arco

Es la fira d'art mes important de l'estat. El seu director, Urroz, es passa l'any explicant lo i diu que l'art es un mon de relacions. Peró tot esta canviant. Les galeries son mes petites que els 90. Actuen com agents dels seus artistes i els potencien internacionalment per coleccionistes. Els museus han deixat de coleccionar. I també l'IVA s'hauria de baixar. Per els joves, que pensin que quan venen una obra, els hi permet ferne un altre.Si la fira seguix viva, tot l'art contemporani serà millor. A Arco hi un programa First collectors que recomana per on començar una col.leccio segons gustos i pressupost.Els coleccionistes, molt discrets sempre estan interessats en comprar.La fira es un mercat però també un lloc molt important de trobada de professionals. Hem fet que les galeries nomes pugin aportar un o dos artistes. Una manera de ser diferents d'altres ciutats del mon.Venen moltes ciutats de Europa i Amèrica llatina, comisaris, experts i directors de museus. Urroz esta amb bones sensacions. Des de que fa 4 anys que la dirigeix creu en la importància d'aquesta edició del 25 de febrer al l'1 de març. 

teresa forcades

Es la monja que lidera el Procés constituent, juntament amb altres agrupacions. Critica a Podem dient que s'equivoca si supedita el Procés Català a l'espanyol i també si permeten que es disociin els eixos socials i nacionals.Afirmant que s'abraçaria al lider de la CUP, encara que ella normalment dona la ma, esta perquè no tots pensem igual. Li agradaria que els pactes per els ajuntaments tipus Barcelona es repetissin el 27 S. Eleccions per les que per exemple es sent incomode amb el financement de ICV i el deute que aquest manté amb la caixa. Si el seu grup fos així no hi participaria. Es tracta d'introduir cares noves. Els polítics clàssics han de passar ja una segona fila i no estaran mai en un lloc predominant. La coalició grega no ha estat natural. El seu deute s'ha d'auditar i tornar nomes el que ha revertit en la població. I aquest els poden tornar amb austeritat sense desigualtat. Començar per Grècia per canviar Europa.

Auschwitz

Avui 70 anys de que els russos el van alliberar. Encara i van trobar 7000 éssers mes morts que vius. Alguns han tingut el valor i la rauxa de tornar hi. Al trobar se, la incomoditat d'explicar com es van salvar s'ha esvaït.No es un tema tancat encara, com de cap dels camps de la mort. Sembla que les imatges horroroses gravades per russos i americans , emprades en els judicis de genocidi ja no facin el mateix efecte. Amb la mort paulatina dels supervivents, sembla que passin a ser un record d'historiador, una data de altes i baixes com parlaríem de la batalla de Waterloo. La mateixa Rosa creu que ha de refer el seu reportatge fotogràfic d'el camp de Polònia que va visitar Auschwitz-Birkenau. Un any abans de morir, Semprun va visitar el camp de Buchenwald on va sobreviure i reflexionava que en quedaria de tot allò. I deia, quan tots els testimonis, deportats i resistents, d'aqui uns anys hagin desaparegut, romandrà una memòria viva, d'experiencia, personal, que serà la jueva. Una memòria que no oblida i jo diria que tampoc perdona. Normal. I humà.

l'alcalde

Ahir vaig dinar amb l'alcalde. Mai ho havia fet amb un electe. Si amb els que desprès ho va ser. (Clos, Hereu,...). El meu, el Joan es de CIU. Peró es un tió, obert, simpàtic, lider, que sempre esta a tot arreu i que esta orgullós dels seus orígens pagesos, com jo dels meus orígens masovers. Diuen que la gent del camp i del mar ho saben arreglar tot i aquest n'es un exemple. Jove encara i amb molta gana, varem començar per dir que ets veus a tot arreu però mai pots parlar de veritat,. Dir coses de converse,sense córrer, pensant i estalviant tonteries. L'objectiu també era en el fons clar. Que podíem fer mes per el poble. L'un politicament, l'altre per no deixar morir el temps. Preguntes directes sobre el que volies saber i resposta rapida fins on es podia degut posiblement al meu passat també polític. Menjar selecte i"detalls" d'un cambrer d'Aiguafreda que un altre dia comentaré. La tecnologia nomes va sortir en una demostracio de una aplicació de seguretat. Impresionant. Pots veure als mòbils com juguen els els teus nens al garatge.Les principals idees van sorgir sobre la necesitat de mantenir la Fundació del poble, ara que costa tant fer ne una, però algú se'n ha d'encarregar perfer la servir per coses culturals. L'altre idea es formar un equip amb una cincuentena de especialistes que de repent si es necessiten acudissin a una. Molts pobles veïns tenen aquesta mena de consell de poble que fa que quasi tot vagi millor. Histories polítiques estalviant les dades inoportunes i donant una ullada de passada sobre el mon del cine, els llibres i la televisió. Un home que igual es baralla amb un tractor que amb una plica. A partir d'avui us trovereu amb algun enciam de can Flix.I com a l'Oest, de vegades quan entra la bar, la gent de darrera dels qui no controlen la sed, s'aparten per si decas. Al sortir del Portal, queia la tarda. Va pujar en una moto xinesa copia Harley, -que no passa de 110 diu,- i va marxar cap les seves reunions, família i destí polític, que el sabrem amb permís dels nouvinguts, el mes de maig. I una promesa. Ara tots dos sabem on som.

omplir forats

Jordi Soler es un mexicà del 63 que desprès de Dublín s'ha instal.lat a BCN. Ha escrit un llibre, abans Bocafloja o La fiesta del oso, còmic sobre la identitat, mirant enrrera, perquè creu que les novel.les omplen forats de la historia. Comença "Ese principe que fui" al segle XVI, i li va costar molt explicar perque,els capellans es pentinaven amb sang. Ell el que volia fer es la traslacio del mon prehispanic als Pirineus catalans. Partint de la trobada de conqueridors espanyols a Mèxic. L'admira la defensa a tota força del metre quadrat on has nascut, siguis on siguis. El Príncep es diu Federico de Grau i viu una temporada a Motzorongo , per desapareixer posteriorment a Andorra. El primer que li va interessar es la segona filla de Moctezuma, Xipaguazin i va anar a Toloriu perquè hi havia una església dedicada a ella.El Príncep rastreja el Pirineu perquè creu que hi un tresor asteca amagat. Hi ho fa perque Juan de Grau, el 1520, va raptar a aquesta princesa amb la que va acabar tenint descendencia. I venent medalles a la noblessa iaristocraica espanyola, aprofitant el seu exclusiu llinatge.

joan Margarit

Es un altre poeta que ens agrada molt a casa. Potser perquè es arquitecte. Tenim d'ell No era lluny ni difícil i Calcul d'estructures i començant per els Primers freds, em costaria decidir quina es l'obra mestre. L'amistat i la poesia son les seves premisses pe evitar l'oblit.Ara ens ha tret Des d'on tornar a estimar. Pensa l'autor que com mes escrius i mes lectors tens, mes perds la condició humana, especialment en una poesia no diriam que amable. Un autor que explica que fen el mort al mar Mort d'aigua tan salada,  es sentia com un llamàntol en un arroç del mateix. Tanca el seu darrer llibre amb una prosa on reflexiona sobra la poesia en general. "La lectura d'un poema es una operació molt semblant ala de la seva escriptura". Escriure per viure, mestre.

Abidal

Deixa el futbol. Penja les botes que es diu. No se sap ben be si per la seva enfermetat al fetge, de la que sembla recuperat o perquè ja  . Vol tornar al Barça dirigint les escoles de nens, les Masies de tot el mon i que estan arreu.. PERÓ PRIMER VOL TENIR TEMPS PER ARRANCAR La seva fundacio de nens malalts. Sembla que si que tornara al club però esta donant llargues. Clar que ara te moltes mes ofertes dels equips per on ha passat .El que no vol ara ningú es una negativa que influeixi en les properes eleccions. Des de que el Sandro el va despatxar el 2013, Abidal sap el que vol. No vol ser un nou Puyol, que tingui que marxar de  mala manera pel que sigui que hagi passat amb el seu àmbit amb Zubizarreta. Te , no ho se, tot una vida per davant amb el fetge nou i el Barça sempre l'acullira. El que no sabem es per quan de temps.

Espinaler

Es originalment una casa de vermouths. Esta a Vilassar a la vora de casa els tiets Grau. Marca centenaria ha doblat els ingressos al aterrar al Japó, on ha triomfat totalment. El segle XIX era una taverna on principalment s'hi servien vasos de vi. El net del fundador, Joan Tapies va començar a servir vermouth i tapes de conserves el 1946. La seva dona Ventureta Roldos va ser la creadora de la famosa salsa Espinaler, símbol de l'empresa. La salsa nomes se servia al bar però ja el 1970 va comercialitzar se  en expansió forana.Va incorporar patates fregides i ara prepara un canvi de logo per l'expansio internacional. La quarta generació familiar s'obre a botigues i restaurant de to gurmet. Primer va anar al barri Akasaka de Tòquio i ara la World Trade Center de Hong Kong amb conserves de peix i marisc i els vermouths blancs i negres.Amb la cadena de delicatessen Legouter, de Vilassar de Mar al mon.

Andre Ricard

Es un dissenyador molt important que creu que es bo que per fi BCN tingui un museu del disseny. El meu amic Jordi Torres Soca el va "interpretar "en una exposicio a Bremen, los heroes del diseño a la que varem anar. Un gentelman de 85 anys amb toc italia que veu lo be que jugues a golf per el gest que fas. Admira l'invent del calçador i creu que la funció la dona la forma. Jobs es va oblidar d'aixo en l'Ipad i la cadira Van der Rohe encara es fabrica de ben resolta que esta. En el futur es dissenyaran serveis com el bus escolar o les pizzes. Va dissenyar la torxa olímpica del 92 i no vol dissenyar nomes per fer tendència i canviar la moda. La va fer en català, i amb cuir per poder la agafar millor. Menys per consumir. Es dels que creu que la camisa del Barça no te que ser a ratlles horitzontals. També va fer el 66 els cendres apilables individuals, profunds, per poder apagar la cigarreta i que no es veies. Dissenya productes Braun per que no tinguin que estar contra la pared. Pensa que la tecnologia alta, un mòbil es molt difícil de dissenyar. Esta molt content del llevataps de braços. La cullera i la forquilla ja son inventats.De família farmacèutica va descobrir la professio a Londres, l'any 51 llegint un llibre que es diu Lo feo no se vende. El seu pare li explicava de la 1a. guerra mundial, que s'amagaven en cavas de Xampany i s'afeitaven amb cava per que no hi havia aigua. En quan a Espanya encara hi ha la diferencia entre la cadira de Isabel la catòlica i la Cesca de Marcel Breuer, de vímet i peus cromats.

Cruyff

El van presentar el dia del casament de l'avi, el 5 de setembre de 1973 contra el Brujas, i l'havien fitxat un mes  abans Armand Caraben. Al capvespre, la meitat dels convidats van marxar al camp nou. Algun segons vaig saber anys desprès, ni van venir. De 150 varem quedar 75 i es van ajuntar en menys taules. Era el segon plat. Johan ha estat un fenomen. Ahir van fer un documental, del que parlo al Francamente.... que el deixa molt be però era un penques. Va estar 5 anys i nomes va fer algu, guanyar una Lliga desprès de 14 anys, i res mes. Vaig voler mirar  que havia fet. Quasi cap expulsió, cap lesió, vol dir que va jugar quasi tots els partits. Peró a partir del segon any, tot i posar li Jordi al seu fill es va esborrar. El primer any que va guanyar la lliga a Gijón i el 0-5 del Madrid, quan nèxia el seu fill mentre jugava i la dona, gol a gol no s'ho creia, va fer 16 gols. Desprès, 7, 13, 6 i 5. Molt poc per la gran estrella que era i que mai no sabrem el que. Las cinc temporades va coincidir amb els següents companys que mai entendran perquè en la ultima eliminatòria de copa d'Europa, empatant a casa amb el Leeds es va dedicar  a tirar els fores de banda. El Rinus Michel havia tornat com volia i Weisweiler amb qui es va barallar i el Laureano Ruiz ja no hi eren. Els companys deia eren Sadurni, Rife, Torres, DelaCruz, Asensi, Juan Carlos, Marcial, Costas, Sotil, Rexach, Migueli, Marinho, Neeskens, Clares, Mora, Tome, Fortes,Artola, Ramos, Olmo, Sanchez, Zuviria, Sanchez y Amarillo. Va marxar al Levante i el va substituir d'estrella Hansi Krankl. Desprès d'una etapa americana ens va donar 4 lligues seguides i la primera Champions com entrenador. Un crak i un penques simpàtic en un momento dado, que era un altre film sobre ell.

Verdi, tanca?

Es el cine de barri que teníem al costat de casa quan era petit, San Luis, 39. Era tan petit que no recordo que hi vaig veure. Desprès sempre ha estat amenaçat de tancar. L'Enric Perez es un tio espavilat, estrany i amb cines a Madrid. Cinematograficament ho ha fet molt be. Potser era/es l'únic cine de pel.lícules de culte que queden. Avui feia una roda de premsa. No hi han diners. Son temps difícils per les sales. Peró intentar salvarlos despedin a l'Angels i el Ricard tampoc era la solució com es veu. Els veïns si tanca perdran un bon reclam comercial, Dinamitza i molt la zona. En canvi no surten el números. No se que haurà explicat, però esta igual que el 2012 quan va fer 25 anys del nou cinema ampliat fins l'altre carrer el Torrijos, el cole de les monges on vaig anar de pàrvul. Conduit per el fill, Adria, ha tingut idees com la programació de Verdi-Kids. La inauguració del propers Texas, vell Napols i Boliche també ha perjudicat la taquilla. Ara no poden pagar els lloguers. L'ajuntament diu ara que farà de mitjancer.

ingenus

Son aquells que es pensen que son un pais on l'atur no pasa mai del 5%, que tenen les rendes ben distriuides i les mes altes del mon. Doncs hi es, i es el Japo que esta en deflaccio, o sia te els preus, un 0,3%, mes baixos que fa 17 anys. La deflaccio no es cap problema. La gent en general no compra per si el preu puja o baixa d'avui a dema. Tampoc es un problema per la economia. Els endeutats tambe pensen en el somni d'una inflaccio vigorosa que ja convenim ara si que es un malson. La deflaccio nomes es dolenta per els financers i els especuladors. Per aixo ara volen que el BCE inundi Europade euros. Com el Japo, no tindria cap impacte entre nosaltres d'economia de carrer. Pero si que podria tornar a crear una altre bombolla finacers que aprofitarien els de sempre. Fan por tanmateix.

Charb

Es el director asessinat a la seva revista Charlie Hebdo. Arran d'un altre atemptat el 2011 amb bombes incendiaries, Le Monde li feia una entrevista de la que extrec alguns fragments. No ens volem amagar deia. La revista no es racista. Ens continuarem rient de tots els capellans siguin de la religio que siguin. Ho hem fet des del 1970, no canviarem ara. Qui ens vulgui difamar a nosaltres que ho faci amb nom i cognoms, li sabrem com respondre. Les religions tenen un gran poder i cada vegada son mes els que recomanen callar.La regresio esta conquerint ments, moltes que diuen que som contagiosos. De mi a Riss de Luz a Willem de Tignous a Honore o  Wolino i Cabu seguirem fent riure cada setmana. Fa 40 anys varem triar el bandol antiraciste i ara no canviarem. Hi son en la moguda Yves Camus, Laurent Leger, Bernard Naris o Gerard Biard. Combatrem a tots aquests fexistes que han arrastrat tantes vegades als peus dels tribunals. Som d'esquerres, d'obrir xampany a la derrota de Sralozy. El drama dels calumniadors es que Cavanna , Cabu i Wolinski son al peu de la maquina cada setmana. La nostre revista, republicana, anarquista, mai ha canviat encara de chaqueta. Som fills el maig del 68 i creat als 70 despres del tancament gaullista de Hara Kiri. Ens insulten per la tele o ens fan baixar d'una taxi arab al reconeixe'ns. Una calumnia cada dia ens ajuda a no haver nos convertit en un altre tipus de revista xenofoba.

el reis

Enguany no m'has parlat massa de l'arribada dels reis a Barcelona. Peró veig que amb lo poc que et vaig entendre ahir et demanaré que m'ho expliquis. Et vaig entendre: que jugaves a la Oca i que havies caigut al pou. Que havíeu guanyat tu i el pare i perdut la mare i el MIC. Que amb el teu ninu havies vist el partit del Barça que hauria guanyat, (4-0) a Riazor. L'arbre encara es viu sembla. M'explicaras en quin punt vas esperar a les majestats, al Kevin no el devies veure perque es primer any que hi participa. El mes aclamat com sempre a totes les cavalcades es el rei africa, negre i que porta mirra. M'explicaras si anaves a coll i be, tu rai que ets petitona i encara no et portaran carbó. Si t'has enlluernat amb el paper de plata que envolta. Desprès altres nens recolliran el caramels i mes tard encara, uns nois mes pobres encara, escombraran. I menys poètic, tu ja dormiras, ens senyors tancaram el passeig, amb unes manegues enormes que regaran tot els pas dels animals per els carer asfaltat. Darrera quedaran una munió de cultures i races que s'han vist representades en els tres trons cantant el fum fum fum tan nostrat. Amb sort no t'haura tocat cap dolç al cap ni al ull. La musica també deixara de sonar, sobre tot la adaptada a la modernitat. Potser el que t'ha agradat mes son els nens vestits de carboners O el soroll ensordeixidor del timbal?. Personatges de Disney, un Doraemon i un gall llampant pot ser et quedaran en el somnis. Com també et pensaràs que es un somni, els nervis, el buscar un lloc que vegi be i sobre tot que et puguis fer un selfie amb algun paje, I sia sobre hi tens una amiga, bingo!

Cedir

Segur que es el que no han fet gaire Mas i Jonqueres.Son joves i han comes errors de principiants. Podien haver se adonat de que la gent es cansaria del pols obert entre les dues formacions polítiques. Ja demanaven prou sinceritat i generositat. Una comèdia que ha resultat ser un malt espectacles polític. Pobre, de curtes mides, tot i la tele, mostrant els descosits de la batalla i les societats civils mirant so com corbs amables demanant també la seva quota, la nostre.. Per l'acord s'ha de cedir i no suportar tot el rato la pressió de l 'altre. El 9N pot quedar tocat si se'l remena massa. El no acord es estèril mentre espanya va guanyant temps.la llista única era el de menys, com els paraigües i els independents a les llistes El 27S el país juga molt fort i la possibilitat de guanyar no ha de ser estèril.

El perdo

Sobretot en els moments mes dificils, es el primer signe, no tan sols de civilitzacio, sino d'humanitat. L'exemple es tan clar i tan sever que tots estem convocats a pensar hi i a cel.lebrar ho. Podem morir, podem matar, pero tambe poden dibuixar i somriure. I tambe podem perdonar. L'eleccio entre tot no es facil, com es titula un programa televisiu estrenat ahir per Roger de Gracia. Pero es el que separa el fanatisme de tot lo que ens identifica i ens valida com a humans. Sempre es una lliço de sentit comu i generositat. Cosa que no tenen els asessins que nomes pensen en canviar el seu barri malmes i pobre per un paradis ple de verges. No saben que abans que ells al paradis hi ha estat el Jaimito.Totes les religions monoteistes i les altres no tenen res a veure amb una grapat de criminals que embruten el seus noms.

Charlie Hebdo

Es un setmanari francès tipus El jueves, que se'n fot del poder,  de l'economia i la religió de manera irreverent, però lliure i culte.Una publicació radical i compromesa, molt d'esquerres en el que ninotaires i periodistes esmolen les seves eines per oferir la critica mes irònica als moments actuals cada setmana. Denuncia 'actualitat sense embuts en coses punyents com la corrupció de tota mena, els terroristes, els militaristes, els integristes, el feixistes i les fobies. Els asessins han volgut tallar de socarrell una publicaicio que porta incorporat l'ADN de la República Francesa i els seu conegut eslògan.El millor es que els companys dels 11 assesinats han agafat els llapisos i han seguit la seva tasca punyent en nom ela llibertat, sobretot la individual. I ho han fet molt be perquè una semana desprès de la brutalitat mes bestial, han seguit tocant el voraviu i tots els intransigents amb l'expressio s'han queixat. amb italià, la lotta continua....

la carretera

Portàvem 4 anys baixant el nombre de morts a la carretera.Catalunya ha passat de 246 el 2010 a 140 el 2014 amb 30 menys. Peró l'estat espanyol que havia passat de 1414 a 908, ha tornat a pujar de 54 principalment per les motos. Això te merit perquè han estat les motos els causants directes o indirectes de la mort. Altres factors en contra son la vellesa del parque mòbil, l'augment d'un 3% de La mobilitat malgrat la crisi i el etern dèficit amb estructures. I per això es va preparar un plan estratègic Català.S'ha potenciat la formació durant el cicle escolar i de passada, amb ensenyament de seguretat vial a primària i secundaria, aix com la formació de treballadors i gent gran finançats per la caixa. A España en comptes d'aplicar les normes que els mateixos generen. D'altres conflictes amb el Transit son els encontres amb la Guàrdia civil encara en campaña permanent. Una apujada el nombre controls i s'assenten amb el teniente al sofà de casa y s'escalfa una mica d'aigua. Aqui al problema tothom s'hi ha posat. I ara perquè ningú parli pel movil sense parar se, hi haurà una dura campanya per no parlar per el movil mentre condueixes. Paraula de RACC.

preus

Sembla que aquest gener nomes puja l'aigua.Es mantenen els peatges i el butà i "baixen" es un dir, el gas , tel., la te.1, la gasolina i l'habitatge. La llum no s'he sap. Amb l'IPC de desembre la caiguda de preus s'ha precipitat. Això es bo, però que nomes baixin el de les energies i tots els demès, fa que els productes i serveis passin del 36% al 47%.Hom veu augmentar la renta i també el llogaters i pensionistes. La recuperació per a mi no es veritat. Aleshores ens enganyen i entrarem en una fase deflaccionista, Perquè al llarg termini caurà tot amb el preus.T'has de portar el bocata que per cert es un ipod que canta una nadala sola una amb nosaltres, no hi ha ocupació ni salaris i així no es pot reduir la deute de les families i empreses. Arribats a aquest punt, com que la inflaccio de la unió monetària també es molt baixa (0,3), el BCE ha fet arribar una nòmina. Efectivamenttttttt. Perque la no resolem de cada punt  i comprem actius que intervendran preventivament i comprar actius abans de que les expectatives defleccionistes arribin.

dia 2

Dues coses marquen el dia de dos de cada any. Qui mes qui menys s'ha llevat per veure el concert del Palau i a mitges i el de Viena amb la Filarmonica de Berlín, que enguany a comptat amb la direcció de Zubin Mehta, que va aconseguir, conjuntanse meravellosament amb el càmera de la retransmissio, un dels millors moments del 75 anys que es celebra el concert. A nivell internacional l'any ha començat amb la presidenta electa del Brasil, Dilma Rousseff passejant amb Rolls am la seva filla per cel.lebrar ho. Ideologia i pragmatisme enfront un segon mandat ple d'ajustos y retallades a la despesa publica. Constatant que l'ARA es el millor per mi per com explica el Procés. També el mon del cinema esta per rendirse definitivament a Richard Linklater, que amb Boyhood ha regirat totes les sensibilitats espectadores.

l'arbre

No pots imaginar el dificil que es recollir te l'arbre que t'ha acompanyat aquestes festes. El volem per salvar lo i si creixes seria un contador dels teus anys anys a partir de 3. No saem amb quants t'el van vendre. Els pares treballen a tope i es complicat entre lleure i feina troba l'estona per recollirlo Ho intentarem. L' altre serà que tu el veiessis plantar. Mes complicat encara. Peró be també s'intentara. Aquests arbres son difícil de que visquin tot i que te'ls venen amb el pellon que em sembla en diuen. A mi encara no me'n ha viscut cap. Quan teníem la botiga , per Nadal de 6 nomes en vaig vendre dos. I els dos que me vaig quedar es van fondre en un mes. Son arbres i un mes amb la calefacció de casa que tan be et va a tu, a ells no. No deixa de ser curiós que la ventada s'hagi emportat  el que va plantar l'avi Joan fora de las rengleres de limits de la casa, perque li va sobrar. Potser també per això ara li deixa el lloc al teu que també viurà. Es veu que el arbre ara arrancat a mes de 95 km hora, no va agafar la malura dels altres perquè estava precisament apartat. De vegades estar sol no es del tot dolent. Al menys durant una plaga.

exodus

Poso aquí la meva crònica del film perquè una mica ja contesta el que ha subseit. Sigue fielmente Ridley Scott el ritmo histórico de la Biblia, sin invertarse otro Noe. Porque el film no es ni Blade Runner ni una inmersión en las Cruzadas. Y consigue este equilibrio que posee entre el proceso intimo personal y el exceso espectacular como es aquí las secuencias de las plagas bíblicas que azotaron Egipto, con sus consecuencias y sus orígenes. Mas vulgar es la apertura del Mar Rojo y el consiguiente entierro de los soldados de Ramses. 3D para este suntuoso peplum de 135 min. con lo que consigue además de lo clásico,mostrarnos la terrible soledad del que ejerce el poder, la contradiccion de la competencia entre hermanos y la dominación de unas clases sobre otras. Hay un intento de Scott de dejar atrás la historia sagrada según Hollywood y promulgar por ejemplo que las tablas de la ley son del Sinai si, pero del hombre. Joel Edgerton es Ramses II el inquietante, Sigourney Weaver su madre y Maria Valverde, Sefora, esposa de Moises, Christian Bale. Así como Ben Kingsley, Aaron Paul, John Turturro están en un casting donde por el momento y lugar se encuentran a faltar muchos actores de color. Con todo ello es de agradecer que Scott no se haya vuelto loco con un delirio fantástico. Un considerable remake de De Mille, en el que también habla de esclavitud y libertad rodado en Almeria y Fuerteventura.
Marroc i Egipte, ells no paren han prohibit el film perquè no s'ajusta a la fidelitat de la historia. Quina historia? Com van fer els espanyols per prohibir al Sanchez Piñol?. Que pasa, que no se'ls hi obra el mar  vermell a ells ara i han de venir amb barca? Un mar que al tancarse, ara en 3D no acaba amb cap de les dues religions. Hi ha res de cientific en tot aixo a banda de que empiricament 500 marroquins s'atreveixen a saltar les valles de Gibraltar. No existeix l'art del cinema, la fabulacio per l'Orient Mitja? Potser les lleis han de doblegar els dogmes inventats per uns vividors fa milers d'anys?Ja es l'hora de intervenir en els seus propis paisos i que respectin les seves propies costums i habits.Ja sabem que aproven la guerra santa i que volen arribar altre vegada las pirineus. Mentres tan nosaltres farem el Galileu, diem que tot es pla, reconeixerem Palestina però no Kosovo. Ara sabem per la pel.lícula que les tables de la llei les va fer el Moises. Deu normes que no neguen, pero limiten les eligions. Moltes maten per fer se notar. Que sapiguen els dos dels quatre nens musulmans que han nascut a Catalunya que el dret, l'art i la ciencia no es poden limitar. Ni que parlin rar. L'exode es tindria que limitar. Pero no el de cine, el de veritat. No se si totes les religions diuen tothom a casa seva i deu a la de tothom o parodiant la dita de la dona, una casa un deu, no la casa de tot deu.