Us ho dit en algun blog. L'avi de petit i de jove volia ser arquitecte. Sobretot per l'urbanisme que determina molt les condicions devida dels ciutadans. I ara a les elccions es posa de mani fest i tothom fitxa d'aquests professionals que per cert tenen un futur complicat degut a les noves formes de digitalitzacio, i fotocopiadores en 3d. L’urbanisme -o l’hàbitat urbà, en la terminologia de CiU- ha sigut, durant el primer mandat de Xavier Trias a Barcelona, un dels terrenys més minats que ha trepitjat el govern municipal amb polèmiques en el redisseny de les Glòries, projectes que han generat campanyes de rebuig com el de la marina de luxe i iniciatives que han hagut de quedar-se al calaix, com les Portes de Collserola. Els plans urbanístics de l’alcalde Trias han donat munició als grups de l’oposició plenari rere plenari. I, per tant, tot feia esperar que l’urbanisme tindria un paper destacat en l’actual pugna per l’alcaldia. Els partits d’esquerres s’han aferrat als seus arquitectes de referència. Fins i tot a les llistes.
PSC, Barcelona en Comú (BComú) i ERC -i també Ciutadans- han reservat a arquitectes un lloc alt de la llista, i la visió de ciutat de Daniel Mòdol (PSC), Josep Maria Montaner (Barcelona en Comú) i Maria Buhigas (ERC) té punts coincidents. “Hem descobert que existeix un urbanisme de dretes”, diu Mòdol, que va al lloc número tres de la llista de Jaume Collboni i que, per posició, és l’arquitecte que té més garantida l’acta de regidor. Mòdol va dissenyar la reforma de les Glòries en època socialista i després va presentar la dimissió a l’equip convergent d’Hàbitat Urbà amb fortes crítiques al nou modus operandi.
Ara, ja en campanya, no escatima crítiques a reformes com la de la Diagonal -“la pitjor obra urbanística”, en el seu punt de vista- i busca el cos a cos amb el fins ara titular de l’àrea urbanística de Barcelona, Antoni Vives. “Li donarem el pla al senyor Vives perquè n’aprengui una mica, d’urbanisme”, va deixar anar a la presentació del seu projecte estrella, l’anomenat Pla Rumb, que preveu rehabilitar 80.000 habitatges i actuar a les zones més castigades per la crisi.
Les grans línies que el PSC ha presentat en matèria de transformació urbana passen per aquest pla centrat en la rehabilitació i la millora dels barris i per cobrir la ronda de Dalt al seu pas pels districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.
També pivota sobre l’urbanisme social i sobre la necessitat de cosir barris la proposta d’ERC, que en el seu programa per a Barcelona ha centrat més esforços que mai a la planificació urbana. L’anomenat Pla Bosch d’Urbanisme Social l’han ajudat a definir més de 35 experts en urbanisme i arquitectura i, en el moment de segellar-se la coalició d’ERC amb Barcelona Ciutat Oberta, s’hi va sumar Maria Buhigas, arquitecta i número deu a la llista republicana. Ella ha aportat al projecte idees com la necessitat de reparcel·lar i recuperar polígons industrials.
El pla busca, com remarca Jordi Coronas, responsable del programa i número cinc, “revisar l’urbanisme des d’un punt de vista social”, i planteja propostes com soterrar la ronda Litoral des del Paral·lel fins a la Zona Franca i convertir-la en un passeig marítim.
Arquitectes i urbanistes també han jugat un rol important en la configuració de la nova candidatura Barcelona en Comú. L’arquitecte Josep Maria Montaner, de fet, ocupa l’onzè lloc de la llista i defensa, també, la necessitat d’un “urbanisme redistributiu, amb projectes de més petita escala que es reparteixin pel conjunt dels barris de la ciutat”. I dóna molt de pes a la rehabilitació d’edificis i a la necessitat d’aconseguir nous habitatges de lloguer social. “S’ha fet un urbanisme que ha prioritzat la ciutat elit i no els barris i, per això, ara és normal que els partits de l’oposició busquin un tomb i que hi hagi arquitectes ocupant llocs importants de les llistes”.
La guerra de l’urbanisme, que ve viurà un combat interessant en el debat que organitza el Col·legi d’Arquitectes, amb punts espinosos en reformes com la de les Glòries i la Diagonal i en projectes com el de l’hotel a l’edifici del Deutshe Bank. I consens amb matisos en la necessitat d’un urbanisme social i de deixar enrere els projectes faraònics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada