Ahir varem passar el dia junts. Vas pujar amb els pares i el kevin a cel.lebrar els seus aniversaris. Varem estar molta estona jugant i fent les fotos de família que has de portar a l'escola. La Rosa us en va fer moltes, i també el lot de tardor amb que tindràs que decorar la teva classe. El tema principal del dinar, alegries banda son ara mateix les eleccions. Contenta i ja casi amiga del Ares, em quedo amb els teus grans ulls mirant amb el vidre baixat, quan el cotxe se'n va. Et volia parlar avui d'un director de cinema italià.No esque m'agradi molt però el vaig saludar l'altre dia a la Filmoteca on saps que faig de jurat del festival Gai i Lèsbic de BCN. Es un home gran que ha evolucionat del anarquisme a l'entesa i el pacte. Presenta el seu darrer film sobre l'eutanasia i explica que ha passat del nihilisme de Amb els punys a les butxaques a aquesta tolerància de Bella addormentada. Concient de que la seva victorià no te que passar per sobre el cadàver dels seu enemic, ha fet de Isabelle Huppert, la seva diva, el personatge de la ,mare catòlica que obliga a resar les minyones per salva la seva filla.El drama diu el director no es l'eutanasio sinó com gestionem la pròpia vida i mort.Una eutanàsia no es una mort voluntària.De fet ell s'ha ficat en el pol oposat del que creu per no ser pamfletari.Al film segueix el cas de Eluana de 17 anys, que va commocionar Itàlia el 2009 amb la seva mort vegetativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada