No soc gaire de l'ANC.Com deia Diderot el primer pas cap ala filosofia es la incredulitat. Tampoc se si estem preparats per acceptar una derrota del sobiranisme. No se si ens deprimirem molt i tindrem una desbandada com la de la postguerra civil. Encara que la via democràtica que hem iniciat, enfront de l'Espanya cañi, ens dona confiança. Peró encara no veig una ANC unida i consistent,capaç de cohesionar una onada cívica social, que dissipes dubtes i encares un horitzó sense cap mena de dubtes. L'ANC, humil i discreta, sap de moment administrar les grans moments tipus manifestacio de l'11 de setembre.Presencia publica sense crida l'atencio, vinculant se a causes socials sensibles, sense fer apologies i adminiatrant el temps que avança ràpidament sense esperar.Satisfacció pel fet i conciencia de cal corregir coses. Sense personalismes ni enfrontaments interns. Inteligencia i compromís compartit. Avantguarda transversal i civisme. Pot esdevenir la plataforma mes popular i activa, decisiva i efectiva de les que fan i es desfan cercant la democràcia participativa del país. Potser si que me la començo a creure l'ANC. Aqeust diumenge a Girona, balanç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada