Es una ONG que fa 12 anys que treballa per convertir els hospitals en espais mes amables, sobre tot els dels nens. Tenen raó que es millor entrar a quirofan perquè t'operin rient, que angoixat o plorant.I això ho saben molt be els pallassos d'hospital. Tracten tan a grans com a petits, sempre amb molt de tacte i no es maquillen per no ser estridents.Nomes se'ls hi apropen fins on l'intimitat del malalt o permet. Treballen sense guio però necessiten informació, si han estat mes vegades a l'hospital, quin grau de malaltia s'esta tractant i situació familiar o cultural.Per ser pallapupa s'ha de fer un casting i estudiar dos anys una formació psicologica i medica intensa. Es una professió de servei sense aplaudiments. Els pallapupas es queden molt de temps a la feina, es vocacional i a mes, millorant cada vegada. Intereaccionen amb el personal medic que son els que indiquen quins son els millors moments per intervenir i actuar. També estabilitzar a la família que solen ser els mes nerviosos i afectats amb nens petits. No sempre son ben rebuts a les habitacions i es diferent entraren una que hi ha una certa alegria a una fosca i silenciosa on tot s'ha de fer mes a pos a poc.Son metges esbojarrats que nomes sorten un cop l'any al carrer per cel.lebrar un dia de nassos, una jornada solidaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada