. Avui a mes de treure les punxes el jardi, he vist uns troç de la matinal Gnomo i Julieta, he fet el vermouth amb la Laura i una sessio de tarda esplendida sobre la darrera entrevista a Jordi Dauder. El Barça pre Milan, 2-0 al Depor.

Wen Jiabaoo

Hi han canvis a Xina. Se'n va un primer ministre dient que s'ha de modernitzar l' exercit i moderar el creixement econòmic per evitar les desigualtat econòmica que es comença a notar. Aquí intentar capejar la crisi millorant les opcions de compra. Hem anat al super. Pensem que s'ha de fer una compra grossa, de fons de despensa (rebost) i desprès anar a cercar puntualment el que manqui.Jo crec que gastes mes fent la compra al super gros. El carro, el formats, son mes grossos i sempre veus alguna cosa que va be tenir però que no necessites. Ja fa mesos que faig la comparativa i no veig diferencia entre les mides de les superfícies. Si divideixes el nombre de coses que has comprat per el preu sempre oscil·la entre 1,5 i 2 euros depèn del que. O sia que compenses i es el mateix. Es molt important anar a comprar ben esmorçat. Et mires les prestatgeries amb mes tranquilitat. També puc constatar que son mes fàcils d'apreciar les ofertes en el lloc petit. I que el dilluns, tot i que encara no esta tot col.locat, també hi ha coses mes barates, mes que res per liquidar les o que estan aprop de caducar. Per la nit el cinema del Tony Curtis, pel que vaig comprovar en el public, mes apreciat per el seu fisic que per la seva simpatia i interpretacio. 

cap Barcelona

H ha dies que em costa mes escriure. O perquè no passa res resenyable o perquè jo no ho se trovar per explicar t'ho.Si mirem les noticies veiem que que finalment, tot i el pacte, dos xixarel.los dels cas Pallarols passaran uns mesos a la presó. Ni el impresentable de RRHH de La Caixa ni per descomptat el Duran que no para de dir baixanades per la seva cortina de fum particular. Per cert que encara estem esperant que expliqui qui paga la seva suite del Palace a Madrid. Peró be hem baixat a BCN. L'excusa, sempre en necessito una es anar al metge del cul, el molt bo dr. Foncillas. Es una cosa que no te la veus però te l'has de mirar. I mes amb els antecedents de besavi. Pensa que jo tampoc vaig conèixer a l'avi Francesc, comercial i culer a mort. Feia 7 anys que no hi anava, però segons tots els anàlisis estic com tu. Diu que el juny li porti els nous. Com les altres coses, les enfermetats tampoc es poden tenir totes. Després vaig anar a passar una estona amb la Pepi, que m'expliques. Te un piset molt maco aprop teu i em repassat amb estima les vivències dels anys que ens coneixem. Crec que tornara a Galícia i tornara aquí fins que les cames, com a mi ens aguantin. Per tu es com na besàvia també, que ja coneixes i em diu comences a estimar. Després quedava una estona per veuret a tu, sempre enfeinada banyant i sopant. Com que puges el diumenge a veurem t'hem deixa fer. De passada he saludat a una bona amiga, l'Ariane que viu davant teu i iambe te un quadre que te'l regalo.

Beppe Grillo

Es el còmic que ha tret tants bons resultats a Itàlia. Va fort i diu que no vol donar suport als guanyadors perque son molt diferents. . Vol expulsar a la classe política i els seus diputats trien si s'impliquen o pleguen i seguixen com fins ara. De moment no volen cotxes i nomes reben una part del sou. Volen estendre Internet a tot el mon i els elegit nomes estaran tres mesos en el càrrec. Es probable que ell mogui els fils del moviment 5 estrelles encara que no agafi l'acta de diputat. S'esta pensant donar suport a un nou gabinet tècnic tipus Monti i vol elegir els portaveus parlamentaris a ma alçada.Els italians d'uns governants tipus mafiós, han passat a en teoria uns pasarells que  no hi entenen de política. Gent que et trobaries per el carrer i que fan a l'hora tendresa i por.Volen donar el cop final al sistema amb el vot que nega els partits tradicionals.Les seves ofertes semblen populisme, però si funciona no ho serà.Sense religió ni diners, la societat s'ha tornat freda. Volen creure i ara tenen algú diferent.

el lMetodo

L'avi ha conegut dos persones vinculades amb les agencies de investigacio. Aixo que en diuen detectius privats.Un anava a l'aeroport a seguir els espiats. Com que anaven amb Mercedes i el amb vespa sempre els perdia i ho va deixar ho. L'altre, el Xavier de los Santos, amb despatx a Balmes, haviem parlat alguna vegada a Aiguafreda. Un dia em vaig interessar per uns telefons d'un empresari i en saber que em costaria cada informacio de cada un, tambe ho varem deixar correr. Una amiga que va fer fotografiar al marit,encara la busca per cobrar. El nostre cas politic del micro al ram de flors del restaurant fa pudor. La jutge ha evitat que hi entressin els mossos a la investigacio. El director sembla que ja va destruir tot el que comprometia. I la policia nacional tanca files perque es veu que hi surt l'actual ministre de l'interior, el que diu, del opus com es, que les parelles han de cumplir la finalitat de la supervivencia. La informacio que hi ha es legal. I la que no es guarda per fer mal i no apareixen els encarrecs professionals. Per cert el Barça es va gastar 3 milions, el mateix que va costar l'Afellay per veure a on anaven el Pique i la novia.  Les denuncies presentades per el govern catala i el mateix Carod, seran segurament arxivades per tal d'evitar que hi siguin els mossos. Veus judicials en petit comite diuen que que et toqui un cas aixi es un pal. Prefereixen un crim. Doncs tot cap a Madrid i enbolica que fa fort. El Barcenas encara ho aprofitara...sino es qeu ja ho te tot.

els partits

Estan força bunkeritzats. Com a molt fan primàries tancades. Això vol dir que uns pocs afiliats defineixen la cúpula dels partits que es presenta a les eleccions.De fet haurien de fer mes cas als votants que als afiliats, que no sempre tenen que donar suport a la cúpula. Tampoc una decisió de l'executiva nacional tindria que prevaldre sobre les comarcals per exemple o d'altres bases. Es bo donar vot als simpatitzats encara que no siguin militants, perquè d'alguna manera son el futur. Els pocs afiliats dificulta la democràcia interna dels partits i en general son gent poc preparada de cara a exercir un càrrec quan surtin de les urnes. El partit es tindria que financiar amb els quotes. Mentre sigui amb diner public com fins ara han de ser oberts a la ciutadania, espcialment a les primàries.Si això es logres no caldrien llistes obertes i s'obtindria mes permeabilitat entre el partits i els agents socials. La mobilitzacio i l'educacio política esta en mans dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies. Falta una capacitació per els aspirants a governar. Fixeu se que els diputats electes, poques vegades son al govern que es  configura amb gent afí, però molt mes preparada en la seva professió privada.L'adminstracio s'ha de aprimar i els càrrecs no tindrien que ser hi mes de una legislatura, 4 anys. Alemanya ja ha limitat al 50% la financiacio publica i les auditories son periòdiques. Els polítics, no tan a les empreses, son encara mes escollits per la fidelitat que per la vàlua. Mals endèmics....

urnes

Serveixen per votar. Segons els paissos son de plàstic, o de cartró, ben fetes a apadassades  amb cel.lo. Pobres i rics. Els rics els hi agrada que votis per legitimar los. Als pobres voten com ultima esperança per evitar la tenocracia  o lo pitjor, l'il.luminat que vol salvar el país manant ell. L'Europa allunyada dels ciutadans se'ls esta posant en contra. França i Paisos Baixos ja van dir que no a la Constitució. Irlanda va tenir que votar dues vegades al tractat de Lisboa. Grecia demana el rescat i rep la tisora. Es nomena un govern tecnòcrata i l'extremisme neonazi surt reforçat a les eleccions. S'inicia el mateix procés amb Itàlia i les urnes quasi fan guanyadors dos pallassos. Enfront Europa creu qeu la politca econòmica ha de ser a llarg termini i no com a resposta immediata dels resultats electorals. El sacrific perllongat acaba en protestes i violència.S'han d'aconseguir governs estables per aprovar els pressupostos que condueixin a una millora. I de moment al Regne Unit, Cameron va perden per pallissa enfront els euroesceptics en les parcials.

l'any Espriu

Molts mitjans destaquen cada dia una frase del poeta. Avui es I puc alçar nomes unes fragils paraules contra el desdeny dels senyors de l poder. I alguns ni això. Demà hi ha calçotada a cas de la veina Lola. M'ha posat una mica trist per doncs per això no has pogut pujar tu. Al final dieun que serem 30 i pico. Massa gent. No pots gaudir de tothom i molta feina que encara que tothom ajuda, sempre s'en encarreguen els mateixos. El papa ha volat i ha deixat un bon embolic a la seva mal avinguda cúria romana. La església es un poder fàctic estrany. Defensa la vida, de fet cel.lebra am profusió el naixement i la mort i en canvi deprecia el seu motor que es el sexe, per tan la seva practica i no nomes per procrear, sinó també per gaudir la vida en plenitud. Un pot passar per aquesta vida, segons la iglesia, nomes naixent i morint, sense haver practicat mai cap copulació, fet que segons el poeta premi Nobel T.S.Eliot es l'acte per autonomasia que millor defineix la nostra condició de ser que vol una vida digna i completa. En canvi la penya vaticana, mutila aquest dret tan necessari, nucli fonamental de l'existencia. Eliot era alumne de Bertand Russell, filosof que ja de jove havia abandonat la religió per abraçar el racionalisme, el pacifisme, el socialisme i finalment l'escepticisme. O sia que considerava poques coses certes. Tots dos pensadors resumien la vida en naixement, copulació i mort. El que si s'ha de dir, i no sembla el cas de Benet 16, que alguns papes van incloure aquesta Màxima en el seu modus vivendi, deixant una notable i no sempre ètica prole. Com els Borja, per exemple, que surten per la tele en una serie tan fastigosa com ells.

el sumaris

El secret dels sumaris es el que es filtra, no sabem mai qui per tal de beneficiar a algú abans del judici. El tren de la justícia costa molt de posar se en marxa contra els poderosos.I mes encara agafar la velocitat adequada per fer la feina ben feta. Si se li treu el sumari de carbó, per energia i això sempre perjudica al poble espoliat. Sense paraules que es en el que converteixen els sumaris a la llum publica, es torna acusar a l'aparell judicial en una maquiavelica maniobra de distracció sobre el tema que sigui i que acusa a algú determinant molt important.El ministeri segueix negat mitjans per  els casos e investigar los amb possiblitats creïbles.Al poder que no destina mes recursos sistematicament al pressupost fa la gara gara i ja els hi esta be la impotencia crónica judicial. L'injust es que encara hi ha una gent que creu en la justícia final contra els que s'han enriquit il.legalment. Peró cal recordar que des de sempre ja hi han hagut fiscals generals honestos que han dimitit davant la manca escadusera de recursos per lluitar contra la corrupció política i financera especialment. Com el geiser Strokkur d'islandia quan esta actiu que fa núvols d'aigua calenta, foc d'encenalls.