Vam anar a unes pistes, 20 kms de Llívia, Sant Pere de Forcat. Solitàries, amables i econòmiques. Es una excursió per arribar a un telecadira molt còmode. Neu encara força, premsada i un pel gelada quan varem arribar. La feina grossa va ser la suada per posar me les botes que m'havia deixat el Gerard sense saber ho. La noia de la taquilla va dir que m'aconsellava agafar forfait amb assegurança. Quan mes les vaig poder calçar practicament no mes les vaig apretar. Just perquè no caiguin. Ni els cavalls ni jo buscàvem herba. Tot era lent. Recordaves com baixaves abans i li haguessis volgut explicar a aquell burret de deu que feia així amb cap volen dir surt del mig home!. Potser va ser questa lentitud que va fer que la bota del Jaume fes l'efecte iglú i volguessin fugir per el canto de la vall gelada. Al trencar se van esmolar amb el seu rumor, el silenci del bosc. Mentre m'ajudava a aixecar me la única vegada que vaig posar el cul a terra, els ocells ens saludaven. Desprès tot va anar a camara lenta com el procés de treurem les botes. Tornant, era dilluns, molts restaurants i cases tancades, fent la crisi visible. A la tarda va fer bo. Per llegir, fumar en pipa i si hagués estat a casa comprovar les temperatures de la casa. I encendre el foc per estalviar gas. Aquest mes es mes car que la hipoteca. Comença l'emergencia.
Fa gracia veure el Kevin inicianse en l'art de la cervesa. La clara en diu ell, que comença a buscar aquests raig de sol que lliscant per la neu, esclata al vidre del petit vas de mistel.la. Ara nomes li falta trobar un cambrer anarquista que li expliqui histories dels maquis.I la neu del record cobrira les tombes dels herois del poble, la mateixa que cobria els seus rars barrets de llana quan creuaven la frontera a peu i amb les pesades armes per la llibertat. Neu que es torna vermella deu minuts abans de ferse fosc, de seure en aquella taula on no hi falta de res i que t'hipnotitza quan cau un bloc de gel fonen se en la llum del capvespre. Es el moment de deixar se portar per Gladiator, un film de lluita i esperança també impossible.Si ara neves, les volves ballarien al ritme del silenci. En el meu somni, jo soc la neu i tu, quasi una nena, la treus de davant de casa teva.
Fa gracia veure el Kevin inicianse en l'art de la cervesa. La clara en diu ell, que comença a buscar aquests raig de sol que lliscant per la neu, esclata al vidre del petit vas de mistel.la. Ara nomes li falta trobar un cambrer anarquista que li expliqui histories dels maquis.I la neu del record cobrira les tombes dels herois del poble, la mateixa que cobria els seus rars barrets de llana quan creuaven la frontera a peu i amb les pesades armes per la llibertat. Neu que es torna vermella deu minuts abans de ferse fosc, de seure en aquella taula on no hi falta de res i que t'hipnotitza quan cau un bloc de gel fonen se en la llum del capvespre. Es el moment de deixar se portar per Gladiator, un film de lluita i esperança també impossible.Si ara neves, les volves ballarien al ritme del silenci. En el meu somni, jo soc la neu i tu, quasi una nena, la treus de davant de casa teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada