Per no parlar te de que el president de la Generalitat al programa del Evole ha superat els 712000 espectadors del Maragall el 2004 i els seus propis 850 mil del passat 1 d' octubre a tv3, et parlare d'un fenomen a BCN als anys 70. Un grup de pijos e intelectuals es reunien a Bocaccio intercambian cultura, evolucionat i consideranse un sector de la població. Peró no ho eren eren una actitud de supervivencia amb mes possibilitats que els demès. A l'avi li costava molt entrar a la boite que es deia.I me'n tenia que anar enfront al Le Clochard que no era el mateix.Alguns erenencantadors, frivols i amb humor i d'altres tenien que fer un esforç per presentar se així.sentenciaven i s'ho passaven be. Creient que lo sever era rígid i en canvi lo flexible, s'amoldava, no es trencava i màxim es torçava una mica. Els intelectuals dirigien el mon en aquests temps de guerra freda per situar ho.Controlaban partits, universitats sindicats i insubmisos. Desconfieu dels que tinguin mes de 30 anys deien.al final van ser derrocades, ridiculitzades per pedants com el lider del maig del 69 que ara va dient bajanades des de el parlament europeu. Molts s'han empenyat en nega l'existencia d'aquest de grup de models, arquitectes, rics del caga, restauradors o disc jockey's que van ser al punt de reunió del carrer Muntaner.I a l'estiu a la costa Brava.No seria la concepció francesa del terme. Peró hi eren. I estaven entregats a 'escandol, al dimoni, al decameron, a la divina esquerra, a la frivolitat i respectaven a l'asalariat que es donava de bufetades perquè l'acceptessin a la colla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada