Sutton

Era o es un ball dels antics al carrer Tuset de Barcelona. Marbres, guarda robes, cortines, una pista rodona i els palcos, deixaven al fons un gran escenari on hi cabien una orquestra en directe de mes de 25 musics. No se com encara no us havia escrit aquest bell record de la meva vida tipus somni. La situació s'ha repetit alguna vegada però no amb la magnitud de la sorpresa i l'entorn tan especial. Era durant la primera sortida meva de Comunicació. Varem quedar per sopar els 20 companys menys els  caps i desprès a ballar tots plegats. Em van regalar a casa el Santi un joc de copes de martini amb el peu negre que encara en queda alguna. Es van obrir les cortines i va sortir la orquestra amb americanes blanques de lluentons. Comença a sonar el New York New York i la Emma, la hostessa del departament em treu al mig del pista. I comencem a ballar completament sols al mig del Sutton. M'ho ha recordat ara el Bruno Oro cantant el mateix i que he compartit. Al sortir, no gaire tard, el BMW 323 recent comprat el dia abans del Gango ens va perdre a la nit no se cap a on