Alguns dels que nouen els fils del espectacle, enlluernats per els decorats que han montat, disfruten veient vides plenes d'emocio i posibilitats,ara guanya un, ara guanya l'altre mentre dibuixen pactes d'estabilitat. Riuen mentre pensen que el Procés a mort, que suflé baixa cada dia mes. Un somni, quan es despertin, el Procés seguira aquí, viu latent i esperançat com fa tants segles. I un altre somni dubte, aquest de 1000 milions.El canal Segarra Garrigues que no es sap quan costara ni quan s'acabaran ni qui podrà pagar l'aigua que els hi porti. Aprovat el 2001 neix al panta de Rialbs a Ponts, passava per Agramunt, Tàrrega, Verdú i Borges Blanques per acabar al de Albalges. L'estat fa el canals principals i quan acabi la Generalitat els secundaris. Europa va intervenir per canviar el disseny per preservar unes aus en perill d'extincio. Aquest estiu en sentiràs parlar altre vegada al Parlament. Tot just s'acaben de pactar els preus de l'aigua que falta per regar el 90% de seca que la rebera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada