El primer llibre del Llach ja us vaig dir que m'havia agradat. Ara n'ha escrit un altre, sempre suposem que ho fa ell i no un negre on li mostra l'admiracio i estima que va professat al poeta. Li escriu el 1992... tinc por, quan llegeixo els meus acudits d'atipar te. En Martí Pol li respon quan s'assebenta de que la lletra de Un pont de mar blava es acabada, que ...se'ns haurà acabat aquesta partida de ping pong tan refotudament interessant que jugàvem. Així avança la historia del llibre, cançó a cançó de somnis i llum. El cinquè treball que volien fer plegats, Arrels d'Univers, s'aborda en l'epileg del llibre. Llargues converses personals i professionals on transcriuen versos i notes i on expliquen 20 anys de treballs comuns com Ara mateix, Mon Porrera i Germanies. Em convindria un diàleg amb tu que m'ajudes a trobar el to just del que vam treballar junts. Es la carta oberta amb que s'inicia aquest segon llibre . Somnio la manera de poder tornar a seure amb tu rera la finestra i acomplí pausadamen la prometença que ens varem fer anys enrrera. Sembla que deu anys desprès de la mort del poeta de Roda la promesa esta complerta. Malgrat els dies de treball a Porrera o Parlava molta feina es feia a traves de faxos. Explica a viuda Montserrat Sans que els faxos anaven de llibreria a llibreria, de la Torroella de Mongri a la de Porrera i sempre escrit amb l'Olivetti, doncs li costava molt parlar i mes desplaçar se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada