Mas ha anat a Mes

El programa presentat per CiU, que va del 2010 al 2012, te mes sobiranisme, es mulla menys i sembl adpatarse a la realitat sense compromís. Passa d'un financement propi a un estat propi dins Europa. D'assolir l'horitzo del Estatut a estructures per el dret a decidir. De l'impost sobre transmissions patrimonials a mantenir els nivells actuals de pressió tributaria. De garantir els recursos per els sistema sanitari a polítiques de rigor i responsabilitat. De noves propostes per el sistema d'organoitzacio escolar  a personalitzar la resposta de cada alumne segons les seves necessitats d'aprenentatge. D'apropar l'atur a la taxa europea a lo mateix. Prudents i ambigus per el pressupost utilitzen verbs tipus zapatero,impulsarem, potenciarem, apoyarem, apostarem,....Hi ha com un esperit per consolidar o recuperar o engrandir competències ja assolides en el marc autonòmic. Velles reivindicacions que es dilueixen ara en el realisme polític econòmic actual. Els dos anys passat han estat plens d'incompliments programàtics importants. Ara a les urnes de cap, amb de les piles que mai s'acaben, i duran i duran i duran....

la tempesta perfecta

Esta fent un biruji a NY que ja te'l regalo. Fins i tot Obama ha suspès la campanya i supervisa l'operatiu. Manhattan esta desert. No Passava des de que es va rodar una pel.lícula.El Sandy, que es com es diu l'huraca, s'ha format al final de la temprada a l'Atlantic, dins la tardor.L'arribada del cicló coincideix amb l'entrada d'aire fred continental que farà que a estats interiors caigui precipitacions solides i a cotes baixes s'acumulara un metre de neu nova. Aquest front potenciara la vida del Sandy terra endins.De moment hi han uns 30 morts alguns al Canada. Pluges intenses vent de 150 km/h en un radi de 300 kms. del seu centre i agafara algunes de les ciutats mes habitades e la costa est. La baixa pressió fa augmentar el mar en 2 metres amb onades prop de 10 m. Les pluges deixant entre 200 i 250 m2 al sud de Nova Jersey. El cicló tropical ha canviat de sentit, deixa la costa i al es 6 dels mati ha tocat terra començant per l'estatua de la llibertat. Estem atents a les noticies.

Jaume I

S'estan escrivint desenes de novel.les històriques. Ara El confident dels reis de Assimpcio Cantalozella, que creu que els novel.listes poden donar una vida als personatges que els historiadors no. Per això també es documenten molt i las Seva ficció es força verídica. S'acosta a Jaume I sense gaire interès perque creu que esta massa mitificat a traves de Guillem de Cervera, que va ser mes critic amb Pere I que amb Jaume perquè estava fascinant per ell. No es va moure mai del seu costat ni el va trair. El veu néixer, veu la batalla de Muret, la persecució dels càtars i les baralles amb el Vaticà. Afirma que treu al personatge dels versos de Verdaguer i els donen vida fins i tot sentimental o sexual. Es el segon llibre desprès de El falco del comte, ambientada al segle XI, al principi de la feudalitzacio. A corpus de sang analitza les reaccions humanes que provoca la crisis en moments convulsos. A La pluja dels estels parla de la Republicà, però el detonant de l'actual es l?amor secret del rei en JaumeI on descriu les dones que van envoltar al rei català.

Veus diferents

Si fa uns dies et parlava del padre Palacin, avui ho faria del Ramon Barnils, que s'assestava amb la cadira al reves i libant un porro començava com si fos l'Eugeni Digues reina, digues. O del Biel Mesquida que va aprovar un examen que era un pentagrama amb la lletra d'una cançó. Peró avui em parlen d'un mestre el comunista Manuel Delgado que ensenyava antropologia entrant a classe amb un bròquil sota el braç i li explicava l'estructuralisme levistraussia. O el que portava a classe poetes esquizofrenics per entendre el relativisme cultural. Delgado, defensa el seu sobiranisme des de un blog sarcàstic, poètic i concís, El cor de les aparences, on diu coses com Si tu no t'has deixat portar mai per una corrent que t'arrosega?. Un professor d'historia de l'Africa, Ferran Iniesta, místic salvatge i terrorista de la llengua te un article que fa furor a Internet. Es un tsunami estúpids. Carta urgent a les esquerres jacobines. No se si son conductors tranquils o no condueixen. Marc Marquez i Jorge Lorenzo acaben de guanyar els seus mundials. D'aqui un moment comença el Gran premi de Dbuh, la India. Un 40% dels catalans es transformen quan agafen el volant. Diuen les enquestes que les pitjors les senyores amb pressa per anar a recollir els nens o al metge.  Tot i que els pitjors son els motoristes.També diuen que la millor manera de evitar accidents i sancions es imaginar se els altres cotxes transparents o de vidre. Facilita enfatitzar amb aquella família, fer los mes semblants  a nosaltres i ser conscients de que tots som iguals, Independents o no.

les farmacies

Estan en vaga i enfadats,Tenen raó. L'estat no els pague el que els pertoca de la SSSS.Van tancar quasi un 80%, no havia passat mai. Peró també havien viscut molt be .I ara la crisis maleïda posara les coses al seu lloc,el que volia la Sor Teresa Forcada que mantén el sistema farmaceutic calent amb les seves diatribes. La Generalitat, escurada per Madrid deu 3 mesos.Han baixat els preus dels fàrmacs i el benefici ha caigut un 35%. Potser també es exagerat que han tingut que vendre patrimoni per adquirir medicaments i una de les consequencies es que ja no tenen, no poden, tenir stock.  Amb la venda sense recepte no poden subsistir per que el CatSalut suposa un 75 % de la facturació i l'enfado ve perquè han passat d'assessor de salut a cobradors d'impostos.Finalment el preu del medicament ha baixat un 24% en 8 anys i això es una bona noticia.I podríem discutir si un paracetamol es mes barat que un cafè.Tot serà a partir d'ara menys rendible. Peró potser es que abans ho era massa. També els traspassos van de baixa lògicament.A Catalunya hi han 3100 farmàcies. En alguns pobles tres a la plaça. Nous camins son els de oferir proves diagnostiques senzilles que ara fan els ambulatoris.La parafarmacia esta en prestatgeries d'altres comerços. Alguns tenen estudiants xinesos a mitja jornada per que no podien pagar el sou de la filla. Home....Nomes va obrir una de cada deu. Els deu forats que han tingut que córrer del cinturo.

Leopoldo Pomes

Ahir vaig assistir a un senzill homenatge a la Filmoteca a aquest artista inclasificable. Fotògraf dels rostres interiors i perpetus, creador de ceremonies, jocs olímpics i mundials de futbol (82), publicista de referència, es va rodejar a la taula rodona dels seus mes al·legats. La seva parella Karin, la seva assistenta de direcció Rosa Verges, el director de comunicació del col.legi d'enginyiers que li van dedicar un llibre i un vídeo(Mirar, mirar, mirar), i Roma Gubern, guionista del seu únic film fins ara Ensalada Baudelaire, titulada als EUA, Sexe i violència. Anècdotes, oblits, pel.licules inacabades i exposicions d'un home que aquest si que busca el seu epitafi. No posarem l'home de les bombolles freixenet va dir amb el seu especial sentit de l'humor. Entre tots van dissenyar la posada en escena del final de la terutulia. Despedia l'acte Esteve Riambau i la Verges llegia un poema que acabava amb ..els peus al núvols. Directors s'han atribuït el seu film de toreros i algun el de La Chunga. Era el petit del Dau al Set i la fotografia vital va començar a Calella i al voltant de la gauche divina que parlàvem l'altre dia. Encara ha tingut temps per fundar rel Flash Flash, on es va seure al costat del Gubern per cantar li tres guions a veure quin li agradava mes, Il Giardineto, crec que avui desaparegut i no deixar caure Les set portes, tot un altre símbol d'aquesta BCN que ell fotografia com ningú.

rara avis

Es una especie rara com diu la paraula que no es comporta dins dels parametres normals.Un exemplar de museu es el Boadella, que ha deixat recentment la direccio dels Juglars, amb qui va realitzar la grran Torna sobre Puig Antich, i que amb els anys no tan sols no torna sino que es queda a Madrid oferin entrevistes amb motiu del seu llibre. Com a joglar que es, canta que els mitjans de Catalunya treballen per el poder i que l'independentisme es una patologia paranoica. Pero per vendre el llibre tambe parla de cuina, sobre la cual no es refia les estrelles Michelin, que han perdut tota la sensualitat de la cuina de l'avia. Cal esperar que el seu llibre tingui mes sensibilitat que la cuina que tan li agrada.Suposo que en el llibre tambe deu parlar amb gran emocio de les curse de braus. I de l'estetica del matador a l'hora de cel.lebrar la liturgia de la mort. La besavia Isabel, que cuinava meravellosament per 200 persones cada dia i com que no sabia llati diria, pero que diu ara aquest boig. La recomanacio final es que en comptes de comprar el llibre, estalvieu i aneu quan pogueu a dinar o sopar a qualsevol dels restaturants que han perdut la sensualitat, l'olor, la calidessa de l'avia, Pero han guanyat amb professionalitat alguna estrella de la terra que us portara al cel per una estona.

gauche divine

Per no parlar te de que el president de la Generalitat al programa del Evole ha superat els 712000 espectadors del Maragall el 2004 i els seus propis 850 mil del passat 1 d' octubre a tv3, et parlare d'un fenomen a BCN als anys 70. Un grup de pijos e intelectuals es reunien a Bocaccio intercambian cultura, evolucionat i consideranse un sector de la població. Peró no ho eren eren una actitud de supervivencia amb mes possibilitats que els demès. A l'avi li costava molt entrar a la boite que es deia.I me'n tenia que anar enfront al Le Clochard que no era el mateix.Alguns erenencantadors, frivols i amb humor i d'altres tenien que fer un esforç per presentar se així.sentenciaven i s'ho passaven be. Creient que lo sever era rígid i en canvi lo flexible, s'amoldava, no es trencava i màxim es torçava una mica. Els intelectuals dirigien el mon en aquests temps de guerra freda per situar ho.Controlaban partits, universitats sindicats i insubmisos. Desconfieu dels que tinguin mes de 30 anys deien.al final van ser derrocades, ridiculitzades per pedants com el lider del maig del 69 que ara va dient bajanades des de el parlament europeu. Molts s'han empenyat en nega l'existencia d'aquest de grup de models, arquitectes, rics del caga, restauradors o disc jockey's que van ser al punt de reunió del carrer Muntaner.I a l'estiu a la costa Brava.No seria la concepció francesa del terme. Peró hi eren. I estaven entregats a 'escandol, al dimoni, al decameron, a la divina esquerra, a la frivolitat i respectaven a l'asalariat que es donava de bufetades perquè l'acceptessin a la colla.

els supers

El pare ens diu que han arribat be les fotos de família. Quan vares venir es feia a Montjuïc una festa que es diu dels supers. No se si tu ne'ts. Va reunir 300000 persones, 100 mil menys que l'any passat, segurament per la por a la pluja. S'hi van fer 16500 socis nous completan mig milio d'actius.La web ha recollit 100000 visites i s'han enviat 5000 missatges comentant la festa. A mes del disc Uh!Oh! no tinc por se'n han venut mes de 40000 copies que vol dir n disc de platí.El lema d'aquest any ha estat M'agrada l'esport que ja es un clàssic Com la d'anys i Panys, per molts anys...Em moc, em moc, m'agrada l'esport...Suposo qeu si no feu una altre cosa mes atractiva, els pares t'hi portaran un dia. L'altre curiostat es el retorn de Eduard Punset a TV3, desprès d'estar uns mesos amb la cama trencada. I ell ha escrit un llibre, El que ens passa per dins.Quan li han preguntat si el cervell de la dona estava ,mes preparat per adaptar se i evolucionar ha contestat que naturalment. Li diu a la Helena Garcia Melero. Mira hi ha un fosil femení de chimpance petit de fa 2 milions d'anys quesi el comparo amb tu l'avenç es evident. En canvi caminat per el carrer aquests dies a poc a poc, he descobert infinitat d'ominids que evidentment no han progressat. I desprès s'ha rigut del seu personatge al Polònia, on diu que aprèn.

Marco Bellocchio

Ahir varem passar el dia junts. Vas pujar amb els pares i el kevin a cel.lebrar els seus aniversaris. Varem estar molta estona jugant i fent les fotos de família que has de portar a l'escola. La Rosa us en va fer moltes, i també el lot de tardor amb que tindràs que decorar la teva classe. El tema principal del dinar, alegries banda son ara mateix les eleccions. Contenta i ja casi amiga del Ares, em quedo amb els teus grans ulls mirant amb el vidre baixat, quan el cotxe se'n va. Et volia parlar avui d'un director de cinema italià.No esque m'agradi molt però el vaig saludar l'altre dia a la Filmoteca on saps que faig de jurat del festival Gai i Lèsbic de BCN. Es un home gran que ha evolucionat del anarquisme a l'entesa i el pacte. Presenta el seu darrer film sobre l'eutanasia i explica que ha passat del nihilisme de Amb els punys a les butxaques a aquesta tolerància de Bella addormentada. Concient de que la seva victorià no te que passar per sobre el cadàver dels seu enemic, ha fet de Isabelle Huppert, la seva diva, el personatge de la ,mare catòlica que obliga a resar les minyones per salva la seva filla.El drama diu el director no es l'eutanasio sinó com gestionem la pròpia vida i mort.Una eutanàsia no es una mort voluntària.De fet ell s'ha ficat en el pol oposat del que creu per no ser pamfletari.Al film segueix el cas de Eluana de 17 anys, que va commocionar Itàlia el 2009 amb la seva mort vegetativa.

rubert de Ventos

Es el darrer i respectat filosof català. I ha escrit un llibre que ara en parlarem. Peró l'important es que avui,desprès de fregar tot l'aeroport diu el pare, vens a dinar per cel.lebrar els cumples d'ell i d'en Kevin. Esta plovent però quan arribis parara. I l'Ares, que ara posare ben guapo, esta buscat un nou inquili que varem veure ahir al jardí. Un gripau. El llibre d'en Rubert es diu Dimonis íntims i parla de la paternitat, el sexe i la política. Amic de Pasqual veig ara que no tinc res d'ell a la biblioteca. Explica coses com que va viatjar disfressat amb sotana, que el van detenir a Heathrow,, que sempre sap convèncer a la policia, els partys intel.lectuals a NY i la visita al Pentàgon. Pensa que la política i el sexe tan feixucs ells, poden ser estetics si arriben a l'ars combinatoria, diu ell. Llegint lo assisteixes a un espectacle humà sense artificis, una confessió intel.ligent, una biografia de petites notes, material cru, desordenat i sense ni amanir. Un erudit que de qualsevol cosa en fa una idea. A cavall entre la tristesa i la saviesa el seu pensament tastaolletes, pragmatic a flor de pell, que et demana disculpes quan s'enlaire. Cada dia es repensa i reescriu. No es que existeixi perquè pensi, perquè sap que les dues coses van de bracet

cartes de suport

Estan de moda fer cartes, petits manifestos diria jo, per donar suport a una linea política o a un polític en periiode d'eleccions. Quan no es presenten entre períodes electorals ningú els escriu res. a falta del 3er debat electoral, The Boss Springsteen ha escrit a l'Obama centrant se en els seus punts forts. L'esforç fet per crear ocupació, protegir els drets socials, garantir l'atencio medica o sustentar la industria automobilistica nord americana que genera tanta feina i llocs de treball. També li recorda les fites militars assolides per ell; La mort de Bin Laden i la retirada progressiva de l'Iraq. L'excusa dient que proposava grans expectatives, però la crisi heretada del equip anterior,i la ferotge oposició li ha fet a Barak, el mandat especialment dur. El cantant considera que es al millor opció per seguir en la direccio correcta.I a continuacio es dedica a contestar preguntes dels seguidors.L'ha publicada a la seva web. I ha dit a tots els seguidors que nomes la llegeixin els interessats en Obama.

grada d'animacio

No se si arribaras a anar mai al camp del barça a una que anomenen grada d'animacio. En un estadi on el public,molt català, no es gaire animat, volen posar un munt de nois i noies junts per fer de grup d'animacio del 'euqip. El futbol i les masses de vegades no funcionen correctament junts i es produeix violència, e vegades greu. Per evitar tot això el barça ha volgut implicar als Mossos, com a tècnics i garants de que no hi hagin incidents.Peró ells nomes poden assessorar en matèria de seguretat, normes i costums. El que o poden fer els Mossos es garantir absolutament l'absencia total d'incidents, de moment.La responsabilitat del projecte sempre tindrà que ser de la junta de Rossell que ho va prometre electoralment.I aquesta setmana hi han hagut declaracions que com el referèndum, la grada es fara amb la màxima seguretat que sigui possible i quan es donin les condicions optimes per portar la a terme. Si que es segueixen encomanat a la supervisió dels Mossos per lograr al màxim que no hi hagi cap risc.Un dels obstacles es que Mossos volen que es negui l'acces a 138 aficionats considerats perillosos o membres complicats dels Boixos Nois, cosa a que el club encara no ha accedit. El treball conjunt avança en control d'accessos i ubicació però seguixen les desavenencies en alguns dels integrants.

la subhasta

Un punt de clarividencia en aquest malmès país. Les cartes de Companys, en les darreres hores de la seva vida, no seran subhastades.Cartes d'una emoció impactant, les paraules d'un home forçat i traït a donar la vida per Catalunya, en les despedides de pell de gallina a esposa i familiars, anaven a ser subhastes per aquesta societat sense miraments de cap tipus.Les venien, militars dels tribunals injustos i mes que nuls, o secretaris que havien agafat el paper de la paperera. Ara molta gent arrepentida de la seva cobdícia, ho esta lliurant a la família i hereus i aquests a l'ANC. Estava passant el mateix amb retalls de la nostra crua historia com les fotos de Macià i Companys a França, les causes militars dels judicis,secrets de la policia que el va traicionar amb els nazis,i la documentacio de la invasió frustrada de Prats de Motllo.  S'hauria de protegir aquesta documentacio per llei perquè fora part de la nostra historia.El preu e la carta de Companys, llençada ala paperera per un militar tot just sortir de la cela, tenia de partida un preu de 1500 euros. El mateix ha estat a punt de passar amb una 34 de cartes de Pau Casals a la familia i a la cort espanyola. Un particular encara les vol vendre a un preu ara molt mes alt. I es la que la misèria humana sempre te un peu.

El Planeta 61

El premi mes important (601.000 euros) premi literari en la seva 61 edició ha estat el mes polititzat. A la presidència hi havia el... ministre d'educacio espanyol que va arribar sol  ala taula. Mes tard, per evitar una petita mani de treballadors del Gaspart, el president de la Generalitat . I també l'empresari de Planeta que ha dir que si som independents, s'en anira a treballar a Madrid, però que els caps de setmana seguira venint aquí. Un home que tan li fa editar l'Avui-Punt com la Razon.Demanava diàleg i deia que la independencia seria un mal irreparable. Serà per ell que no va deixar el punt de cordialitat com anfitrio malgrat les cares llargues.El gremi de llibreters li va fer un tot dient li que es limiti a defensar els negocis, al marge de la realitat política i de la decisió del poble de decidir lliurament quan li pertoqui. El guanyador una novel.la de dos guardias civil bons tipus Dupont i Dupont, que venen a Catalunya a investigar un crim. Quina casualitat mes idiota. Ell com la periodista mediatica finalista, nascuts a Madrid. Mes casualitat. L'escriptor que va triunfar nomes amb La flaqueza del bolchevique, te casa i dona a BCN, i en el seu parlament va demanar que com titola el seu llibre guanyador,La marca del meridiano, no hi hagi cap altre linia divisoria entre BCN i el seu Madrid. O sia, La vida imaginaria, de la finalista Mara Torres.

la plaga

Set anys es veu que fa que lluitem contra l'escarabat morrut de la palmera. la nostra embal que l'hem salvat de moment. Peró s'ha d'anar fumigant i això es car. Perquè la plaga sesten. Ja han caigut mes de 7000, foradades per dins dons el bitxo  es menja l'ull i les va podrint.Hem de seguir doncs fent prevenció.Sembla que pateixen mes les des Canàries que no les datileres. Ara si que no se quina es la nostra.Peró hi han 28 especies mes que podrien ser susceptibles de l'atac.El 99% dels atacs han vingut a les palmeres privades de part de Canàries, per un tema de desconeixement i manteniment.Un escarabat por posar centenar de larves.I en el moment màxim poden ser milers.En un any son mortes. Una de les formes de detecció son els acústics. molt sofisticats, però no menys cars.O sia que es recomana la inspecció visual professional. El millor tractament es el de polvoritzacio grossa, amb pistola polvoritzadora que s'aplica a raig amb una carxofa de dutxa mullant 'ho tot absolutament.Que tinguem sort també!.

la tardor

La Rosa ja esta pensant, no gaire perques hi te la ma trencada que et preparem i com perquè portis a l'escola coses de tardor. Coses que trobes a la natura i que a un balco es mes difícil. Penso qui hi posara, pinyes, una carabasseta, fulles de tots els colors caigudes, pinassa i alo millor alguna castanya hi tot. Ara els arbres deixen caure molts les fulles i aleshores es veuen unes enormes antenes que en diuen de la TDT. Ara la Generalitat, com que son cares i solucionen negocia amb empreses la cessió de la xarxa i el manteniment. La tele es el que en diu de Interès general com el futbol.. El qui agafi el concurs, qeu es veu qeu es fan pregar cobrara al voltantde64 milions d'euros. Fins ara ha quedat recurs, no per res sinó per manca de requisits formals. Spark que es qui ho porta ara, garanteix el servei fins a final d'any,Les eleccions i el Nadal tambe hi han tingut a veure. Estem parlat en total d'unes 500 antenes, sense comptar les segures, de negocis privat, les de mossos o Bombers, que quan les vegis, de veritat, diràs que semblen naus espacials a punt d'enllairarse. Tan enrrenou per veure el Polonia o el Salvados.

somnis tragics

L'altre dia escoltat aquests amics de Madrid que pujant entusiasmats a gaudir de les excelencies del Pirineu, en aquest cas la garrotxa, enfocaven el tema de la independencia com podien.Son gent d'un gust diferent, un humor popular i amb una grau de tolerància que no cal posar a prova. L'aspiracio sobiranista es per ells un sueño tragico. El que jo no sabia es que d'aquests somnis ni ha de varies categories, perquè hi ha gent que ho ha estudiat. Hi han els tragicòmics. Per exemple en un carrero et tiren un tret i et maten. Un metge et diu que et queda un minut de vida i com que no creus en deu, t'has de jutjar tu mateix. Li demanes al metge perfer una trucada a la teva mare per explicar li i demanar li parer. la resposta es i ara que faig amb el caldo.Hi han els somnis consolatoris. Un escalador fracassa i de nit somnia que puja al cim. També somien les societats amb el seu insconsient col.lectiu i els animals que poden arribar a pressentir el que els hi passara. Els i hauria d'haver dit als amics madrilenys que el somni verdaderament tragit es el despertar.Que t'ataquin i els que t'estimen no et despertin. I un país pot somiar que es europeu, ric i prosper. Peró sempre hi ha el mal amic, el país veí que et vol despertar de males maneres o sense delicadesa. Els hi hagués volgut dir tot això però se'ls hi hagués quedat la mirada atònita de quan et despertes trist pel desamor que ningú compadeix.

el somni

Tothom pregunta ara que hem de fer. Que ens expliquin el famós full de ruta.Doncs no ho sap ben be ningú. Els que si sabem es que no tenim que entrar a respondre cap de aquests batibulls inspirats en el nerviosisme de qui malentén la sobirania d'un poble i que treuen enseguida els seus anacronics i febles poders en actualitat d'un mon que ja funciona diferent. Ara els pensadors ja no sostindrien l'indevisibilitat dels estats i les nacions. Les nacions diu ara Debray, son imatges compartides. imaginaires, llegendes i mites a partir d'un fet fundacional. Peró l'abus de les corrents nacionalistes pot portar a l'ambicio identitaria. Per això des de la recuperació de la Generalitat hi havia pensadors que reclamaven mes tarannà civil que no pas identitari. Que es el que passa a Espanya, que al anar perdent relevancia torna a la tradició, la identitat, o l'esperit.El que anomene la inquestionable realitat històrica com un tot des de el segle III a.c.També França es remet al Asterix i Obelix.S'ha d'actuar ara amb prudència i intuicio, doncs el poder de la democràcia es desmesurat i per tant perillós en comparació amb altres grups de la societat. S'ha de governar al diferencia i entendrà que hi moltes maneres de viure el Català. Ja no hi han mites teològics que ens carreguin i oprimeixin.

el turisme

No em cansaré de repetir que no es massa bo, Be, nomes per uns quants. Nomes crea llocs de treballs per els immigrants, no es reinverteix per millorar ne la qualitat i a Catalunya encara es pitjor.No son llocs de treball de debò hi ho veiem cada setembre amb l'augment de l'atur quan tancant la temporada alta que en diuen.Estariem igual si no hagués tingut el creixement barat dels últims anys o dècades.I costa trobar coses positives. Un altre cosa els turisme intern, que van als llocs de sempre com ahir ala petita excursió a la garrotxa, amb un poblet Besalú, ric i ben cuidat , restaurat amb criteri i que et feia pensar que estaves a França. Perquè a qui beneficia? Abans a la construcció. Mes apartaments, hotels i carreteres fins el 2007. Desprès als venedors de barrets mexicans i encara menys als fabricants de gelats. Tot plegat un 0,21% del PIB català.Com el comerç al menut, son llocs de baixa qualificacio i temporals. Son universitaris que ara venen durant uns mesos sabatilles de platja. A Catalunya el jocs, els creuers i el low cost ha fet pujar el turisme un 40 %. S'han creat 50000 llocs de treball però 62000 son d'immigrants. Els últims 56 milions de turistes el 2010, no han creat un sol lloc de treball consolidat. I ara pensen que amb taxa turistica encara ho espatllaran mes.

la troica

Eren tres homes russos amb molt poder que dominaven mig mon. Ara son la Comisso Europea, El banc central Europeu i el Fons Monetari Internacional que també manen força. Tant que des de aquí es voldria que l'estat fos intervingut. Perquè  aleshores la troica posaria seny en la gestió de la infraestructura i racionalment es faria primer el corredors del mediterrani abans que res.Catalunya que aglutine el 60% del PIB espanyol avala aquesta opció per el seu sentit econòmic.I si no perquè el gegant xines Hutchison, que ha acabat per fi amb 500 milions la terminal del port de BCN, assessora la CE en xarxes de transport. El lobi Fermed en una cursa de fons incansable durant una dècada, ha arribat ara al cor de la troica per establir un calendari de treball que uneixi BCN, Tolosa i Montpellier i assegurar la conexio entre els ports de l'Euroregio. Mentre tot sembla anar endavant, l'espanya profunda presenta esmenes al parlament europeu per fer el corredor central passant per Madrid i l'eix atlàntic per els Pirineus del país basc.No saben a on van.

la bicicleta urbana

La crisi ha fet augmentar en 6 anys, ho ha doblat, l'ús de la bici a les àrees urbanes i la utilitzen ja la meitat del usuaris potencials  Potser per això l'han apujat un 62%. Peró la manca de carrils posa en perill constanment la seguretat del transit.I els particulars lamenten que mes de la meitat hagi patit robatoris que les assegurances quasi no cobreixen.I creuen que s'ha d'obrir un registre nacional de bicicletes.  A BCN cada hi han 118.000 desplaçaments que son els mateixos abonats estables. Les bicis s'han implantat als carrers de BCN. Peró el que no  pot ser es que també acabin imposant se a les voreres iniciant una roda de conflictes amb els vianants que han fet pujar a 260% els incidents. Estem en el quart lloc de lloguer i basicament es perquè no s'ha obert el sistema als turistes. El 75% dels catalans tenen alguna bicicleta a casa i aprop de 3 milions les utilitzen amb regularitat. Peró encara ens falta una mica per emular Europa també amb això. Falta aquest 23% que no s'atreveix per por a la seguretat.

sant bertomeu

Els amics de Sant Bartomeu fan una molt bona tasca. Han recuperat, això si en 25 anys i a poc apoc, l'ermita que els dona nom. El diumenge, desprès d'uns passejada per sota Riells el Fai amb l'Ares ens hi varem arribar.La caminada es plana i no se senten els brams dels cérvols en cel, Peró si algun xarrec de porc senglar domestic que feia les delícies dels gos. El dinar era com tots. Era per agrair als que havíem col.laborat en la cel.lebracio de la festa major. Una fideu de paella immensa i agua i cava que el vi no havia arribat. Desprès un vídeo dins de l'esglesia, amb els millors moments de la festa d'aquest anys. Tothom corrent cap la penya que començava el clàssic. No en diré res. A mi en fan fàstic aquests arbitratges injustos i amb menys justícia esportiva que  de l'altre. El pare va anar al camp  amb el pare del seu padrí de boda que es argenti. L'home, en veure el crit de independencia, cridat per tot el camp, va dir que allò era diferent, que no era animar un equip amb passió sinó l'expressio d'un sentiment que sortia de molt endins. Un home mes que ens ha compres i escampara la seva explicació per el mon. Es va descobrir que el 1714es va perdre una guerra. Peró també que darrera de cada frontera pot haver hi un patriota català.

Correllengua

El parc de Can Badell es un espai del bosc arreglat on  s'hi fan festes i actes culturals. Tot presidit per el Dragon Khan de Bigues que es el gran tobogan. El corre llengua es una activitat, que se suposa parteix de la flama del Canigo, que va portant   llengua catalana per tots i cadascun dels pobles. Hi han paradetes i la Rosa en tenia una sobre el voluntariat de la llengua que un dia ja t'explicare que es.S'hi van aplegar centenars de persones, pensa que ha Bigues som mes de 8000, però sobre tot nens del cau, que al venir els pares a buscar los es van triplicar. Un conjunt musical de pallassos els va entre tenir. Van parlar del voluntariat i desprès el Nisius, cantant/peixater dels poble va cantar les seves rumbes i el meu avi a mitges. Desprès el dictat. Es va llegir el text que va deixar Xirinacs sobre el seu cos quan es va estirar a terra a la muntanya per deixar de ser esclau. Repartiment de premis, sorteig de panera de vins i olis del poble i sopar per el grans, les mongetes amb botifarra o entrepà del mateix.Mentre sopàvem, Cesc Freixes, un cantant de rondalles, escalfave la veu preparant la seva posterior actuació. El seu estil ens va fer fora, recordant el ball de gitanes que havien recuperat una dotzena de parelles d'avis tots engalanats com mana la tradició..

Pallapupa

Es una ONG que fa 12 anys que treballa per convertir els hospitals en espais mes amables, sobre tot els dels nens. Tenen raó que es millor entrar a quirofan perquè t'operin rient, que angoixat o plorant.I això ho saben molt be els pallassos d'hospital. Tracten tan a grans com a petits, sempre amb molt de tacte i no es maquillen per no ser estridents.Nomes se'ls hi apropen fins on l'intimitat del malalt o permet. Treballen sense guio però necessiten informació, si han estat mes vegades a l'hospital, quin grau de malaltia s'esta tractant i situació familiar o cultural.Per ser pallapupa s'ha de fer un casting i estudiar dos anys una formació psicologica i medica intensa. Es una professió de servei sense aplaudiments. Els pallapupas es queden molt de temps a la feina, es vocacional i a mes, millorant cada vegada. Intereaccionen amb el personal medic que son els que indiquen quins son els millors moments per intervenir i actuar. També estabilitzar a la família que solen ser els mes nerviosos i afectats amb nens petits. No sempre son ben rebuts a les habitacions i es diferent entraren una que hi ha una certa alegria a una fosca i silenciosa on tot s'ha de fer mes a pos a poc.Son metges esbojarrats que nomes sorten un cop l'any al carrer per cel.lebrar un dia de nassos, una jornada solidaria.

bisbeperuc

L'acudit diu que es un bàlsam que cura la independencia. Un bisbe es un senyor de negre amb coll blanc, que cobra i mana molt i es un poder fàctic, en aquest cas l'esglesia.Ara la conferencia episcopal espanyola ha aprovat un text on troben inadmisible la fragmentacio del estat. Amb quatre abstencions, que poden ser dels bisbes catalans, d'un valencià o del castrense. Els hi causa una gran inquietud la possible desintegracio de la antiga gran nació de forma unilateral sense tenir em compta el conjunt. Ells que segons tots els catecismes son universals.I critiquen a totes aquelles institucions que no son capaces d'ordenar la vida comuna de forma justa i humana. Pensen que l'unic que es rica Espanya es la diversitat. Els 17 vots malfiats creuen que la CEE manipula la crisis amb la política independentista i alimenta el malestar general amb interessos polítics i econòmics.Cal superar el perill del separatisme, o sia es possible,i parar la tendència amb amor a la nació, renovant el comportament solidari per part de tots. Al menys els de la desintegracio unilateral reconeixen la legimitat de les propostes nacionalistes però que pot posar en perill la convivència.Uns altres que ho donen per fet i procuren salvar els mobles i alguna catedral per quan es vestiexen de vermell.

Laura Mintegui

Es la discreta lideresa del BILDU basc.Pot ser la nova presidenta d'Euskadi, ja que no tenen al Otegui empresonat. Ella voldria pactar amb els socialistes i mira amb enveja i il.lusio el procés endegat a Catalunya. I creu que el Quebec te una correcta responsabilitat política. Pensa que el PNB, la seva convergencia, s'allunya del projecta independentista. Sinó com s'explica el cop de porta de tothom a Ibarretxe. Desitja que no li passi el mateix al Mas. Ella justifica la separacio amb Espanya per el maltractament, I això que tenen el concert econòmic. Creu que una victorià electoral completaria finalment el procés de pau amb el terrorisme, malmès per els pocs passo que dona el govern espanyol i amb un segon lloc es retardaria una mica el procés independentista. Demana que l'autocritica que ha fet el seu grup sigui compartida per els altres agents causants en moltes ocasions de les tensions polítiques. Això faria que vinguessin mes inversors i paliar l'atur que sense ser estructural es molt elevat. Se sent preparada per governar Euskadi amb un projecte practic i real per contribuir a la democràcia sensa violència. Pensa que els acords s'ha de donar entre diferents.Una navarresa de 56 anys, professora de literatura, que espera encapçalar la seva autonomia fins ara el 21 d'octubre.

la coalicio imposible

Ara mateix estan reunits els partits politics independentistes al Parlament per veure de ser una coalició. Mirar d'anar junts a les eleccions per tenir mes força. Peró es molt difícil. L'avi mateix en el seu  petit activisme polític ha deixar d'anar amb un grup o altre, no ja per ideologia, sinó per idiotesa o traïdoria d'algun dels seus membres. Volen tenir ho llest abans del'11 en que es cel.lebra l'assemblea general de les CUP. Peró aquests ja han dit que no hi aniran per els hi fa il.lusio al ser la primera vegada. El lider de Reagrupament, enfrontat amb tots en els seu dia ha estat desatès per tots. Bo seria que no es presentessin.El SI vol parlar amb ERC i de moment set grupets mes (PSAN;...) però hi ha masses diferències també personals arran de les lluites en les separacions corresponents.I finalment el Laporta que si que hi vol anar però te mes fàcil que els nomenin reina del cava l'any vinent que no que cap grup electoral l'accepti desprès del seu paperot en les darreres. Les invitacions les fan per carta, per deixar constància i no sentir se desprès que no ho havien intentat. Diuen que ho fan per que CIU no s'arronsi i per apuntalar el Procés. La veritat es que els fa por que el vot útil, fins i tot el dels PSC desmembrat, se'n vagi amb el Mas. Esta be que ho hagin intentat, però no se'n sortiran.

la por

El president mas alerta de que no se'n ha de tenir.El mon ens mira i la legalitat actualment es molta mes que la constitució de Moisès que porten els ministre mediocres a sobre.L'entrevista, ara ja no hi es la Terribas per fer li, la va fer el durillo d'en Bosch. Tot i així el president li va mirar els ulls tota l'estona.Amb el qual frases com sempre diré la veritat van brillar mes. Dels 60 minuts va dedicar un 82% al full de ruta de l'estat propi i lògicament nomes un 18% de les retallades.El pitjor va ser barrejar política de país i de partit. El pes de CIU es molt fort encara que el poseixi una gran il.lusio per el projecte. La curiositat es que la van fer a la sala Torres Garcia de la Generalitat, sala que Primo de Rivera va voler tancar per els seus murals catalanistes. Madrid però seguira fugint d'estudi. Peró es veuran immersos en el debat. Per això parlen de la por, perquè els en hi fa a ells.Totes les campanyes  en positiu son millor que en negatiu. Es mes fàcil vendre el SI que el no a priori. I Madrid ara per ara no te a favor les enquestes. Ja en manipularan, però de moment es miren els braus, que ells en volen, des de darrera del burladero que en diuen.quan surtin a la sorra, arena, hauran de explicar nos les avantatges de seguir amb ells.I això si que es difícil, ara que ja no poden vèncer amb la por. Deien que si volen afusellar al president i s'escapa, sempre podran fer ho amb de Polònia que per ells es el mateix.

Octubre

Comença el mes de la tardor, amb la pèrdua valuosa per la política de la Montserrat Tura.El seu darrer marit es molt amic meu amb tota la discreccio del món.La clatellada que s'emportara el PSC sera monumental. O a lo millor es la Catalunya que tenim, no la que volem.L'exportacio catalana puja però els llocs de treball baixen, com sempre desprès el 'estiu. Per exemple les fabriques de La Sènia, on es produeixen quasi tots els mobles del país han passat de 2200 treballadors a 700. S'enfonsen. Nomes el temps ens ho dirà.Quina capacitat teniu les noves generacions d'interioritzar els vells mots. Noms que queden per sempre en la il.lusio d'un primer dia de classe. Per el pare, al cale hi anava amb l'estoig, tou i de plàstic o rígid i de vellut. S'hi pot guardar joies, llapiços, ulleres o la guitarra. Encara que alguns ho canvien per la funda. Serveix per estotjar, guardar be o desar, sense esmentar te el Castellà. L'avi hi anava amb el plumier, de fusta i que servia per guardar les antigues plomes, segons els francesos, que la paraula es seva. També en una cançó de Jorge Cafrune i Marito, servia, amb la seva tapa corredora per enterrar l'ocell de blanco plumon, trista vers plomer que et deixava mes trist que un plomall. A un estuche, hi ha de cabra el bolígraf, el retoladors, la goma d'esborrar, el llapis, els colors, la maquineta de fer punta i fins hi tot alguna regla o compàs.

thalassa

Amb 22 anys es un dels programes que desapareix. Comprenc que es car enviar sempre un equip de televisió a la fi del mon. Peró mes idiota es gasar diners en segons quins programes. Avui ,la televisio catalana s'encongeix, canals es superposen, d'altres desapareixen i emissores de radio catalanes s 'escoltaran per ordinador.Esport 3, canal d'esport, si que guanya cobertura, però a canvi d'envair totalment el canal de la canalla. Que millora  en quant practicament ocupara tot el dia el 33 i nomes al capvespre es mantindran els espais culturals i documentals que hi havia fins ara. Els múltiplex que no se que vol dir, seguixen oberts però el dividend digital els amenaça. I ningú assegura que tot això eviti un ERO.Els canals no es distribuïxen individualment en la TDT sinó en grups de quatre. Per tant hi haurà un espai buit, perdut i pel qual no s'estalvia tan. L'espai es podrà ocupar amb la telefonia mòbil d'ultima generació.L'estalvi es situava en 12,4 milions basat sobre tot en la no compra de producció aliena i les xarxes de dsitribucio.L'unic que es seguira emetent a les 21 per tancar la programació del Super 3 serà Bola de Drac. Quina pena tot plegat.