el reis

Enguany no m'has parlat massa de l'arribada dels reis a Barcelona. Peró veig que amb lo poc que et vaig entendre ahir et demanaré que m'ho expliquis. Et vaig entendre: que jugaves a la Oca i que havies caigut al pou. Que havíeu guanyat tu i el pare i perdut la mare i el MIC. Que amb el teu ninu havies vist el partit del Barça que hauria guanyat, (4-0) a Riazor. L'arbre encara es viu sembla. M'explicaras en quin punt vas esperar a les majestats, al Kevin no el devies veure perque es primer any que hi participa. El mes aclamat com sempre a totes les cavalcades es el rei africa, negre i que porta mirra. M'explicaras si anaves a coll i be, tu rai que ets petitona i encara no et portaran carbó. Si t'has enlluernat amb el paper de plata que envolta. Desprès altres nens recolliran el caramels i mes tard encara, uns nois mes pobres encara, escombraran. I menys poètic, tu ja dormiras, ens senyors tancaram el passeig, amb unes manegues enormes que regaran tot els pas dels animals per els carer asfaltat. Darrera quedaran una munió de cultures i races que s'han vist representades en els tres trons cantant el fum fum fum tan nostrat. Amb sort no t'haura tocat cap dolç al cap ni al ull. La musica també deixara de sonar, sobre tot la adaptada a la modernitat. Potser el que t'ha agradat mes son els nens vestits de carboners O el soroll ensordeixidor del timbal?. Personatges de Disney, un Doraemon i un gall llampant pot ser et quedaran en el somnis. Com també et pensaràs que es un somni, els nervis, el buscar un lloc que vegi be i sobre tot que et puguis fer un selfie amb algun paje, I sia sobre hi tens una amiga, bingo!