Els amics de Sant Bartomeu fan una molt bona tasca. Han recuperat, això si en 25 anys i a poc apoc, l'ermita que els dona nom. El diumenge, desprès d'uns passejada per sota Riells el Fai amb l'Ares ens hi varem arribar.La caminada es plana i no se senten els brams dels cérvols en cel, Peró si algun xarrec de porc senglar domestic que feia les delícies dels gos. El dinar era com tots. Era per agrair als que havíem col.laborat en la cel.lebracio de la festa major. Una fideu de paella immensa i agua i cava que el vi no havia arribat. Desprès un vídeo dins de l'esglesia, amb els millors moments de la festa d'aquest anys. Tothom corrent cap la penya que començava el clàssic. No en diré res. A mi en fan fàstic aquests arbitratges injustos i amb menys justícia esportiva que de l'altre. El pare va anar al camp amb el pare del seu padrí de boda que es argenti. L'home, en veure el crit de independencia, cridat per tot el camp, va dir que allò era diferent, que no era animar un equip amb passió sinó l'expressio d'un sentiment que sortia de molt endins. Un home mes que ens ha compres i escampara la seva explicació per el mon. Es va descobrir que el 1714es va perdre una guerra. Peró també que darrera de cada frontera pot haver hi un patriota català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada