Molts mitjans destaquen cada dia una frase del poeta. Avui es I puc alçar nomes unes fragils paraules contra el desdeny dels senyors de l poder. I alguns ni això. Demà hi ha calçotada a cas de la veina Lola. M'ha posat una mica trist per doncs per això no has pogut pujar tu. Al final dieun que serem 30 i pico. Massa gent. No pots gaudir de tothom i molta feina que encara que tothom ajuda, sempre s'en encarreguen els mateixos. El papa ha volat i ha deixat un bon embolic a la seva mal avinguda cúria romana. La església es un poder fàctic estrany. Defensa la vida, de fet cel.lebra am profusió el naixement i la mort i en canvi deprecia el seu motor que es el sexe, per tan la seva practica i no nomes per procrear, sinó també per gaudir la vida en plenitud. Un pot passar per aquesta vida, segons la iglesia, nomes naixent i morint, sense haver practicat mai cap copulació, fet que segons el poeta premi Nobel T.S.Eliot es l'acte per autonomasia que millor defineix la nostra condició de ser que vol una vida digna i completa. En canvi la penya vaticana, mutila aquest dret tan necessari, nucli fonamental de l'existencia. Eliot era alumne de Bertand Russell, filosof que ja de jove havia abandonat la religió per abraçar el racionalisme, el pacifisme, el socialisme i finalment l'escepticisme. O sia que considerava poques coses certes. Tots dos pensadors resumien la vida en naixement, copulació i mort. El que si s'ha de dir, i no sembla el cas de Benet 16, que alguns papes van incloure aquesta Màxima en el seu modus vivendi, deixant una notable i no sempre ètica prole. Com els Borja, per exemple, que surten per la tele en una serie tan fastigosa com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada