Es celebra el centenari del neixement d'aquest compositor polonès, que es considerat el mes important des de Chopin. Volia recompondre un mon fet miques. Presoner de la Wehrmacht la guerra del 39 va poder escapar per 400 kms de boscos humits, esquivant controls i la fam. Arribat a Varsòvia tocava en l'anonimat en bars i cabarets. Sota noms que l'encobrien componia valsos, tangos i cançons populars, improvisant la fugida i el destí. Quan l'any 1981 es va crear el sindicat Solidaritat es va seguir oposant al regim adicte a l'art del realisme socialista. Per això va fer sonar a tot volum la seva simfonia nº 3 a les drassanes de Gdansk on les mobilitzacions obreres va frenar al dictador. La seva musica va esclatar als molls com una fogonada de llibertat. I va seguir sent assetjat per les autoritats estalinistes de Polònia ja alliberada, que ames havien mort al seu germà. Venerat ja des de abans, l'estima dels seus amics, Beiten, Tippet i Boulez li van permetre interpretar per tot el mon. L'abril del 1990 va venir a Barcelona, al Palau i va interpretar Chaine II, Diàleg per violi i orquestra i Musica funerària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada