Ja li agradaria al Mag Lari, o al Mago Pop, gaudir de les estratègies d’engany d’alguns animals. N’hi ha de tota mena. Un d’aquests trucs consisteix a crear falsos ulls per despistar els depredadors. La majoria de depredadors, per incapacitar la víctima com més aviat millor, dirigeixen l’atac a la zona del cap. Per aquest motiu hi ha espècies, com ara els peixos i les papallones, que porten una marca semblant a un ull a la part posterior del cos. Es pot viure sense cua, però no sense cap. Aquest és el tipus d’engany més senzill. Com que per al depredador l’ull fals és igual de semblant a l’ull autèntic, les probabilitats que ataquin el cap de la víctima es veuen reduïdes al 50%.
Generalment el que succeeix és que l’ull fals és una mica més gran que el veritable, i així les probabilitats s’inclinen lleugerament a favor de la presa. Però la cosa no acaba aquí: algunes espècies, per reduir encara més les probabilitats de ser atacats a la zona del cap, fan que l’ull autèntic quedi amagat. Per exemple, en els peixos papallona l’ull veritable no es veu perquè el travessa una llarga línia fosca. Fins i tot hi ha peixos que incrementen aquesta il·lusió òptica nedant enrere al mínim senyal de perill. Tan sols a l’últim instant de l’atac el peix Lari opta per canviar de direcció.
Però els ulls falsos, a part de servir per orientar els atacs cap a un lloc erroni, també poden ser utilitzats per sorprendre l’enemic. En aquests casos no funcionen com a elements de desviació de l’atenció, sinó com a mecanismes de sorpresa i dissuasió. L’exposició sobtada d’un parell d’ulls de grans dimensions és molt utilitzada per repel·lir atacs. Hi ha papallones que es camuflen molt bé, però en ser descobertes obren les ales mostrant dos grans ulls. Si un depredador, encara que sigui per una fracció de segon, sospita que s’enfronta a una àliga, pot ser que es tiri enrere, temps suficient per escapar.
I vet aquí el misteri dels falsos ulls en gossos. Si us hi fixeu, alguns gossos, just sobre els ulls, presenten unes taques molt conspícues que realment semblen ulls. Alguns opinen que aquests falsos ulls serveixen per confondre el bestiar i aconseguir que se senti més pressionat, fins i tot quan el gos està dormint. D’altres pensen que també podrien tenir certa influència cap als humans, cosa que podria resultar especialment interessant si el gos ha de fer tasques de vigilància. És possible que aquests falsos ulls no fossin seleccionats d’una manera conscient pels humans. Aquests només devien triar els gossos en funció de si feien bé la seva feina. Però podria ser que coincidís que els que treballaven millor fossin, precisament, aquests de quatre ulls. Una altra possibilitat, ben diferent, seria que els falsos ulls simplement fessin augmentar l’atractiu del gos. Especular és gratis i divertit...
El consell: Refregar-se amb excrements
Hi ha moments en què moltes persones entren en crisi i es penedeixen d’haver adoptat un gos. Aquest pensament arriba, sobretot, quan observem que el gos es menja excrements o bé quan es refrega amb cadàvers d’animals o fems. Encara que sembli mentida alguns gossos hi troben atractiu. De fet, forma part de la conducta normal del gos. És difícil de corregir. El més important és estar amatent. Tenir gos no sempre és tan idíl·lic com ho pinten els anuncis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada