Poso aquí la meva crònica del film perquè una mica ja contesta el que ha subseit. Sigue fielmente Ridley Scott el ritmo histórico de la Biblia, sin invertarse otro Noe. Porque el film no es ni Blade Runner ni una inmersión en las Cruzadas. Y consigue este equilibrio que posee entre el proceso intimo personal y el exceso espectacular como es aquí las secuencias de las plagas bíblicas que azotaron Egipto, con sus consecuencias y sus orígenes. Mas vulgar es la apertura del Mar Rojo y el consiguiente entierro de los soldados de Ramses. 3D para este suntuoso peplum de 135 min. con lo que consigue además de lo clásico,mostrarnos la terrible soledad del que ejerce el poder, la contradiccion de la competencia entre hermanos y la dominación de unas clases sobre otras. Hay un intento de Scott de dejar atrás la historia sagrada según Hollywood y promulgar por ejemplo que las tablas de la ley son del Sinai si, pero del hombre. Joel Edgerton es Ramses II el inquietante, Sigourney Weaver su madre y Maria Valverde, Sefora, esposa de Moises, Christian Bale. Así como Ben Kingsley, Aaron Paul, John Turturro están en un casting donde por el momento y lugar se encuentran a faltar muchos actores de color. Con todo ello es de agradecer que Scott no se haya vuelto loco con un delirio fantástico. Un considerable remake de De Mille, en el que también habla de esclavitud y libertad rodado en Almeria y Fuerteventura.
Marroc i Egipte, ells no paren han prohibit el film perquè no s'ajusta a la fidelitat de la historia. Quina historia? Com van fer els espanyols per prohibir al Sanchez Piñol?. Que pasa, que no se'ls hi obra el mar vermell a ells ara i han de venir amb barca? Un mar que al tancarse, ara en 3D no acaba amb cap de les dues religions. Hi ha res de cientific en tot aixo a banda de que empiricament 500 marroquins s'atreveixen a saltar les valles de Gibraltar. No existeix l'art del cinema, la fabulacio per l'Orient Mitja? Potser les lleis han de doblegar els dogmes inventats per uns vividors fa milers d'anys?Ja es l'hora de intervenir en els seus propis paisos i que respectin les seves propies costums i habits.Ja sabem que aproven la guerra santa i que volen arribar altre vegada las pirineus. Mentres tan nosaltres farem el Galileu, diem que tot es pla, reconeixerem Palestina però no Kosovo. Ara sabem per la pel.lícula que les tables de la llei les va fer el Moises. Deu normes que no neguen, pero limiten les eligions. Moltes maten per fer se notar. Que sapiguen els dos dels quatre nens musulmans que han nascut a Catalunya que el dret, l'art i la ciencia no es poden limitar. Ni que parlin rar. L'exode es tindria que limitar. Pero no el de cine, el de veritat. No se si totes les religions diuen tothom a casa seva i deu a la de tothom o parodiant la dita de la dona, una casa un deu, no la casa de tot deu.
Marroc i Egipte, ells no paren han prohibit el film perquè no s'ajusta a la fidelitat de la historia. Quina historia? Com van fer els espanyols per prohibir al Sanchez Piñol?. Que pasa, que no se'ls hi obra el mar vermell a ells ara i han de venir amb barca? Un mar que al tancarse, ara en 3D no acaba amb cap de les dues religions. Hi ha res de cientific en tot aixo a banda de que empiricament 500 marroquins s'atreveixen a saltar les valles de Gibraltar. No existeix l'art del cinema, la fabulacio per l'Orient Mitja? Potser les lleis han de doblegar els dogmes inventats per uns vividors fa milers d'anys?Ja es l'hora de intervenir en els seus propis paisos i que respectin les seves propies costums i habits.Ja sabem que aproven la guerra santa i que volen arribar altre vegada las pirineus. Mentres tan nosaltres farem el Galileu, diem que tot es pla, reconeixerem Palestina però no Kosovo. Ara sabem per la pel.lícula que les tables de la llei les va fer el Moises. Deu normes que no neguen, pero limiten les eligions. Moltes maten per fer se notar. Que sapiguen els dos dels quatre nens musulmans que han nascut a Catalunya que el dret, l'art i la ciencia no es poden limitar. Ni que parlin rar. L'exode es tindria que limitar. Pero no el de cine, el de veritat. No se si totes les religions diuen tothom a casa seva i deu a la de tothom o parodiant la dita de la dona, una casa un deu, no la casa de tot deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada