L'altre dia escoltat aquests amics de Madrid que pujant entusiasmats a gaudir de les excelencies del Pirineu, en aquest cas la garrotxa, enfocaven el tema de la independencia com podien.Son gent d'un gust diferent, un humor popular i amb una grau de tolerància que no cal posar a prova. L'aspiracio sobiranista es per ells un sueño tragico. El que jo no sabia es que d'aquests somnis ni ha de varies categories, perquè hi ha gent que ho ha estudiat. Hi han els tragicòmics. Per exemple en un carrero et tiren un tret i et maten. Un metge et diu que et queda un minut de vida i com que no creus en deu, t'has de jutjar tu mateix. Li demanes al metge perfer una trucada a la teva mare per explicar li i demanar li parer. la resposta es i ara que faig amb el caldo.Hi han els somnis consolatoris. Un escalador fracassa i de nit somnia que puja al cim. També somien les societats amb el seu insconsient col.lectiu i els animals que poden arribar a pressentir el que els hi passara. Els i hauria d'haver dit als amics madrilenys que el somni verdaderament tragit es el despertar.Que t'ataquin i els que t'estimen no et despertin. I un país pot somiar que es europeu, ric i prosper. Peró sempre hi ha el mal amic, el país veí que et vol despertar de males maneres o sense delicadesa. Els hi hagués volgut dir tot això però se'ls hi hagués quedat la mirada atònita de quan et despertes trist pel desamor que ningú compadeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada