Ahir vaig assistir a un senzill homenatge a la Filmoteca a aquest artista inclasificable. Fotògraf dels rostres interiors i perpetus, creador de ceremonies, jocs olímpics i mundials de futbol (82), publicista de referència, es va rodejar a la taula rodona dels seus mes al·legats. La seva parella Karin, la seva assistenta de direcció Rosa Verges, el director de comunicació del col.legi d'enginyiers que li van dedicar un llibre i un vídeo(Mirar, mirar, mirar), i Roma Gubern, guionista del seu únic film fins ara Ensalada Baudelaire, titulada als EUA, Sexe i violència. Anècdotes, oblits, pel.licules inacabades i exposicions d'un home que aquest si que busca el seu epitafi. No posarem l'home de les bombolles freixenet va dir amb el seu especial sentit de l'humor. Entre tots van dissenyar la posada en escena del final de la terutulia. Despedia l'acte Esteve Riambau i la Verges llegia un poema que acabava amb ..els peus al núvols. Directors s'han atribuït el seu film de toreros i algun el de La Chunga. Era el petit del Dau al Set i la fotografia vital va començar a Calella i al voltant de la gauche divina que parlàvem l'altre dia. Encara ha tingut temps per fundar rel Flash Flash, on es va seure al costat del Gubern per cantar li tres guions a veure quin li agradava mes, Il Giardineto, crec que avui desaparegut i no deixar caure Les set portes, tot un altre símbol d'aquesta BCN que ell fotografia com ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada