Com que ve sant Jordi et parlaré d'un llibre que te aquest títol i que ha escrit Reda Margolius Kovaly. Es un testimoni sobre els totalitarismes i un cant a l'esperança tan en el final de la segona Guerra mundial com la revolució de vellut del 68. El mes frapant del relat però es la quotidianeitat i les misèries humanes, dels que guanyen amb la guerra i encara despres volen consolidar els seus guanys.Els supervivents esdevenen a les hores testimonis incomodes vinguesin de l'extermini nazi o les purgues de stalin. Res tan revelador com encara l'antisemitisme actual i que l'autora reivindica explicant perquè ningú ha pogut encara acabar amb ells. Son les memòries d'aquesta filla de família jueva que veu com Praga desapareix sota la bota del nazisme. Viu al ghetto de Lodz, fuig d'Auschwitz, reconstrueix la nova Checoslovaquia sota els soviètics, li maten el marit i s'exilia amb el seu fill i el segon marit. La presencia testimonial a Espanya d'autors jueus, ens ha privat d'uns magnífics intel·lectes com aquests que es fonamental per entendre l'identitat europea actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada