Tothom pregunta ara que hem de fer. Que ens expliquin el famós full de ruta.Doncs no ho sap ben be ningú. Els que si sabem es que no tenim que entrar a respondre cap de aquests batibulls inspirats en el nerviosisme de qui malentén la sobirania d'un poble i que treuen enseguida els seus anacronics i febles poders en actualitat d'un mon que ja funciona diferent. Ara els pensadors ja no sostindrien l'indevisibilitat dels estats i les nacions. Les nacions diu ara Debray, son imatges compartides. imaginaires, llegendes i mites a partir d'un fet fundacional. Peró l'abus de les corrents nacionalistes pot portar a l'ambicio identitaria. Per això des de la recuperació de la Generalitat hi havia pensadors que reclamaven mes tarannà civil que no pas identitari. Que es el que passa a Espanya, que al anar perdent relevancia torna a la tradició, la identitat, o l'esperit.El que anomene la inquestionable realitat històrica com un tot des de el segle III a.c.També França es remet al Asterix i Obelix.S'ha d'actuar ara amb prudència i intuicio, doncs el poder de la democràcia es desmesurat i per tant perillós en comparació amb altres grups de la societat. S'ha de governar al diferencia i entendrà que hi moltes maneres de viure el Català. Ja no hi han mites teològics que ens carreguin i oprimeixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada