El van presentar el dia del casament de l'avi, el 5 de setembre de 1973 contra el Brujas, i l'havien fitxat un mes abans Armand Caraben. Al capvespre, la meitat dels convidats van marxar al camp nou. Algun segons vaig saber anys desprès, ni van venir. De 150 varem quedar 75 i es van ajuntar en menys taules. Era el segon plat. Johan ha estat un fenomen. Ahir van fer un documental, del que parlo al Francamente.... que el deixa molt be però era un penques. Va estar 5 anys i nomes va fer algu, guanyar una Lliga desprès de 14 anys, i res mes. Vaig voler mirar que havia fet. Quasi cap expulsió, cap lesió, vol dir que va jugar quasi tots els partits. Peró a partir del segon any, tot i posar li Jordi al seu fill es va esborrar. El primer any que va guanyar la lliga a Gijón i el 0-5 del Madrid, quan nèxia el seu fill mentre jugava i la dona, gol a gol no s'ho creia, va fer 16 gols. Desprès, 7, 13, 6 i 5. Molt poc per la gran estrella que era i que mai no sabrem el que. Las cinc temporades va coincidir amb els següents companys que mai entendran perquè en la ultima eliminatòria de copa d'Europa, empatant a casa amb el Leeds es va dedicar a tirar els fores de banda. El Rinus Michel havia tornat com volia i Weisweiler amb qui es va barallar i el Laureano Ruiz ja no hi eren. Els companys deia eren Sadurni, Rife, Torres, DelaCruz, Asensi, Juan Carlos, Marcial, Costas, Sotil, Rexach, Migueli, Marinho, Neeskens, Clares, Mora, Tome, Fortes,Artola, Ramos, Olmo, Sanchez, Zuviria, Sanchez y Amarillo. Va marxar al Levante i el va substituir d'estrella Hansi Krankl. Desprès d'una etapa americana ens va donar 4 lligues seguides i la primera Champions com entrenador. Un crak i un penques simpàtic en un momento dado, que era un altre film sobre ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada