dimarts, 27 de gener del 2015

l'alcalde

Ahir vaig dinar amb l'alcalde. Mai ho havia fet amb un electe. Si amb els que desprès ho va ser. (Clos, Hereu,...). El meu, el Joan es de CIU. Peró es un tió, obert, simpàtic, lider, que sempre esta a tot arreu i que esta orgullós dels seus orígens pagesos, com jo dels meus orígens masovers. Diuen que la gent del camp i del mar ho saben arreglar tot i aquest n'es un exemple. Jove encara i amb molta gana, varem començar per dir que ets veus a tot arreu però mai pots parlar de veritat,. Dir coses de converse,sense córrer, pensant i estalviant tonteries. L'objectiu també era en el fons clar. Que podíem fer mes per el poble. L'un politicament, l'altre per no deixar morir el temps. Preguntes directes sobre el que volies saber i resposta rapida fins on es podia degut posiblement al meu passat també polític. Menjar selecte i"detalls" d'un cambrer d'Aiguafreda que un altre dia comentaré. La tecnologia nomes va sortir en una demostracio de una aplicació de seguretat. Impresionant. Pots veure als mòbils com juguen els els teus nens al garatge.Les principals idees van sorgir sobre la necesitat de mantenir la Fundació del poble, ara que costa tant fer ne una, però algú se'n ha d'encarregar perfer la servir per coses culturals. L'altre idea es formar un equip amb una cincuentena de especialistes que de repent si es necessiten acudissin a una. Molts pobles veïns tenen aquesta mena de consell de poble que fa que quasi tot vagi millor. Histories polítiques estalviant les dades inoportunes i donant una ullada de passada sobre el mon del cine, els llibres i la televisió. Un home que igual es baralla amb un tractor que amb una plica. A partir d'avui us trovereu amb algun enciam de can Flix.I com a l'Oest, de vegades quan entra la bar, la gent de darrera dels qui no controlen la sed, s'aparten per si decas. Al sortir del Portal, queia la tarda. Va pujar en una moto xinesa copia Harley, -que no passa de 110 diu,- i va marxar cap les seves reunions, família i destí polític, que el sabrem amb permís dels nouvinguts, el mes de maig. I una promesa. Ara tots dos sabem on som.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada