el vincle

Actualment hem perdut, en gran mesura, l’experiència directa amb el que és sagrat. La presència de Déu sembla que s’ha esvaït del tot en la nostra moderna i secularitzada societat, fins al punt que ja no se sap si es tracta d’una presència o d’una absència. Malgrat això, vivim amb un anhel constant i, de vegades, sentim la necessitat urgent de construir un espai on el que és sagrat pugui manifestar-se.

Però, ¿què és el que podem fer en aquest món dessacralitzat quan ens enfrontem a una realitat que ens transcendeix i neix dins nostre la imperiosa necessitat de comunicació? Davant d’aquest esdeveniment, és necessari posar el nostre èmfasi en una cerca interior i salvaguardar la nostra individualitat espiritual, ja que allò que desperta el nostre anhel ja no es troba a fora sinó que és dins nostre. Un espai i escenari privilegiat que ens serveix com a temple on encara pot tenir lloc la trobada amb el que és sagrat, que surt de l’ocultació, i restablir el diàleg interromput. Un espai on és possible viure una religiositat aliena a la racionalització teològica, alliberada de qualsevol dogma sense sentit i absent de qualsevol seguici de mediadors. Una religiositat que apel·la al més immutable i permanent que hi ha dins nostre, atenta solament a l’experiència del que és sagrat, una experiència en què -com diu George Bataille- l’experiència interior és en si mateixa l’autoritat. Però cal ser prudents i vigilar de no caure en un flàccid pseudoespiritualisme.

Així doncs, si volem encara tenim la possibilitat de mantenir el vincle amb el que és sagrat i situar-nos en aquell espai des d’on existeix la possibilitat de poder contemplar l’estructura essencialment espiritual de l’univers, tant allò que es manifesta obertament als nostres sentits com el que resta ocult esperant a ser desvelat.