Octubre

Comença el mes de la tardor, amb la pèrdua valuosa per la política de la Montserrat Tura.El seu darrer marit es molt amic meu amb tota la discreccio del món.La clatellada que s'emportara el PSC sera monumental. O a lo millor es la Catalunya que tenim, no la que volem.L'exportacio catalana puja però els llocs de treball baixen, com sempre desprès el 'estiu. Per exemple les fabriques de La Sènia, on es produeixen quasi tots els mobles del país han passat de 2200 treballadors a 700. S'enfonsen. Nomes el temps ens ho dirà.Quina capacitat teniu les noves generacions d'interioritzar els vells mots. Noms que queden per sempre en la il.lusio d'un primer dia de classe. Per el pare, al cale hi anava amb l'estoig, tou i de plàstic o rígid i de vellut. S'hi pot guardar joies, llapiços, ulleres o la guitarra. Encara que alguns ho canvien per la funda. Serveix per estotjar, guardar be o desar, sense esmentar te el Castellà. L'avi hi anava amb el plumier, de fusta i que servia per guardar les antigues plomes, segons els francesos, que la paraula es seva. També en una cançó de Jorge Cafrune i Marito, servia, amb la seva tapa corredora per enterrar l'ocell de blanco plumon, trista vers plomer que et deixava mes trist que un plomall. A un estuche, hi ha de cabra el bolígraf, el retoladors, la goma d'esborrar, el llapis, els colors, la maquineta de fer punta i fins hi tot alguna regla o compàs.