Auschwitz

Avui 70 anys de que els russos el van alliberar. Encara i van trobar 7000 éssers mes morts que vius. Alguns han tingut el valor i la rauxa de tornar hi. Al trobar se, la incomoditat d'explicar com es van salvar s'ha esvaït.No es un tema tancat encara, com de cap dels camps de la mort. Sembla que les imatges horroroses gravades per russos i americans , emprades en els judicis de genocidi ja no facin el mateix efecte. Amb la mort paulatina dels supervivents, sembla que passin a ser un record d'historiador, una data de altes i baixes com parlaríem de la batalla de Waterloo. La mateixa Rosa creu que ha de refer el seu reportatge fotogràfic d'el camp de Polònia que va visitar Auschwitz-Birkenau. Un any abans de morir, Semprun va visitar el camp de Buchenwald on va sobreviure i reflexionava que en quedaria de tot allò. I deia, quan tots els testimonis, deportats i resistents, d'aqui uns anys hagin desaparegut, romandrà una memòria viva, d'experiencia, personal, que serà la jueva. Una memòria que no oblida i jo diria que tampoc perdona. Normal. I humà.