A l'estat espanyol pasa que malgrat els indicadors agregats a la pressio fiscal estem en una situacio de laxitud pero en la que els assalariats aporten una carrega molt elevada. No es vol fer una forta lluita contra el frau fiscal especialment en els colectius mes dificils de controlar. A l'inreves fan amnisties fiscals i no milloren el tractament fiscal entre els diferents tipus de rendes. Un cercle vicios que no es vol trencar. De fet nomes cal veure com tributen de diferent les rendes de l'IPRF derivades de l'estalvi i les derivades del treball. Unes van del 21 al 27% i les altres poden arribar fins el 56%. amb el que aixo significa d'afavoriment. En aquest cas als de nivell de renda mes alt. Tambe els moduls dels petits empresaris i autonoms tributen mes favorablement que els assalariats. Un estudi de la OCDE posa de manifest que el percentatge d'aquests impostos d'una familia amb dos fills en el context europeu es situa en el salari mitja en un 33,8% en relacio al general que es del 24,8%. Es evident que hi han dues carregues fiscals. El quoficient entre els impostos i el PIB es del 31,9, dels mes baixos d'Europa situada al 38%. Aixo s'aguditza quan si afegeixen les cotitzasions de la SSSS que son molt elevades.Tenim la ultima posicio respecte els impostos al consum. I per aixo recomanen apujar el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada