Els vídeos virals com el run run d’Ada Colau o el de la CUP de Tàrrega, juntament amb l’allau de piulades i hashtagselectorals, proven que els partits esmolen les eines digitals en campanya. Però, i els ciutadans? Més enllà dels comentaris en 140 caràcters sobre política, les aplis i les webs d’informació política i de fiscalització dels càrrecs públics eixamplen les maneres com els ciutadans s’informen i actuen. Catalunya i Espanya van a remolc d’una tendència que en el món anglosaxó fa temps que ha arrelat. A un altre ritme, però, les iniciatives van brollant i formen tot un kittecnològic imprescindible per un any d’eleccions municipals, catalanes i espanyoles.
Per posar a punt el mòbil, hi ha projectes com ara El Teu Parlament, Congreso 2.0 i Electorability. El Teu Parlament és una idea gestada el maig del 2014 per quatre estudiants de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’aplicació, que s’està construint i encara busca finançament a Goteo, té com a objectiu que els usuaris rebin informació personalitzada sobre l’activitat parlamentària. En aquesta línia, Congreso 2.0, ja disponible per a Android i iOS, ofereix la possibilitat de consultar les lleis aprovades, rebutjades i en tramitació al Congrés de Diputats.
Un altre projecte que aviat els ciutadans podran tenir a la butxaca és l’apli Electorability, que pretén comparar els programes electorals dels partits i estudiar la viabilitat de les seves propostes. La periodista Idoia Sota, impulsora del projecte, explica que ara mateix busquen finançament per veure la llum abans de les eleccions espanyoles, previstes per a finals d’any. “La filosofia és posar a l’abast dels ciutadans una eina que sigui útil a l’hora de prendre decisions de vot més enllà del soroll”, explica Sota. L’aplicació tindrà un grup d’experts col·laboradors que respondrà als dubtes dels ciutadans i també, seguint la tendència d’utilitzar mecàniques de joc (ludificació), oferirà un test perquè cadascú sàpiga quin partit està més en consonància amb la seva ideologia, a l’estil del joc que proposava la web Elecciones.es per als comicis europeus del 2014. L’eina també vol fer seguiment del compliment de les promeses. Sota creu que la majoria de ciutadans no té temps per digerir tots els programes electorals i molta gent vota sense conèixer les propostes. “El nostre objectiu -explica la periodista-és reduir el nombre de persones que acudeixen a les eleccions per impulsos emocionals o per les últimes enquestes”.
Més enllà de les promeses, per prendre decisions de vot són molt rellevants els fets, el que els polítics han fet en l’últim mandat. Les institucions han començat a obrir tímidament l’aixeta de la transparència amb webs com la impulsada per la Generalitat de Catalunya. Però ciutadans, professionals i organitzacions han desenvolupat també les seves pròpies eines. Per posar a l’abast informació, la Fundació Civio ha impulsat projectes com ara Tuderechoasaber.com, El BOE Nuestro de Cada Día i El Indultómetro.
Per la seva banda, El Indultómetro estudia els indults concedits pel govern espanyol des del 1996. En aquesta línia s’emmarca també el projecte Apps4citizens, que recopila i recomana aplicacions que, consideren, ajuden a “millorar la qualitat democràtica”. Ricard Espelt, que n’és coordinador, assegura que aquestes aplis poden “generar models de contrapoder” i que, en la seva majoria, neixen amb “un esperit de compromís social i polític i una voluntat de transformar”.
En la línia de la política vigilada, trobem iniciatives com ara Qué Hacen los Diputados. A través d’aquesta web, els ciutadans poden revisar, de cadascun dels 350 diputats al Congrés, el que ha votat a favor i en contra, els dies que no ha votat com també el seu salari i declaració de béns. Un altre projecte que posa la lupa sobre els representants públics és Epolitic.org, que recopila els seus currículums. La iniciativa va néixer com un treball acadèmic l’abril del 2014 i ara mateix ja reuneix més de 1.100 currículums. A través del seu compte de Twitter han llançat una campanya per encoratjar els caps de llista als comicis municipals a posar a la llum pública la seva trajectòria professional i política.
Si aquestes eines es basen en el que els polítics fan, també n’hi ha que posen el focus en el que desfan, és a dir, en les piulades que esborren: són Politwoops i Digo Diego. Les piulades suprimides reflecteixen relliscades dels polítics, textos amb faltes o opinions personals que potser no coincideixen amb les del seu partit, entre d’altres. Fa un temps era curiós veure com aquells que van donar suport a Carme Chacón van esborrar les seves piulades quan Alfredo Pérez Rubalcaba va guanyar la cursa per liderar el PSOE, o com diputats que feien broma del rei Joan Carles i els elefants després reculaven.
Un pas més enllà de la informació i la transparència se situa la participació. Ja hi ha plataformes com Kuorum.org que posen en contacte polítics i ciutadans per debatre iniciatives concretes. Els polítics -que paguen 10 euros mensuals- poden plantejar els seus projectes polítics i debatre’ls amb els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada