Jordi Soler es un mexicà del 63 que desprès de Dublín s'ha instal.lat a BCN. Ha escrit un llibre, abans Bocafloja o La fiesta del oso, còmic sobre la identitat, mirant enrrera, perquè creu que les novel.les omplen forats de la historia. Comença "Ese principe que fui" al segle XVI, i li va costar molt explicar perque,els capellans es pentinaven amb sang. Ell el que volia fer es la traslacio del mon prehispanic als Pirineus catalans. Partint de la trobada de conqueridors espanyols a Mèxic. L'admira la defensa a tota força del metre quadrat on has nascut, siguis on siguis. El Príncep es diu Federico de Grau i viu una temporada a Motzorongo , per desapareixer posteriorment a Andorra. El primer que li va interessar es la segona filla de Moctezuma, Xipaguazin i va anar a Toloriu perquè hi havia una església dedicada a ella.El Príncep rastreja el Pirineu perquè creu que hi un tresor asteca amagat. Hi ho fa perque Juan de Grau, el 1520, va raptar a aquesta princesa amb la que va acabar tenint descendencia. I venent medalles a la noblessa iaristocraica espanyola, aprofitant el seu exclusiu llinatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada