És la campanya més decisiva perquè es fa en un clima de desafecció, i amb ciutadania exigent i queixosa per la crisi i la corrupció. El vot és més volàtil que mai i els partits, nerviosos, opten majoritàriament per aparcar sigles i deixar enrere els grans principis ideològics. Primen l’“I tu més” i els personalismes. El debat de divendres a BTV dels candidats de Barcelona en va ser una mostra i els que vindran difícilment invertiran la tendència. Tot plegat desemboca, en els compassos inicials de la campanya, en un cert clima de crispació.
A les notes xenòfobes que, de nou, hi posa el PP s’hi afegeix la duresa discursiva de la gran novetat, la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau. L’exportaveu de la PAH ha sigut hàbil per treure suc polític, d’una banda, de la indignació que es va fer evident amb el moviment del 15-M -i ara demana resposta a les institucions- i, de l’altra, de la tradició, la base electoral i els recursos d’ICV. Un partit que té molt a veure amb el model Barcelona que ella esmena a la totalitat i que ara hiberna per evitar que el terratrèmol de l’esquerra el jubili, com amenaça de fer amb IU.
Colau ha intentat suavitzar la seva imatge (el vídeo del run run n’és un clar exemple), però en els grans mítings, un format en què no se sent còmoda tot i la seva forta personalitat, és més agressiva. Situada al centre dels atacs dels adversaris des que el CIS va fer evident que és seriosa aspirant a la primera posició, ella ha replicat sense pèls a la llengua denunciant la “campanya de la por” contra el canvi en la correlació de forces que diu que representa.
Dissabte mateix Colau va instar, de nou, a triar entre la seva opció o “la màfia” de CiU, de qui recorda sovint escàndols com els del Palau de la Música o els Pujol o la privatització de serveis públics per afavorir interessos privats. Dissabte, a més, la va acompanyar el líder de Podem, Pablo Iglesias, una garantia pel que fa a contundència dialèctica i que va ficar al mateix sac les polítiques del PP i CiU. “Gent que té comptes a Andorra i pacta amb els que en tenen a Suïssa”, va dir. A la tarda, després d’un míting d’alt voltatge, al mateix districte, Nou Barris, el més colpejat per la crisi, un desconegut va agredir Santi Borrull, candidat de la federació nacionalista, quan repartia propaganda. La denúncia ahir va ser unànime, inclosa la d’Ada Colau.
Però en el rerefons dels discursos dels líders dels partits tradicionals hi havia un cert lament per les formes de Colau i Iglesias, que ahir encara era protagonista polític a Catalunya per la seva entrevista a l’ARA, en la qual oferia a ERC la possibilitat d’arribar a acords. Una oferta que els republicans van rebre amb fredor condicionant-la a la independència, que el líder de Podem rebutja, i que a Ciutadans i el PP els va servir per acusar-lo de fer el joc al sobiranisme.
Trias no evita la crítica directa a Colau, sabent que és la seva gran rival. Si en l’obertura de campanya, la nit de dijous, el mateix Artur Mas la investia en l’adversari a batre, ahir Trias acusava la cap de cartell de Barcelona en Comú i Iglesias de “crispar, insultar i generar odi” per la manera com es referien a Convergència i els casos de corrupció que l’afecten. Trias considera que aquesta manera de fer pot provocar “violència” com va passar a Nou Barris. “No necessitem que vingui gent de Madrid a crispar-nos més”, deia l’alcalde. Va ser immediatament contestat per la mateixa Colau i per Joan Herrera, líder d’ICV. La candidata va afirmar que “la democràcia és incompatible amb la violència” però va reivindicar el seu dret a “fer crítica a les polítiques corruptes i privatitzadores que posen en perill drets fonamentals”. Herrera es va declarar “molt enfadat” amb les polítiques en matèria social de la federació nacionalista. Els ecosocialistes van fer saber ahir que un candidat seu a Rubí va ser agredit per membres de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) quan es manifestava contra ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada